Xavier Mas Craviotto publica «Animals inexpressius»: «A mi el que m'interessa és portar la llengua a l'extrem»

El poeta i escriptor navassenc proposa un nou recull de relats amb registres i tons molt diferents

Publicat el 18 d’octubre de 2025 a les 23:42

El poeta i escriptor navassenc Xavier Mas Craviotto ha publicat Animals inexpressius (L'Altra Editorial), un recull de relats amb formats, registres i tons molt diferents. Les històries de la seva nova obra estan poblades per adults, infants i animals que es relacionen amb el món i que, en conjunt, responen a un mateix paisatge emocional. La inèrcia i el fracàs, són dos dels temes principals que travessen els personatges de l'autor. En una entrevista a l'ACN, Mas Craviotto explica que allò que l'interessa més és portar "la llengua a l'extrem". "Entre la poesia i la narrativa no hi ha una frontera, a mi m'agrada jugar al mig", afegeix.

Un nen prodigi que se sap de memòria les banderes i les capitals de tots els països del món i a qui conviden al programa televisiu amb més audiència del país. Una mare i un fill que arriben en un hotel isolat de muntanya fugint d'alguna cosa. Un famosíssim actor retirat que concedeix una esperada entrevista després de molts anys d'haver desaparegut de l'escena pública. I també un matrimoni que es veu empès a viatjar a un país polar per veure de prop un iceberg.

Aquestes són algunes de les històries que es poden trobar a Animals inexpressius, un recull de contes publicat per Xavier Mas Craviotto de la mà de L'Altra Editorial. Les històries de l'autor són protagonitzades per uns personatges narcotitzats per la inèrcia i pels replecs d'unes vides marcades pel fracàs, la mentida, la incertesa i la complexitat de les relacions humanes.

"Volia reflexionar sobre aquesta cosa d'estar atrapat en una roda de hàmster i adonar-te que fa temps que vius amb les emocions mecanitzades i les reaccions automatitzades, i que és massa tard per desfer tot el camí ja fet", sosté. L'autor afegeix que el llibre també parla de la noció del fracàs en un sentit molt ampli, tenint en compte l'amor, la creació artística, el llenguatge o el fet de viure les coses amb plenitud.

Pel que fa als personatges -infants, adults i animals- relata que van sorgir d'un procés "molt orgànic", com en els seus anteriors treballs. "Sempre tinc molt clara la direcció cap a on vull anar i els personatges són un mitjà que m'ajuda a anar cap allà", explica, afegint que l'inspiren molts altres llibres i també pel·lícules. "El cinema és molt important quan escric", detalla.

"A mesura que escric els personatges, em descobreixo una mica a mi mateix com a autor perquè m'adono que els conec més del que em pensava i que aquests van prenent forma i consciència", relata, "és bonic de veure aquest procés". Respecte al títol, Animals inexpressius, Mas Craviotto reconeix que en aquesta ocasió es va inspirar en un conte de David Foster Wallace, un autor "molt important". "Hi havia un fragment d'un conte que em va interpel·lar, sobre uns petits animals inexpressius que tenien alguna cosa d'aquesta inexpressivitat humana, que et ve a dir que és impossible crear vincles amb algú que porta una màscara darrere de la qual hi ha coses que no arribarem a saber mai", assegura.

El text "mana"

Preguntat per si algun dels relats es podria haver convertit en una novel·la, l'autor admet que en aquests casos és sempre el text qui "mana". "Et demana quan acabar, com i de quina manera", sosté, "es podria allargar, però deixaria de funcionar perquè, al final, el repte del relat és que pugui suggerir, és una mena de finestra a través de la qual el lector ha d'intuir tot el paisatge immens que hi ha a l'altre costat", afegeix.

El mateix creu que passa amb la forma, i per aquest motiu el seu objectiu és sempre agafar el llenguatge i "donar-li un valor nou". Mas Craviotto reconeix que escriu per diversos motius, però n'hi ha dos de centrals. "Per una banda, escriure m'ajuda a veure realitats que percebo que hi són, però que quan les escric m'hi puc acostar una mica més, i les veig de forma més clara", relata. El segon té a veure amb la manera de relacionar-se amb la llengua.

"Això es veu molt amb Mercè Rodoreda, ella era una mestra d'això perquè agafava una paraula i la col·locava en un context nou. Quan t'allunyes una mica dels usos quotidians de la llengua, allò et genera un pla estètic diferent i, per tant, et porta a mirar diferent", apunta. Finalment, pel que fa a futurs projectes avança que ja treballa en una tercera novel·la, però encara sense data concreta de publicació.