Manresa va celebrar dijous la primera Taula per al Foment de l'Ús Social del Català, un espai participatiu amb 66 agents del territori que va servir per compartir diagnosi sobre la situació de la llengua i definir els passos per revertir-ne la regressió.
Un òrgan participatiu amb 66 representants de sectors diversos
La sessió es va celebrar al Saló de Sessions de l'Ajuntament i es va presentar sota el lema Seixanta-sis consciències lingüístiques, seixanta-sis mirades socials. Aquest òrgan de participació, constituït el 26 de juny passat, està impulsat per la regidoria de Cultura i Llengua i l'assessor per la llengua municipal, i compta amb representants institucionals, educatius, sanitaris, socials, veïnals, econòmics i culturals.
La jornada va començar amb la benvinguda de l'alcalde, Marc Aloy, i va finalitzar amb la intervenció de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante. L'acte va ser conduït per l'assessor per la llengua Marc Orriols Gol.
Entre els assistents hi havia representants de la Delegació de la Generalitat a la Catalunya Central, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Bages, diversos grups municipals i una àmplia xarxa d'entitats socials, culturals i sindicals.
Conclusions de les comissions: retrocés, inseguretat i necessitat d'eines
La Taula va exposar les conclusions de quatre comissions de seguiment que es van reunir durant el mes d'octubre amb un total de 37 participants. El seu treball va girar entorn del manteniment de la llengua i la necessitat de fomentar que els catalanoparlants mantinguin l'ús del català en qualsevol context.
Les principals conclusions compartides van ser les següents:
- Retrocediment notable en l'ús social del català entre els joves.
- Inseguretat lingüística dels catalanoparlants i tendència al canvi de llengua.
- Aparició d'estrès lingüístic en entorns on el català no és majoritari.
- Importància clau de la formació i la sensibilització per revertir la situació.
- Necessitat que les institucions públiques siguin exemplars en l'ús de la llengua.
- Conveniència de presentar el català com una eina d'ascens social i com una llengua útil i necessària.
- Regressió destacada en àmbits com el judicial i el sanitari.
Aquestes mirades es van exposar a través dels portaveus de cada comissió: Alba Llobet Estévez (Consorci per a la Normalització Lingüística), Gina Sonia Plopu (Associació Cultural Romanesa de Manresa), Carme Caballol Teixidor (Càritas Manresa) i Jaume Zamorano Tomàs (CCOO Vallès Occidental - Catalunya Central).
Un taller per empoderar els parlants: trencar mites i guanyar seguretat
El moment central de la trobada va ser un taller d'empoderament lingüístic a càrrec de Jaume Aspa Pareras i Laura Camps Escribano, del Col·lectiu l'Escambell. La sessió va tenir un enfocament pedagògic i pràctic, orientat a oferir eines que ajudin a evitar la convergència cap al castellà i a mantenir el català de manera natural.
El taller va desmuntar dos mites que sovint frenen l'ús del català:
- La por de no ser entesos: es va recordar que el 93% de la població de Catalunya i prop del 80% de la població estrangera entén la llengua.
- La falsa bona educació de canviar d'idioma: es va destacar que el respecte real és la reciprocitat, i que mantenir la llengua pròpia afavoreix la integració de l'altre.
Segons els ponents, el repte principal no és només tenir consciència lingüística, sinó disposar de recursos pràctics per aplicar-la en el dia a dia.
De la reflexió a l'acció: plans per al 2026
L'Ajuntament de Manresa i el Consorci per a la Normalització Lingüística van presentar el full de ruta per als propers mesos: convertir les conclusions en accions concretes a través de paquets de mesures per àmbits. Els participants van ser convidats a enviar propostes mitjançant un formulari.
Durant el primer semestre del 2026 es treballaran aquestes mesures i s'avaluarà la seva viabilitat. La II Taula per al Foment de l'Ús Social del Català es farà a la tardor del 2026, quan es revisarà l'impacte i el grau d'aplicació de les actuacions.
La Taula està integrada per més de seixanta entitats i representants institucionals, configurant un espai ampli i transversal que aspira a reforçar l'ús social del català en tots els àmbits de la ciutat.
