El director general de Cooperatives i Economia Social, David Bonvehí, i el regidor d'Ocupació i Emprenedoria i Acció Comunitària de l'Ajuntament de Manresa, Lluís Vidal Sitxo, han visitat aquest divendres El Taller dels Milfils, la cooperativa tèxtil que ha donat nova vida a l'antic obrador Tulleuda. L'espai, recuperat gràcies a la feina compartida entre administracions i actors socials del territori, és avui un projecte viu, integrat per cinc persones -la Carla, en Modou, l'Andrea, el Hakim i l'Àlex- que combinen producció, formació, inclusió i intercooperació. La seva activitat s'ha convertit en un referent local per explicar com la confecció pot ser sostenible, digna i arrelada al territori.

Un taller que reneix de la història tèxtil manresana

Quan s'accedeix al local, al barri Valldaura de Manresa, es fa evident que El Taller dels Milfils no és només un espai de costura. És l'hereu directe del vell obrador d'en Albert Tulleuda, fill d'una nissaga de patronistes que va mantenir viu el taller durant més de trenta-cinc anys. L'edifici, que podria haver-se convertit fàcilment en un garatge o en un local d'ús desvinculat de la tradició, va trobar una segona oportunitat gràcies a la Comunalitat Urbana de Manresa, que va detectar la possibilitat d'evitar-ne el tancament definitiu.

Era un moment decisiu per al sector. L'envelliment dels tallers familiars, el tancament progressiu d'obradors i la manca de relleu generacional feien pensar en un futur gris per a la confecció artesana i de proximitat. El risc era evident: un altre local històric podia desaparèixer i, amb ell, una part del coneixement acumulat.

A partir d'aquí, la Comunalitat Urbana, amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i de la Direcció General d'Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, va iniciar un procés "a foc lent", tal com expliquen els impulsors. Durant mesos van sumar-hi dissenyadores locals, petites empreses del sector, entitats socials com Càritas o Creu Roja i professionals de la formació tèxtil. El resultat: un ecosistema ampli disposat a sostenir un model de producció responsable, local i cooperatiu.

Fruit d'un itinerari que va incloure una formació de 340 hores, assessoraments diversos i l'articulació d'una xarxa de suport, quatre de les persones participants van decidir convertir aquell projecte en el seu. Després vindria la incorporació d'una cinquena sòcia, i la constitució formal d'una cooperativa de treball que avui dona continuïtat al taller.

Una cooperativa petita que treballa amb mirada àmplia

Actualment, El Taller dels Milfils està integrat per cinc persones: la Carla, en Modou, l'Andrea, el Hakim i l'Àlex. El seu dia a dia combina producció tèxtil per encàrrec, línies pròpies de disseny, col·laboracions amb dissenyadores locals i una activitat formativa constant.

Una part essencial del seu funcionament és la proximitat: clients que arriben amb un disseny o una mostra, i el taller que n'elabora el patró, la prova, el pressupost i la producció de peces. Treballen sèries petites, adaptades al ritme del grup i a la capacitat de les seves màquines. Quan una comanda és massa gran, col·laboren amb altres empreses del territori, com Trital, que els fa talls a làser de manera ràpida i eficient. Aquesta combinació els permet mantenir un equilibri entre qualitat i viabilitat.

Entre els seus clients hi ha marques locals com Killing Wikend, per a qui han confeccionat ronyoneres i peces de roba que han tingut molt d'èxit. També han treballat samarretes personalitzades per associacions agroecològiques, cooperatives socials o empreses que volen incorporar detalls de teles africanes o estampats singulars.

La diversitat és una fortalesa: "Fem gorres, vestits, samarretes, ronyoneres... una mica de tot", expliquen. Cada encàrrec és un repte tècnic i creatiu, i aquesta flexibilitat és el que els ha permès consolidar-se en un món de la confecció on les petites sèries són cada vegada més difícils de produir al territori.

Una altra manera de fer roba: dignitat, inclusió i comunitat

Durant la visita institucional, aquest valor va quedar especialment remarcat. En paraules de les persones que treballen al taller, l'objectiu no és només "fer peces". La voluntat és dignificar la feina de confecció, oferir un entorn laboral just i generar oportunitats d'aprenentatge.

