L'Ajuntament de Manresa ha presentat aquest divendres el balanç dels primers quinze mesos del Pla Estratègic per a la Llengua Catalana, impulsat el setembre del 2024 per reforçar l'ús social del català a la ciutat. El govern municipal destaca que les accions desenvolupades fins ara han tingut impacte en àmbits com el comerç, l'espai públic, les activitats per a infants i joves i el funcionament de l'administració, amb l'objectiu de revertir la regressió en l'ús de la llengua i reforçar-la com a eina de cohesió social.

Quinze mesos d'actuacions per reforçar l'ús social del català

L'Ajuntament de Manresa ha fet aquest divendres el balanç de les actuacions impulsades en el marc del Pla Estratègic per a la Llengua Catalana, una iniciativa que es va posar en marxa el setembre del 2024 amb la voluntat de reforçar l'ús social del català i fer front a la regressió que ha experimentat la llengua en els darrers anys en diversos àmbits de la vida quotidiana.

La roda de premsa de presentació del balanç ha anat a càrrec de l'alcalde de la ciutat, Marc Aloy; la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, i l'assessor per a la Llengua Catalana de l'Ajuntament, Marc Orriols. Durant la compareixença han detallat les principals accions que s'han desenvolupat en aquest període i han remarcat que el pla combina accions de control del compliment de la normativa lingüística amb mesures pedagògiques, formació i iniciatives per fomentar l'ús social del català en diferents espais de la ciutat.

Segons han explicat, el pla parteix de la idea que la llengua és un element central de la cohesió social i de la convivència, i que el seu ús depèn tant de les polítiques públiques com de les pràctiques quotidianes de la ciutadania. En aquest sentit, la voluntat del govern municipal és intervenir en diferents àmbits de la vida urbana per afavorir que el català sigui present en les relacions comercials, en les activitats culturals i de lleure i en la relació amb l'administració.

La retolació comercial, un dels àmbits amb resultats més visibles

Un dels camps en què el pla ha posat més èmfasi és el del paisatge lingüístic comercial. Durant el darrer trimestre del 2024 i al llarg de tot el 2025, l'Ajuntament ha impulsat diverses prospeccions per analitzar la presència del català en la retolació exterior dels establiments comercials de la ciutat.

Aquestes prospeccions s'han dut a terme en alguns dels principals eixos comercials de Manresa, com el Barri Antic, la zona de Vic-Remei, el Passeig i els seus carrers adjacents, el carrer Barcelona, l'avinguda de les Bases de Manresa, la carretera de Santpedor i la carretera de Vic. En total, s'han observat 783 establiments comercials situats en planta baixa i amb retolació exterior visible.

Els resultats indiquen que el 89% dels comerços compleixen la normativa lingüística que estableix que els establiments han d'estar identificats, com a mínim, en català. Això significa que 86 negocis, aproximadament un 11% del total, no complien inicialment aquesta obligació.

A partir d'aquesta detecció, l'Ajuntament ha iniciat un procés de seguiment per corregir aquestes situacions. De moment, s'han pogut inspeccionar amb més detall 52 dels establiments detectats i s'ha aconseguit que 34 hagin adaptat ja la seva retolació per adequar-la a la normativa. La resta es troben en fases finals del procés de regularització i, segons s'ha informat, dos dels comerços han cessat la seva activitat.

Les inspeccions les realitza la Diputació de Barcelona, que treballa coordinadament amb el consistori manresà. En cas que es detectessin situacions d'incompliment persistent, l'Ajuntament podria elevar les sancions a l'Agència Catalana de Consum. No obstant això, fins ara no ha estat necessari imposar cap multa.

Prevenció i informació per evitar nous incompliments

Paral·lelament a les inspeccions, el consistori ha apostat per reforçar les mesures de prevenció i d'acompanyament als comerços per evitar nous incompliments.

Una de les mesures adoptades ha estat la modificació del formulari municipal que s'ha d'omplir quan es tramita una nova llicència d'activitat econòmica. Des de la seva actualització, el document inclou explícitament l'obligació de complir la normativa lingüística en la retolació i demana als titulars dels establiments que indiquin quin serà el contingut del rètol exterior del negoci.

Aquesta informació permet a l'Ajuntament comprovar amb antelació si la proposta de retolació compleix la normativa i informar els titulars dels establiments en cas que calgui fer modificacions abans d'instal·lar el rètol.

