La família de la manresana Montse Careta ha expressat aquest dijous el seu "profund malestar, tristesa i indignació" després que l'Audiència de Barcelona hagi acordat deixar en llibertat provisional Santi Laiglesia, principal investigat pel crim d'Helena Jubany. Els familiars denuncien un tracte "desproporcionat i desigual" entre el cas de Laiglesia, que ha estat 42 dies en presó preventiva, i el de Montse Careta, que en va passar 83 abans de suïcidar-se l'any 2002, també acusada de participar en l'assassinat de la bibliotecària sabadellenca. La família recorda que molts dels indicis que van pesar contra Careta concorrien igualment en Laiglesia i qüestiona que ara es consideri insuficient un element probatori com la presència del seu ADN a la roba de la víctima.
Un cas que reobre ferides 25 anys després
L'Audiència de Barcelona ha deixat en llibertat provisional Santi Laiglesia, internat des del passat 28 de novembre, en considerar que el seu arrelament social, familiar i laboral a Sabadell redueix el risc de fugida. Tot i això, el tribunal no nega l'existència d'indicis en contra del principal sospitós ni frena la continuïtat de la instrucció, però opta per substituir la presó preventiva per mesures cautelars com la retirada del passaport, la prohibició de sortir de l'Estat espanyol i l'obligació de comparèixer mensualment davant el jutjat.
Aquesta decisió ha estat viscuda amb "especial dolor" per la família Careta, que veu com es reactiva un episodi tràgic que va marcar la seva vida.
La comparació inevitable amb el cas de Montse Careta
En el comunicat, la família recorda que Montse Careta vivia al mateix edifici des d'on Helena Jubany va ser precipitada i que compartia amb Laiglesia activitats a la secció Natura de la UES de Sabadell. "En el cas de Santi Laiglesia incorrien exactament les mateixes circumstàncies", subratllen.
La família recorda que tot i que inicialment es va considerar que la Montse Careta podia haver participat en la redacció dels anònims que l'Helena Jubany va rebre prèviament al seu assassinat, "estudis posteriors van descartar-la totalment". També s'ha demostrat que "és materialment impossible" que ella la precipités des del terrat per la seva complexió física.
També remarquen que Careta va passar 83 dies en presó preventiva abans de suïcidar-se, mentre que Laiglesia n'ha passat 42, malgrat que en el seu cas s'hi ha detectat ADN a la roba que duia la víctima el dia de la seva mort. Segons el comunicat, aquesta prova té una probabilitat "26 bilions de vegades més alta" de correspondre a Laiglesia que a qualsevol altre individu a l'atzar, fet que contradiu la seva versió de no haver tingut contacte amb Jubany.
Presó provisional i criteris desiguals
La família Careta afirma compartir que la presó preventiva és una mesura excepcional, però qüestiona que l'ADN del sospitós sigui considerat ara un element menys sòlid que els indicis circumstancials que van justificar l'empresonament de Montse Careta l'any 2002. També posen en dubte que l'arrelament social i familiar de Laiglesia sigui determinant avui, quan no es va valorar cap d'aquests factors en el cas de la manresana.
"Ella també tenia una família, una feina i una vida fora de les parets de la presó", assenyalen, i es pregunten per què no se li van oferir mesures cautelars com les que ara s'han aplicat a Laiglesia.
Tristesa, indignació i reivindicació de la innocència
Per tot plegat, els familiars i amics de Montse Careta manifesten un sentiment de "tristesa, perplexitat, indignació i injustícia", i reiteren la seva convicció en la innocència de la manresana. Confien que un eventual judici permeti arribar a la veritat dels fets i demostrar la injustícia del tracte que, asseguren, ha rebut Montse Careta durant més de dues dècades.
