Els veïns de Moià, cridats a les urnes per si volen una planta de biogàs i ampliar l'escorxador

L'equip de govern defensa els projectes, però les entitats ecologistes s'hi oposen i esperen una alta participació aquest diumenge

Publicat el 08 de gener de 2026 a les 13:43
Actualitzat el 08 de gener de 2026 a les 17:06

Moià celebrarà aquest diumenge una consulta popular d'iniciativa ciutadana per ampliar l'escorxador i construir una planta de biogàs. El procés fins aquí ha estat llarg i polèmic pel descord entre ecologistes, veïns i l'Ajuntament. S'haurà de respondre  o no a la pregunta: Estàs d'acord que l'Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs?. Mentre que el govern ho defensa perquè creu que tindrà un impacte positiu, sobretot per la regularització del polígon, els ecologistes ho critiquen perquè el projecte és "desproporcionat". Tot i que el resultat no serà vinculant, els ecologistes esperen una alta participació.

Després d'un polèmic i llarg procés de desacord entre ecologistes, veïns i consistori, finalment l'Ajuntament de Moià ha convocat per aquest diumenge la consulta popular per modificar el planejament urbanístic. La votació es farà a les instal·lacions de l'edifici de les Faixes de 9 del matí a 7 de la tarda i tindrà una única mesa.

Precisament, aquest punt ha estat criticat per la plataforma Per un Moià Viu, ja que consideren que el fet de tenir només una mesa pot dificultar "greument" la participació ciutadana. El cens és de 5.522 persones i des de l'entitat consideren que caldria habilitar cinc punts de votació per evitar llargues cues i temps d'espera. "Aconseguiran que hi hagi tanta cua que la gent no vagi a votar", ha dit Pilar Clapers, portaveu de Per Un Moià Viu.

Per la plataforma, el consistori ha posat "traves" a la realització de la consulta des del principi. No només veuen intencionalitat en el fet de situar una única mesa de votació, sinó també en l'elecció del dia de la consulta, "amb una campanya en ple Nadal, amb locals ocupats per Pastorets, concerts i activitats". També pel fet que es va trigar dies, assenyalen, a publicar el decret de la consulta al Diari Oficial de la Generalitat.

Des del consistori, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià), ha defensat que per realitzar la consulta s'ha seguit "rigorosa i escrupolosament" tot allò que marca la Comissió de Garanties de la Generalitat. El procediment no és "fàcil" i és "complex", i s'ha fet "amb la millor de les voluntats", ha assegurat. L'alcalde ha explicat que el cens s'ha fet "a mà" i aquells que ocuparan les meses són treballadors públics de manera voluntària. "Hi ha hagut els voluntaris que hi ha hagut i amb ells hem pogut omplir una mesa", ha assenyalat sense voler posar el focus en els treballadors públics.

La campanya pel sí i pel no

La plataforma Per Un Moià Viu està convençuda que sortirà el no a la consulta d'aquest diumenge. Clapers ha dit que Ara Moià està fent campanya per l'abstenció "perquè es volen adjudicar tota l'abstenció al seu favor". "Per això ells no estan fent campanya pel sí, perquè saben que no guanyarien", ha afegit.

De la seva banda, des d'Ara Moià creuen que la consulta és "una oportunitat perduda" i assenyalen que se senten "exclosos" i "no cridats" a participar. Defensen que la pregunta i el preàmbul són "parcials" i "tendenciosos", perquè focalitzen el debat en l'escorxador i la planta de biogàs i no en la regularització del polígon. L'alcalde, Dionís Guiteras, ha explicat des del principi que el consistori té un "mandat judicial" per regularitzar el polígon del Prat i que en tot aquest temps no s'ha presentat cap alternativa viable.

Tot i que la consulta no és vinculant, tal com marca la llei, la plataforma Per Un Moià Viu espera que un resultat "important" pel no es llegeixi com que el poble no vol aquests projectes. "Encara que no sigui vinculant, l'Ajuntament ha d'escoltar el poble", ha dit Pilar Clapers. El govern municipal, però, fa valer els resultats de les eleccions, que van composar una majoria absoluta encapçalada per Dionís Guiteras, per donar legitimitat al projecte.