Segons les dades presentades, durant l'últim any complet analitzat s'han registrat 83 propostes de retolació vinculades a noves activitats econòmiques. En el 80% dels casos -un total de 66 establiments- les propostes ja s'adequaven a la normativa lingüística. En els 17 casos restants, l'Ajuntament ha facilitat informació legal als titulars dels negocis i actualment se'n fa seguiment per garantir que la retolació s'adapti a les obligacions establertes pel codi de consum.

Campanyes informatives i formació per al comerç

El pla també ha inclòs diverses accions informatives i formatives adreçades al sector comercial i als professionals que intervenen en l'obertura de nous negocis.

En aquest sentit, s'ha impulsat una campanya informativa conjunta amb diferents institucions i entitats del territori, entre les quals el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Consell Comarcal del Bages, el Col·legi d'Enginyers Graduats i d'Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central, el Col·legi de Gestors Administratius, la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa i el Gremi d'Hoteleria i Turisme del Bages.

L'objectiu d'aquesta iniciativa ha estat sensibilitzar gestories, enginyeries i altres professionals que assessoren empreses perquè tinguin en compte els deures lingüístics en el moment d'obrir nous establiments. La campanya s'ha adreçat als associats i col·legiats d'aquestes entitats, amb la voluntat que la informació arribi als emprenedors abans de posar en marxa els seus negocis.

Impuls al programa Comerços Aprenents

Una altra de les iniciatives destacades és la promoció del programa Comerços Aprenents, impulsat pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquest programa ofereix formació en català a les persones que treballen en comerços i que tenen contacte directe amb el públic però que utilitzen poc la llengua.

Una de les característiques d'aquest programa és que la formació es fa al mateix establiment, fet que facilita la participació dels treballadors i adapta l'aprenentatge a situacions reals d'atenció al client.

El suport de l'Ajuntament ha permès ampliar de manera notable el nombre de comerços participants. Si l'any 2024 només s'havien captat quatre establiments per formar part del programa, actualment ja n'hi ha 55 d'inscrits, dels quals 17 han completat la formació.

Segons ha explicat el consistori, aquesta iniciativa té com a objectiu facilitar que el català sigui utilitzat amb normalitat en les interaccions comercials i ajudar els treballadors que no el dominen plenament a incorporar-lo progressivament en la seva activitat professional.

Activitats a l'espai públic per fomentar l'ús entre infants i joves

El Pla Estratègic també dedica una part important de les seves accions a fomentar l'ús del català entre infants, joves i famílies, amb la voluntat de reforçar-lo com a llengua de relació i convivència en els espais comunitaris.

Una de les iniciatives que es va posar en marxa l'any passat va ser un cicle de cinema a la fresca en català organitzat en diversos barris de la ciutat, com el Xup, la Balconada, la Mion i Vic-Remei. Les projeccions es van fer en col·laboració amb les associacions de veïns i van reunir una mitjana d'uns 120 espectadors per sessió.

A més del cinema, el programa també ha inclòs sessions de contacontes en places de diferents barris. En total es van organitzar vuit activitats repartides entre la plaça Catalunya, la plaça 8 de Març, la plaça Fius i Palà i la plaça Simeó i Selga. Igual que en el cas del cinema, la participació mitjana es va situar al voltant de les 120 persones per jornada.

Aquestes activitats es van completar amb la programació de jocs tradicionals al carrer, pensats especialment per a famílies amb infants.

Segons ha explicat l'Ajuntament, totes aquestes propostes es mantindran durant aquest 2026 i s'ampliaran amb noves activitats adreçades específicament a adolescents i joves. L'objectiu és que l'espai públic esdevingui un espai de trobada on el català es pugui utilitzar amb naturalitat en activitats lúdiques i culturals.

Nous criteris lingüístics en la contractació pública

Un altre dels àmbits d'actuació del pla és el funcionament de la pròpia administració municipal i la seva relació amb empreses i entitats. En aquest sentit, el ple de l'Ajuntament va aprovar el mes de desembre una moció -proposada pel grup municipal Fem- que estableix la incorporació de criteris lingüístics en la contractació pública i en l'atorgament de subvencions.

