Més de 500 persones participen durant el dia d’avui, a Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages), en la 14a Jornada d’Economia de Caixa Manresa, que porta per títol “La Catalunya de l’endemà”, i en la qual reconeguts experts donen les seves receptes i solucions a llarg termini, per tal d’aconseguir que, quan Catalunya aconsegueixi superar la crisi actual, l’economia es trobi més preparada per fer front amb garanties a les futures situacions de dificultat que puguin arribar.

En la intervenció inicial de la Jornada, el president de Caixa Manresa, Manel Rosell, ha donat la benvinguda als assistents i ha explicat els seus objectius de la sessió. Per a Rosell, “la situació complicada es va disparar fa més d’un any, tot i que la mar de fons venia de més lluny. La crisi no es va preveure. Vol dir que era imprevisible? No ho sabem; el cas és que va resultar imprevista”. Davant d’això, ha assegurat que “podem discutir si les mesures que s’han pres són les més apropiades... Però entre tots hem de mirar de tirar endavant per sortir d’aquesta situació com més aviat millor”.

Rosell considera que “si volem veure créixer brots verds a l’economia cal que sembrem les llavors adequades, i que les reguem amb cura. Amb paciència, però amb tenacitat i, sobretot, amb coneixement de causa, sabent on volem anar i com anar-hi”. El president de Caixa Manresa creu que, en tot cas, “les mesures d’urgència són com les cures d’emergència: embenar la ferida, immobilitzar l’os, mirar que no sagni i que el mal no s’agreugi. Però que els arbres no ens impedeixin veure el bosc: un cop posada la bena, ara el més important és analitzar d’on provenia el mal, com s’ha generat, per quins camins s’ha reproduït. Hem de fer una anàlisi acurada de les causes que han portat a la crisi: esbrinar quins possibles desequilibris financers o econòmics ens han portat a aquesta recessió, interpretar per on i com ha fallat el model, i prendre tot seguit mesures estructurals, de fons, per corregir-los i evitar que es repeteixin en el futur”.

Rosell ha parlat també de “l’excepcional i transcendent decisió que va prendre el  Consell d’Administració de Caixa Manresa ahir”, de la qual ha afirmat que “representa mirar cap el futur i promoure la creació d’una nova entitat, una nova caixa, que recull els principis fundacionals dels tres impulsors, i es proposa com un projecte guanyador, sòlid i amb visió de futur”. Rosell considera que el projecte “és una resposta contundent a les conseqüències de la crisi que estem patint i a la necessitat imperiosa d’evolucionar cap a institucions financeres sòlides que garanteixin l’increment de la competitivitat i l'eficiència comercial i operativa dels seus actors”. Neix, ha dit Rosell, “un projecte en què el model de caixa que sempre hem defensat en sigui l’objectiu. Treballarem fort en defensar el model català de caixes, amb independència política”.

Rosell assegura que “Caixa Manresa és una institució professional, moderna, dinàmica i ambiciosa i amb el compromís indiscutible amb el territori al qual serveix. Volem aportar aquests valors al nou projecte”. Segons ell, “hem pres una decisió dura, difícil, complexa i compromesa. Però estem contents d’haver-la pres, perquè l’hem pres amb la visió i el convenciment que és la que necessita la nostra entitat, el nostre territori, la seva gent i les seves empreses i institucions i, en definitiva, el nostre país. Avui és quan s’han de crear les condicions d’una caixa de futur, no perquè no puguem anar sols sinó perquè pensem que és la més adequada per al futur”.

Feliu Formosa: “Calen accions que permetin canvis radicals”
Per la seva banda, el director general de Caixa Manresa, Feliu Formosa, ha afirmat que en la Jornada d’avui “no volíem parlar només de crisi, del concepte, perquè és parlar de problemes”. Segons Formosa, “una crisi, com diu Paul Romer, és una cosa massa important com per desaprofitar-la. Una crisi és una oportunitat que ens ha d’ajudar a disciplinar-nos, a no ser laxos, a baixar al terreny de joc, també a tenir menys competència en el futur, a prendre aquelles decisions que hauríem d’haver pres en moments millors i no vam prendre”.

