La Direcció General d'Energia de la Generalitat de Catalunya va autoritzar el passat mes de juliol a Xaloc solar SL la construcció del parc solar de 42.000 kW amb 65.340 panells fotovoltaics a Castellfollit del Boix i les seves infraestructures d'evacuació, línia soterrada a 30 kV fins a la subestació Rubió 220 kV, als termes municipals de Castellfollit del Boix, Òdena i Rubió, aquests dos últims a la comarca de l'Anoia, tot i l'oposició frontal de la població i l'Ajuntament bagenc, i amb una sentència del TSJC que donava la raó al consistori i considerava "inviable" el parc.
D'aquesta manera, la Generalitat permet l'ocupació de 94 hectàrees de camps en terreny no urbanitzable amb plaques solars, el que significa el 12% del terreny agrícola del municipi, i d'un total de 250 hectàrees d'ocupació pràctica de sòl, en finques de quatre propietaris sense arrelament a la plana de Cal Prat. Sorprenentment, a la resolució de la Direcció General d'Energia es vincula l'empresa sol·licitant a Endesa a través del Grup Enel, quan la multinacional espanyola d'energia es va desvincular del projecte i es va vendre les accions de Xaloc solar SL el març de 2023 a favor de l'andalusa Grupo Prodiel.
En el moment de presentar-se el projecte, entre 2022 i 2023, la proposta de Xaloc solar SL va rebre una forta oposició local, tant a nivell d'administració com popular, amb la creació de la plataforma Salvem Castellfollit, i també d'entitats i institucions del territori.
Oposició de particulars i de l'Ajuntament
A banda de les manifestacions populars al municipi, durant el tràmit d'informació pública de la sol·licitud de l'autorització administrativa del macropac, diversos particulars van presentar al·legacions relatives a, entre d'altres, el rebuig social i municipal, la insuficiència d'anàlisi respecte els elements susceptibles d'impacte, l'alteració irreparable del paisatge, l'absència de concurrència i participació social, el principi de precaució relatiu al risc notable d'incendis i els danys i perjudicis, motius pels quals sol·licitaven la inadmissió i l'arxiu del projecte.
Així mateix, l'ADF de Castellfollit del Boix i la plataforma Salvem Castellfollit també van presentar al·legacions relatives a l'afectació sobre la prevenció d'incendis forestals, la preservació dels espais agraris, la pèrdua d'hàbitat d'interès comunitari i l'efecte d'impacte acumulatiu en el paisatge i de les seves conseqüències degut a les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques en la zona, motius pels quals demanaven que no s'atorgués cap autorització, que no s'aprovés el projecte d'actuació específica ni l'avaluació d'impacte ambiental i que es procedís a estimar les seves al·legacions i se'ls reconegués la condició de parts interessades en el procediment.
Informes per a tots els gustos
Un cop rebudes les al·legacions, la Direcció General va demanar informes a una quarantena d'agents implicats en la construcció el parc, dels quals l'Ajuntament de Rubió, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, els Serveis Territorials d'Interior a la Catalunya Central del Departament d'Interior; el Servei Territorial de Carreteres de Barcelona del Departament de Territori; l'Agència Catalana de l'Aigua; la Secció de Biodiversitat i Medi Natural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; l'Agència de Residus de Catalunya i Red Eléctrica de España, SAU van informar favorablement o van imposar condicionants que van ser acceptats per Xaloc solar SL.
L'Ajuntament de Castellfollit del Boix, per la seva part, va emetre un informe desfavorable en el qual incloïa, d'una banda, les indicacions del tècnic municipal que manifestava, entre d'altres, la incompatibilitat del sector S6-C2 per afectació a Sòls de Protecció Especial i a Hàbitats d'Interès Comunitari, la impossibilitat d'integració paisatgística del parc per la seva implantació desproporcionada, les mancances de la documentació, el compliment insuficient del planejament municipal, i les afectacions al jaciment de Vilaclara i masia de Cal Regordosa.
L'Ajuntament d'Òdena va emetre un informe per part de l'arquitecta municipal en el qual posa de manifest el 8 d'abril de 2021 el ple municipal havia aprovat la suspensió de llicències per a promoure una Modificació de Planejament, de manera que no es podien pronunciar sobre l'afectació de la línia del parc de Castellfollit fins que no tenir la normativa definitiva del nou instrument de planejament.
La Secretaria d'Agenda Rural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va emetre un primer informe el 4 de febrer de 2022, que concloïa de manera desfavorable en relació als sòls inclosos dins la classe de capacitat agrològica II, que havien de ser exclosos del Projecte Executiu. Pel què fa als sòls inclosos dins les classes de capacitat agrològica III, IV i VI, l'informe era favorable condicionat a un conjunt de consideracions relatives a, entre d'altres, la xarxa de camins i vies pecuàries, els drenatges i les escorrenties del terreny, l'encaix a la matriu productiva agrària, la profunditat de la línia elèctrica d'evacuació soterrada i aspectes de caire general.