Aquesta mesura pretén garantir que totes les empreses o entitats que treballen amb l'Ajuntament compleixin la normativa lingüística vigent. Les noves clàusules estableixen que el català ha de ser la llengua d'atenció al públic, de la retolació i de la documentació en els serveis externalitzats o subvencionats.

A més, els plecs de licitació també incorporaran requisits de competència lingüística per al personal que atén directament la ciutadania, així com la formació en llengua catalana com a criteri de qualitat en els processos d'adjudicació.

Formació lingüística per al personal municipal

En paral·lel, l'Ajuntament també ha previst accions formatives per al personal propi de la institució. Durant aquest any està previst organitzar quinze sessions de formació dirigides a treballadors municipals que tenen contacte directe amb la ciutadania. En total, es calcula que hi participaran prop d'un centenar de professionals.

Aquestes sessions tenen com a objectiu reforçar el coneixement de la llengua i, sobretot, activar la consciència lingüística dels treballadors perquè utilitzin el català d'entrada en l'atenció al públic.

Segons el consistori, es tracta d'una mesura orientada a garantir que l'administració local actuï com a referent en l'ús normalitzat de la llengua.

Una bústia ciutadana i una taula d'entitats per treballar conjuntament

El Pla Estratègic també ha incorporat mecanismes de participació ciutadana i de treball en xarxa amb el teixit associatiu de la ciutat. Una de les eines creades és la Bústia Ciutadana per la Llengua, un canal de comunicació directe amb l'Ajuntament que permet a la ciutadania plantejar consultes, fer suggeriments o comunicar incidències relacionades amb l'ús del català.

Fins ara, aquesta bústia ha recollit una trentena de consultes, la majoria relacionades amb el paisatge lingüístic de la ciutat o amb l'accés a formació per a nous parlants.

D'altra banda, el novembre passat es va presentar la Taula per al Foment de l'Ús Social del Català, un espai de treball que reuneix administració, entitats i agents socials. En la seva presentació pública hi van participar 66 entitats i organitzacions de la ciutat.

Des de la seva creació, la taula ja ha celebrat quatre trobades en què s'han compartit diagnòstics sobre la situació del català a Manresa i s'han debatut estratègies per fomentar-ne l'ús en la vida quotidiana.

Reivindicar el parlar local

Entre les iniciatives impulsades en aquest període també destaca la publicació del llibre El parlar de Manresa, obra de Jaume Puig Ibáñez. El volum es va presentar el setembre passat i té com a objectiu recollir i posar en valor paraules i expressions pròpies de la parla local.

Segons l'Ajuntament, aquesta publicació vol contribuir a reforçar la percepció positiva de la llengua i a reivindicar el patrimoni lingüístic propi de la ciutat.

"Una prioritat política per al govern municipal"

Durant la presentació del balanç, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha remarcat que el foment del català i del seu ús social és "una prioritat per al govern municipal". Segons ha afirmat, tradicionalment les polítiques lingüístiques s'han impulsat sobretot des de les administracions d'àmbit nacional, però l'Ajuntament ha decidit assumir també un paper actiu en aquest àmbit des de la proximitat.

Aloy ha destacat que el pla ja ofereix resultats "visibles i mesurables" en diversos àmbits i ha defensat que les polítiques lingüístiques han de basar-se en l'acompanyament i la pedagogia més que en la sanció. En aquesta línia, ha remarcat que els resultats en la retolació comercial demostren que, quan s'explica la normativa i s'ofereix suport als establiments, el sector comercial respon positivament.

Per la seva banda, la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, ha subratllat que un dels valors del pla és la seva transversalitat, ja que incorpora actuacions en camps molt diversos, des del comerç fins a les activitats culturals o la contractació pública. Infante també ha destacat la importància de comptar amb una figura tècnica dedicada específicament a impulsar el pla, fet que ha permès -segons ha afirmat- "passar de la planificació a la implementació efectiva de les mesures".

Finalment, l'assessor per a la Llengua Catalana, Marc Orriols, ha posat en valor el consens polític i social que hi ha a Manresa sobre la necessitat de promoure i protegir l'ús del català. Segons ha explicat, el pla s'ha construït amb la participació de diversos actors institucionals i socials i pretén consolidar un model de treball basat en la cooperació entre administració, entitats i ciutadania per reforçar la presència del català en la vida quotidiana de la ciutat.