Feliu Formosa creu que “no podem obviar la crisi, ni negar que el món està immers en una profunda desacceleració, però tornarà una etapa de creixement, potser no tan forta i tan llarga com la dels darrers anys, però arribarà, i més endavant una nova crisi. Ara calen accions que permetin canvis radicals, per sortir d’aquesta situació més ben preparats”. El director general de Caixa Manresa ha remarcat especialment la importància de quatre elements essencials que cal potenciar i dinamitzar per superar amb èxit la situació actual: les infraestructures; l’educació i la ciència; la relació universitat-empresa, i els centres de presa de decisions.

Feliu Formosa també s’ha referit a la decisió d’ahir del Consell d’Administració. Una decisió de la qual “estem contents. És una decisió valenta, gens fàcil. Potser alguns que estimen la comarca, la ciutat i aquesta caixa es pregunten per què s’ha pres. Continuar sols hauria estat una solució perfectament vàlida; tenim les ratios més bones de les caixes catalanes. Però paradoxalment, cal fer les coses quan no cal fer-les, o quan tens la capacitat de decidir. Si es fan quan no hi ha més remei, no tens capacitat d’influir en el resultat final, i nosaltres volíem influir”.

Formosa creu que els nous requisits de la situació comportaran dificultats a les caixes d’estalvis, que a diferència dels bancs, no poden sortir als mercats a ampliar capital. “Un model centrat només en la gestió de l’estalvi no té sentit, és condemnar-nos a decréixer. I volem continuar creixent, vetllant pel territori, aportant fons a obra social i gestionar-la des d’un entorn proper”. Formosa ha afirmat que la nova caixa serà de les més grans d’Espanya “i se sap guanyadora, sòlida, de futur”. Formosa afirma que, fins avui, Caixa Manresa és una caixa petita, però “compromesa fins al moll de l’os amb els seus objectius fundacionals, i així continuarà sent en el futur”.

Màrius Rubiralta: “la crisi també pot ser una oportunitat pel món de la ciència i la tecnologia”
En la seva intervenció, el secretari general d’Universitats, Màrius Rubiralta, ha assegurat que “estem construint una Europa del coneixement: una societat basada en el coneixement, un espai europeu centrat en la “triple hèlix”: educació, recerca i innovació. Aquest objectiu és una oportunitat per generar esperança. Recordem la crisi del 1993 i què vam fer per preparar-nos millor per a la propera: reforçar la inversió en coneixement. Sense formació costa més de sortir de les crisi. Per això importa incrementar la formació en qualitat i adequar-la a les oportunitats en els llocs de treball; també la formació estratègica”. Per a ell, “coneixement i educació actuen lentament; per això qualsevol inversió en coneixement no resol el problema d’avui, però ajuda a preparar les solucions per demà”.

Màrius Rubiralta ha afirmat que “L’educació superior està immersa en el procés de Bolonya. El canvi de model universitari europeu, entre altres coses, vol tenir una dimensió social, per garantir l’accés als estudis en igualtat de condicions. També cal un esforç en formació: l’informe de l’OCDE evidencia que tenim espai per millorar. A Espanya s’està equilibrant el nombre d’estudiants de formació professional amb el d’universitaris, el nivell d’ingressos dels titulats és sensiblement inferior al de la mitjana europea, i també ho és el de la inversió pública en educació, tot i que estem arribant al 5,5%. També la taxa d’abandonament (29%) és més gran que a Europa. Les causes estarien en el desequilibri d’un mercat que afavoria la contractació no qualificada, i també una manca de flexibilitat del sistema educatiu, amb dificultats per passar dels estudis universitaris als de formació professional”.

El secretari general ha afirmat que “Espanya té 77 universitats, 50 de les quals són públiques, 12 de les quals a Catalunya. I compta amb uns 190 campus, descentralitzats, virtuals, tecnològics... Tot amb un nivell elevat i cohesionat, però amb un sistema excessivament homogeni i amb poca visibilitat internacional. El nou espai europeu consta de tres nivells: el grau, més local i territorial; el màster, d’abast més internacional; i el doctorat, que és l’excel•lència. Per tal que un sistema educatiu sigui socialment fort, ha de tenir un nombre de ques que a Espanya (13%) és insuficient (Europa 40%); per això cal potenciar un nou model de beques per a estudis de doble velocitat, que facin compatibles estudis i treball”.