Els Serveis Territorials d'Urbanisme a la Catalunya Central del Departament de Territori van informar que entre d'altres, en la documentació aportada no es donava compliment a dues prescripcions d'ubicació en sol de protecció preventiva atès que en l'anàlisi d'alternatives de l'Estudi d'Impacte i Integració Paisatgística, es fa un anàlisis de les alternatives just al costat de la ubicació proposada, en sòl de protecció territorial, essent necessari un estudi a una escala territorial més àmplia.
Unió de Pagesos també va demanar que no s'aprovés el projecte d'actuació específica ni l'avaluació d'impacte ambiental a través informe en el qual manifestava les seves al·legacions relatives a, entre d'altres, el model d'implantació d'energies renovables, la preservació dels espais agraris, la manca d'alternatives que no afectin a altres finques no cultivades o amb diferents tipus de qualitat de sòls i la manca d'avaluació de l'impacte acumulatiu d'altres projectes a l'estudi d'impacte ambiental.
Finalment, Eòlica de Rubió SL, com a propietària dels parcs eòlics Serra de Rubió i Serra de Rubió II, de la infraestructura d'evacuació i de la subestació transformadora Rubió 220/66 66/12 kV, va manifestar en el seu escrit que s'oposava "frontalment" al projecte per les afectacions a les instal·lacions de la seva propietat, i per la inexistència d'acord per a la connexió del parc de Castellfollit amb les seves infraestructures d'evacuació.
Tot aquest conjunt d'aspectes van ser objecte de valoració per la Ponència d'Energies Renovables, la qual en data 1 de desembre de 2022 va emetre informe ambiental sobre aquest projecte pel qual es determinava que no s'havia de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que l'actuació prevista "no tindria efectes adversos significatius sobre el medi ambient" i establia l'obligació d'incloure en la redacció del projecte executiu, un conjunt de condicions addicionals.
Els informes emesos pels organismes afectats, així com les al·legacions presentades com a conseqüència del període d'informació pública i les manifestades pels diferents afectats, van ser tramesos a Xaloc solar SL, que va manifestar la seva acceptació o va efectuar les observacions que va estimar convenients.
Energia autoritza la construcció del parc solar
Amb tots aquests informes, el 24 de juliol de 2023, la Direcció General d'Energia va resoldre atorgar a Xaloc Solar, SL l'autorització administrativa prèvia del projecte del parc fotovoltaic de Castellfollit i les seves infraestructures d'evacuació, línia soterrada a 30 kV fins a la subestació SE Rubió, que també afecta els municipis anoiencs de Rubió i Òdena.
Amb aquests antecedents, Xaloc solar SL va presentar un projecte executiu refós el febrer de 2023 i una Addenda al projecte l'octubre de 2023 sobre la qual, la Secretaria d'Agenda Rural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, finalment, va emetre informe favorable en què imposava diverses condicions que la instal·lació haurà de complir, i que van ser acceptades per l'empresa peticionària.
Així, aquest passat mes de juliol, la Direcció General d'Energia considerava "necessària" la construcció d'aquesta instal·lació per a continuar avançant en l'assoliment dels objectius d'implantació de les energies renovables a Catalunya i reduir la seva dependència exterior de combustibles fòssils i radioactius; tot garantint la seguretat i qualitat del subministrament energètic del país a preus competitius, així com l'adequada preservació dels valors ambientals a través de l'acompliment del conjunt de condicionants imposats per l'Informe d'Impacte Ambiental, el qual també determina que el projecte no s'ha de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que l'actuació prevista "no té efectes significatius en el medi ambient".
El termini per a la posada en marxa de la instal·lació és de dos anys, que podran ser prorrogables.
Lamentacions des de l'Ajuntament i Salvem Castellfollit
Des de l'Ajuntament de Castellfollit del Boix, el seu alcalde, Celestí Rius, ha lamentat a NacióManresa que "sempre acabin prenent aquestes resolucions en període de vacances". En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que "no rebrem cap altre notificació fins a l'època de Nadal". L'autorització de la Direcció General d'Energia no l'ha sorprès, malgrat les al·legacions presentades, l'oposició popular i alguns informes desfavorables. "Els falta alguna autorització més, però l'acabaran construint", s'ha queixat, convençut.
"A banda de l'impacte paisatgístic, aquest model de desenvolupament afavoreix el despoblament dels municipis rurals i potencia la deixadesa de l'entorn natural i, per tant, el risc d'incendi", deia Antoni Casals de la plataforma Salvem Callús, durant les concentracions en contra del parc. A més, lamentava que "als propietaris de les finques se'ls pagarà 1.500 euros anuals per hectàrea, sis vegades més del que treuen llogant el sòl per a l'activitat agrícola", uns propietaris, apuntava "que van rebre les finques per herència, però no les exploten directament, sinó que les tenen arrendades", i no mantenen cap vincle amb la terra.