La CUP reclama el compliment de la llei de Transició energètica de 2017 que situa la preferència en la instal·lació dels parcs d'energies renovables "en espais degradats, humanitzats i de poc valor agrari" o, afegeixen des de la formació municipalista, "en infraestructures públiques com autopistes, canals o edificis públics". A Catalunya, "un 11% del territori seria susceptible d'acollir aquestes instal·lacions". Tot plegat, 33.861 hectàrees "que podrien generar prou energia per abastir 8 milions d'habitants".

Així s'ha manifestat el diputat de la CUP Dani Cornellà que ha participat en una roda de premsa davant d'un mural sobre les energies renovables a Calders aquest dimarts amb el portaveu de Salvem Calders, Pep Torné, i l'alcalde de Navàs, Genís Rovira, dos dels municipis afectats per macroprojectes de parcs fotovoltaics en terrenys principalment agrícoles. Són exemples "de grans inversions privades allunyades de l'interès comunitari". Per això, ha assegurat que cal "crear circuits curts de comercialització" energètica i "allà on no s'arribi, usar infraestructures artificials per acollir-les, com el llarg d'autopistes del país".

Segons ha explicat Torné, actualment Calders té dos grans projectes solars en marxa. Un de 25 hectàrees a la zona del Canadell que ja estat aprovat per la Ponència d'energies renovables, i un segon de 40 hectàrees al camp de cereal de les Quingles, molt proper al Canadell i que suposa el més gran que hi ha entre al Moainès i el Bages. "El fet de tenir al municipi una subestació elèctrica fa que Calders sigui un focus d'atracció per a grans instal·lacions", explica el portaveu de Salvem Calders, "i també el punt de destí de les xarxes d'evacuació d'instal·lacions d'altres municipis".

Segons ha explicat Torné, l'Ajuntament de Calders està tramitant una modificació del POUM, "impulsada i pagada per una empresa privada", que només regularia la zona del Torrent de les Tàpies. Aquesta modificació "és insuficient", segons apunta, ja que "permet la instal·lació de parcs solars en grans extensions de la zona que pretesament vol protegir".

Al terme de Navàs, un dels municipis més grans del Bages, la situació és similar, però des de l'Ajuntament s'han afanyat a modificar el POUM perquè només es puguin fer instal·lacions fotovoltaiques en zones de poc valor alternatiu. "Hem regulat que es puguin fer instal·lacions en espais amb fort pendent o que no tinguin un aprofitament agrícola", ha explicat l'alcalde Genís Rovira.

Amb tot, la modificació del POUM, que actualment es troba pendent de l'aprovació de la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central, potser no evitarà el projecte presentat a Palà de Torroella i que preveu ocupar una trentena d'hectàrees. "Poden argumentar que l'aprovació del POUM és posterior al projecte presentat", ha explicat l'alcalde.