Rubiralta ha conclòs que “per ser competitius necessitem no tan sols coneixements, sinó habilitats: les normals per a la integració social, les necessàries per als sistemes productius i les imprescindibles per a la societat global del coneixement, que formin en lideratge d’equips, gestió multidisciplinar, etc. El sistema educatiu ha d’afavorir els àmbits d’innovació a tots els nivells. El gran repte és modernitzar les universitats europees. Cal un canvi d’estructures dintre les universitats. A Espanya comptem amb el programa “Estratègia Universitat 2015”. Les millores, és clar, no es fan en dos dies, però es tracta de fer una aposta de futur per fer front a l’educació superior. Una nova Universitat és possible. I es pot construir com un conjunt de mesures i eixos, entre universitats, comunicats autònomes, els estudiants i els agents socials i econòmics. És important revisar el paper de les missions de les universitats”. Segons ell, “la Universitat avui no és una institució solitària. El CEI busca la integració efectiva de les universitats en els centres de gravetat de la societat. És important que la gent confiï en les universitats, perquè aquí hi ha un element important per ajudar-nos a sortir de la crisi”.

Paul Romer: “no hi ha cap nació que sigui innovadora molt de temps. S’han de reformular sempre les regles”

Paul Romer, professor de la Graduate School of Business de la Stanford University i un dels economistes de més renom dels EUA, ha assegurat que “quan sentim notícies sobre el sistema econòmic, els titulars solen ser dolents: les coses només poden empitjorar. El creixement subjacent de progrés és la principal història que hi ha darrere dels titulars econòmics. El que espero que recordin d’aquesta ponència és que les tecnologies només són un tipus d’idea i que el progrés es deu a l’acumulació de noves tecnologies i de les regles, que són coses que hem d’aprovar i experimentar, que a vegades funcionen bé i a vegades no”.

Romer ha parlat del creixement de noves potències, com la Xina: “No fa tant temps, la renda a la Xina era el 3% de la mitjana dels EUA; ara alguna cosa està canviant i tot i que encara està molt per sota de la mitjana dels EUA, ha augmentat molt i segueix avançant”. Segons ell, la clau va ser “crear noves zones econòmiques diferents per aplicar diferents regles i portar tecnologies que havien estat excloses durant mil anys. Podem extreure tres lliçons dels impulsors del progrés a la Xina: Crear un nou espai on posar en pràctica les noves regles; deixar que les persones triïn i les adoptin; i per últim és bo copiar les regles que funcionen en altres parts del món o empreses”.

Romer ha afirmat que “podem assegurar que no hi ha cap nació que segueixi essent innovadora molt de temps; les regles persisteixen i la nació les manté fins i tot quan queda clar que les noves regles són millors. Per tant, sempre cal reformular les regles”.

Segons ell, “hi ha uns tipus de regles que són importants en el creixement subjacent del progrés dels últims 10.000 anys. Cal compartir les idees globalment, podem agafar i explotar idees de tot el món. Si les compartim, tots ens en podem beneficiar, aquesta és la força de la globalització; és important també l'increment dels nivells educatius, és la manera d'anar millorant amb noves idees; i per últim, cal destacar la innovació en les regles del món científic”.

Paul Romer considera que “en l'actual moment de crisi financera, estem reformulant les regles i s'han de replantejar lleis com la de la propietat i el govern corporatiu. Cada país ha pres les decisions que ha cregut i hi ha bones decisions i d'altres no tan bones. Donat que hi ha regles financeres que poden portar un país a la fallida, com ha passat amb Islàndia, podem assegurar que la variació nacional és bona en aquest context”.

Manel Rosell i Feliu Formosa: “la nova caixa tindrà la mateix implicació social que Caixa Manresa”

En la pausa-cafè de la Jornada d’Economia, el president i el director general de Caixa Manresa, Manel Rosell i Feliu Formosa, han atès els periodistes, que s’han interessat pels detalls del procés d’integració entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que ahir es va aprovar als Consells d’Administració de les respectives entitats. Rosell i Formosa han afirmat que “la nova caixa tindrà la mateixa implicació social que ha tingut durant els seus gairebé 150 anys Caixa Manresa”. Segons ells, tots els detalls, com ara els diners que se sol·licitaran al FROB, s’aniran definint els propers mesos. També han afirmat que durant el procés s’ha parlat amb totes les caixes catalanes, i que les decisions s’han pres “independentment de les persones concretes. Les persones se’n van i les institucions queden”.

Manel Rosell ha recordat que “la Fundació Caixa Manresa tindrà independència total, però amb criteris estratègics coherents amb la nova obra social conjunta”. Igualment, mantindrà la seva “implicació territorial i continuarà potenciant projectes, principalment a través del nou consell assessor que es crea”.