El regidor d'Educació de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, ha publicat un extens article en forma de manual a NacióManresa adreçat a les famílies que afronten el procés de preinscripció escolar, tant a I3 com a 1r d'ESO. El text neix, segons explica ell mateix, d'una barreja entre la seva responsabilitat institucional i la seva experiència personal com a pare de tres fills que han passat pel mateix procés amb intensitat. L'objectiu principal és acompanyar pares i mares que viuen la tria d'escola amb incomoditat o patiment, oferint reflexions que ajudin a reduir els neguits i a prendre decisions amb més convicció.
Huguet parteix de la constatació que moltes famílies preferirien no haver de triar, i que el procés sovint va acompanyat de pors, comparacions i judicis externs. Davant d'això, defensa que cada família té condicionants propis -logístics, emocionals, ideològics o de trajectòria vital- que ningú no pot valorar millor que ella mateixa. En aquest sentit, reivindica que no existeixen escoles bones i dolentes, sinó projectes educatius amb matisos, i que la gran majoria de centres de Manresa funcionen gràcies al compromís i la vocació dels docents. L'article també vol combatre discursos estigmatitzadors sobre la composició social de les escoles i posar en valor la diversitat com un element educatiu clau, tant per al bé individual dels infants com per a la cohesió de la ciutat.
Al llarg del text, el regidor desgrana alguns dels dilemes més habituals que apareixen durant la preinscripció: en qui confiar, fins a quin punt les escoles són diferents, si els infants hi aprendran prou, quin paper té la família en els aprenentatges, o com abordar qüestions com la llengua, la immigració o les necessitats educatives específiques. També dedica un espai destacat a explicar què són els grups singulars, com funcionen a Manresa i quin impacte tenen tant en els centres com en les famílies que hi participen. El fil conductor és un missatge clar: informar-se bé, viure el procés amb menys por i entendre que no hi ha una decisió perfecta, sinó decisions raonades i coherents amb els valors de cada família.
Una mirada personal i institucional al procés de tria d'escola
Pol Huguet explica que l'article sorgeix de moltes converses acumulades amb famílies que han passat recentment per la preinscripció escolar. Relats marcats sovint per la incertesa i per la sensació que qualsevol decisió pot condicionar de manera determinant el futur dels fills. Davant d'això, defensa que ningú tria escola per fer mal a ningú, sinó pensant en el que considera millor per a la criatura, i que les decisions personals no haurien de ser objecte de judici social.
Totes les escoles funcionen, amb diferències però també amb moltes similituds
Un dels eixos centrals del text és la idea que a Manresa no hi ha escoles elitistes ni centres privats no concertats, ni escoles que segreguin per sexe o per origen. Totes tenen finançament públic, comparteixen currículum i acullen alumnat divers, tant pel que fa a orígens com a necessitats educatives. Segons Huguet, les diferències existeixen, però són menors del que sovint es percep, i la majoria de famílies acaben satisfetes amb el centre on escolaritzen els seus fills.
El paper determinant de la família en els aprenentatges
L'article subratlla que l'escola és clau, però no l'únic factor que explica l'èxit educatiu. El suport familiar, l'acompanyament en la lectura, l'escriptura o l'estudi, i la transmissió de valors com l'esforç o l'interès per la cultura tenen un pes fonamental. Huguet recorda que els estudis apunten que, en famílies amb expectatives educatives altes, els resultats acadèmics dels infants tendeixen a ser similars independentment del centre on vagin.
Llengua, diversitat i convivència
Pel que fa a la llengua, el regidor defensa que tots els infants acaben diferenciant correctament les llengües i que el context familiar torna a ser determinant. En relació amb la diversitat cultural i l'alumnat d'origen estranger, aposta per una mirada antiracista i per entendre que la convivència quotidiana ajuda a trencar pors i prejudicis. Segons relata, la diversitat dins l'aula afavoreix l'aprenentatge col·lectiu, millora el català oral i incrementa les expectatives educatives del conjunt de l'alumnat.
Els grups singulars com a eina contra la segregació
Un altre punt destacat és l'explicació dels grups singulars, una mesura temporal que permet que grups de famílies ordinàries entrin conjuntament en centres amb alta complexitat per revertir dinàmiques de segregació. Huguet defensa que no es tracta de privilegis, sinó d'un instrument per superar pors i reequilibrar l'atractivitat dels centres, amb beneficis educatius i socials demostrats.
Informació i acompanyament durant la preinscripció
Finalment, l'article detalla les eines informatives que l'Ajuntament i el sistema educatiu posen a disposició de les famílies: cartes informatives, xerrades per zones educatives, portes obertes als centres i sessions específiques sobre grups singulars. L'objectiu és que les famílies puguin conèixer bé les escoles abans de prioritzar-les.
Huguet conclou amb un missatge tranquil·litzador: no hi ha una decisió perfecta ni una escola ideal, però sí decisions informades i coherents que, amb el temps, la majoria de famílies acaben validant. El més important, afirma, és transmetre seguretat i il·lusió als infants davant d'un canvi d'etapa clau en les seves vides.
