La Cavalcada dels Reis d'Orient de Manresa d'aquest any arribava envoltada d'una gran expectació, alimentada per la nova direcció artística i l'increment de recursos. L'aposta de l'Ajuntament, conjuntament amb l'Agrupació Cultural del Bages, pretenia donar un salt qualitatiu a una de les cites més populars del calendari festiu de la ciutat. El resultat va ser una cavalcada que va complir amb escreix en l'aspecte visual i artístic, tot i que va haver de fer front a dificultats logístiques i a un fred intens que van condicionar la presència de públic en alguns punts del recorregut.

Una aposta renovada amb un salt qualitatiu

La renovació es va notar especialment en la posada en escena. Les carrosses, més elaborades que mai, van destacar per una estètica cuidada, reforçada per una banda sonora pensada específicament per a cada tram del seguici. La música va ajudar a crear atmosferes diferenciades i acompanyar l'emoció del pas de la comitiva, aportant continuïtat i ritme a la desfilada.

Un altre dels elements més ben valorats van ser els mestres de cerimònies, que van trencar la distància habitual entre el públic i la cavalcada. Amb interaccions constants, gestos de complicitat i una actitud propera, van contribuir a generar una sensació de festa compartida i de proximitat que va marcar bona part del recorregut.

El fred i el retard inicial condicionen la sortida

Tot i aquest balanç artístic positiu, la jornada va estar condicionada des de bon començament per factors externs. El dia havia arrencat amb neu i, a partir de la tarda, el fred intens no va convidar a sortir al carrer. Malgrat això, l'ambient festiu es va mantenir durant tota la cavalcada.

L'inici es va produir amb mitja hora de retard respecte a l'horari previst. Les campanes de la Seu van marcar simbòlicament l'arrencada, tot i que no es van sentir massa pel so de la pròpia cavalcada.

Una arribada lluny del públic i un engranatge que s'activa

L'arribada de l'Àngel i dels Reis pel Pont Vell va quedar una mica allunyada del gruix de públic concentrat a la rotonda de Sant Marc i els seus entorns, fet que va restar protagonisme visual a un dels moments més esperats. Un cop iniciada la rua, però, el mecanisme de la cavalcada va començar a funcionar amb normalitat, amb molt públic que esperava el pas de les carrosses.

Molt públic va ser a Sant Marc per veure l'arrencada de la cavalcada, però al centre de Manresa es va notar l'efecte del fred, amb menys públic.

Les carrosses i els canvis en el repartiment de caramels

El seguici el van obrir la carrossa de l'Àngel i la del Príncep Assuan, seguides per les dels tres Reis d'Orient. També hi van desfilar la carrossa de la carbonera, que llançava confeti negre, dues carrosses dedicades als regals amb una música menys institucional i la dels caramels.

Aquest darrer element va incorporar una de les novetats més comentades: els caramels es van repartir en mà per seguretat.

Encallaments i pèrdua de ritme en el tram final

Un dels moments més complicats de la nit es va produir a la rampa de ferro que connecta el Passeig amb la Muralla, on dues carrosses van quedar encallades. El retard acumulat va fer que alguns trams finals quedessin pràcticament deserts i que el desacotxament per continuar a peu fins a la plaça Major s'allargués més del previst.

Un final lluït a la plaça Major

El punt final va arribar a la plaça Major, amb un format renovat gràcies a un escenari circular que va permetre seguir millor els discursos dels Reis. L'acte es va completar amb l'enlairament de fanalets i un castell de focs artificials.

Els Reis van ser rebuts per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, que va destacar, entre altres novetats, el canvi de vehicles que transportaven les carrosses. La Cavalcada es va tancar amb una imatge potent i ambiciosa, marcada tant pels encerts artístics com pels contrastos derivats del fred i dels entrebancs logístics.