A més de la producció, ofereixen cursos com Vull aprendre a cosir o Cus la teva roba, amb alumnes de perfils molt diversos: joves que volen iniciar-se en el món del disseny, persones que busquen autonomia per fer-se la seva pròpia roba i participants derivats d'entitats socials. La formació és, per al taller, una manera de retornar al territori tot el que aquest ha aportat al seu naixement.

Aquest encaix comunitari els ha convertit en un referent de barri. Han col·laborat en activitats com la Festa del Riu o tallers en instituts i centres cívics. I també han estat un punt de trobada per a dissenyadores locals que busquen un espai de producció ètic i de confiança.

Durant la trobada, responsables municipals van recordar els episodis de tallers clandestins desarticulats a la ciutat fa uns mesos. El contrast és clar: mentre alguns espais explotaven persones per obtenir peces a baixos costos, El Taller dels Milfils defensa just el contrari. Treball digne, transparència i arrelament. Aquesta diferència, van remarcar, té un valor econòmic, social i simbòlic enorme.

Un projecte amb futur: consolidar el present per poder créixer

Tot i el balanç positiu, els reptes no són menors. Com qualsevol cooperativa jove, els primers mesos han estat intensos: gestió laboral, part comercial, comptabilitat, optimització dels processos de producció, relació amb proveïdors i, sobretot, mantenir l'equilibri entre totes les línies de feina.

Durant un temps van voler abarcar-ho tot: tallers formatius, botiga, coworking tèxtil, línies de disseny, produccions per a tercers... Però l'experiència els ha portat a ordenar prioritats. Ara l'objectiu principal és consolidar el taller de confecció com a espai estable i eficient.

La idea és clara: quan el flux de treball sigui més constant i els processos estiguin més afinats, podran reactivar amb força altres línies, com la venda en línia de producte propi, que ja han començat a preparar. També volen donar més visibilitat a la botiga, on ofereixen peces de la seva marca interna i col·leccions de les sòcies.

A mitjà termini, no descarten créixer. "Si tinguéssim més feina, podríem incorporar més persones i repartir millor les tasques estructurals", expliquen. Una ampliació, però, que volen fer amb criteri, cuidant els ritmes i els valors que els defineixen.

La importància de les xarxes i de la compra conscient

Un dels temes destacats durant la visita va ser el paper de les grans cooperatives i empreses d'economia social del país. Tant Bonvehí com l'equip del taller van coincidir que, si aquestes organitzacions incorporessin criteris de compra responsable, projectes com Els Milfils podrien consolidar-se encara més ràpidament.

L'economia social, sovint, demana coherència a l'entorn, però no sempre la practica de manera transversal. La cooperativa manresana recorda que, quan una gran empresa del sector encarrega samarretes, uniformes o marxandatge, té un poder enorme d'impacte. Optar per proveïdors locals, que ofereixen treball digne i sostenibilitat, és una manera de reforçar tot l'ecosistema.

De fet, ja hi ha exemples positius: empreses socials de la comarca han encarregat produccions al taller, i associacions agroecològiques o culturals han triat la confecció local com a aposta de coherència. Cada comanda, per petita que sigui, ajuda a construir un sector més fort.

Una història que és també un model

El cas dels Milfils és, segons la Comunalitat Urbana, un exemple del potencial de les intervencions comunitàries en l'economia local. Va ser la xarxa -dissenyadores, entitats, administracions, persones experts, alumnes i veïnat- la que va permetre donar continuïtat a un espai que, d'altra manera, hauria tancat.

El projecte té avui un doble valor: manté viva la tradició tèxtil d'un territori amb una història industrial profunda i, alhora, proposa un model adaptat als temps actuals, on la proximitat, la cura ambiental i la dignitat laboral són centrals.

Durant la visita, Bonvehí va destacar que el taller és una mostra del que pot aportar l'economia social quan se li donen eines i suport. I des de l'Ajuntament es va remarcar la importància de reconèixer el valor d'aquestes iniciatives, no només en el discurs, sinó també amb polítiques que eliminin barreres i acompanyin els projectes emergents.

Mirant endavant

L'objectiu dels Milfils és continuar fent créixer un projecte sostenible, arrelat i col·lectiu. El taller, que ja comença a caminar de manera autònoma, manté la col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i amb les entitats que els han acompanyat fins ara.

Amb els telers en marxa, els fils que uneixen tradició i futur continuen teixint-se. I Manresa, que durant dècades va veure com els tallers tancaven un rere l'altre, celebra avui que un d'ells -potser modest, però intensament viu- mantingui les portes obertes.