Opinions diverses al carrer

La consulta fa temps que cueja a Moià i qui més qui menys tothom té una opinió al respecte. "Estic al corrent de la consulta, i tot el poble", ha afirmat en Josep Maria, un dels veïns. Sobre el procés per informar-se dels punts a favor i en contra de l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs, el veí té reserves. "Crec que si l'Ajuntament s'hagués explicat millor, el poble no s'hauria revolucionat tant", ha assenyalat. N'hi ha d'altres, com la Carme, amb la família vinculada al sector primari, que veuen amb bons ulls sobretot l'ampliació de l'escorxador.

Tot i això, també hi ha veïns amb qui ha pogut parlar l'ACN que no se senten cridats a posicionar-se i dipositen el futur de l'escorxador i la planta de biogàs en els polítics que han votat. "Faran com voldran", apuntava una veïna pel carrer que no anirà a votar.

Defensa dels projectes per part de l'Ajuntament

L'equip de govern defensa que la modificació del pla urbanístic permetria legalitzar el polígon del Prat, que l'Ajuntament encara no ha pogut recepcionar perquè presenta diverses deficiències. Segons el batlle, les empreses que es troben al polígon estan en una situació "d'interinitat no regularitzada" i l'operació que volen fer permetria "resoldre" aquesta situació.

L'operació que vol fer l'Ajuntament és requalificar un total de 10,8 hectàrees de terreny rústic perquè els propietaris de l'Escorxador Comarcal del Moianès puguin ampliar-lo. A canvi, l'empresa cedirà 2,5 hectàrees a l'Ajuntament. En aquests terrenys, el consistori té previst construir-hi una planta de biogàs.

Guiteras sempre ha assegurat que la modificació puntual del planejament urbanístic permetria resoldre diferents reptes pendents del municipi. No només la legalització del polígon -amb la incorporació d'espai per a equipaments i zones verdes-, sinó també "els problemes mediambientals que provoca la generació de la fracció orgànica, els purins de les granges, les restes de la indústria agroalimentària o els fangs de les depuradores". Alhora que també es resoldria una altra qüestió  -i que assumiria el propietari de l'escorxador-, que és una "connexió segura" del polígon amb la C-59, que substituiria l'accés actual.

Amb la planta de biogàs en marxa, el consistori preveu estalviar uns 700.000 euros anuals amb l'energia que produirà -uns 8,5 milions de KW/h a l'any- i que servirà per alimentar l'enllumenat públic, l'empresa pública d'aigües i als diferents equipaments municipals.

Entitats ecologistes veuen la iniciativa "sobredimensionada"

Entitats ecologistes del Moianès han fet una campanya activa a favor del no a la modificació del planejament urbanístic que permetria la construcció de la planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador. D'una banda, temen que la planta de biogàs generi fums i pudors que arribin al poble. També asseguren que la producció d'electricitat de la planta de biogàs estaria "estretament vinculada a la indústria del porcí" i això els preocupa especialment.

A més, també critiquen que a prop de la zona on es vol construir la planta de biogàs hi ha un pas de fauna salvatge i, a més, als mateixos terrenys hi viu una planta protegida com a vulnerable. Creuen que el polígon del Prat es podria ampliar amb els terrenys que ocupen diverses naus abandonades a l'entrada del polígon. Aquesta és una opció però que el consistori ha rebutjat per "manca de viabilitat".

D'altra banda, els opositors als projecte creuen que l'ampliació de l'escorxador suposaria un increment "molt considerable" del consum d'aigua, en un municipi que s'abasteix només de pous subterranis.

Un llarg procés

La consulta arriba després de més de dos anys de mobilització ciutadana contra els projectes. El 2024, més de 1.800 persones empadronades a Moià van signar una petició per demanar un posicionament del consistori, però, segons la plataforma Per un Moià Viu, no van rebre resposta. Posteriorment, es va impulsar la consulta popular d'iniciativa ciutadana, que va ser avalada per la Generalitat. L'Ajuntament, governat per Ara Moià -formació vinculada a ERC-, va acabar acceptant-la.