La CUP de Sallent ha emès un comunicat en que considera que si ICL amenaça amb el tancament i torna a posar en perill els llocs de treball, "cal que l'empresa sigui expropiada de forma forçosa i passi a ser una empresa pública".

La CUP ha volgut deixar clar el seu suport a tots aquells treballadores i treballadors de l'empresa ICL - Iberpotash "que, una vegada més i ja en van massa, pateixen el xantatge de la multinacional israeliana i temen pel seus llocs de treball".

La formació rupturista del municipi miner troba "indignant que a tres mesos de la data límit per aturar l'abocament al runam del Cogulló, l'empresa encara no hagi fet pública cap solució per al tractament dels residus de la planta de Sallent-Vilafruns". La CUP recorda que "la data del 30 de juny va ser marcada per la pròpia empresa fa més de dos anys (i ve d'una denúncia del 2008)".

"És important remarcar que els darrers anys ICL - Iberpotash ha acumulat uns beneficis de més de 429 milions d'euros, que no han revertit ni en el territori ni en les condicions laborals dels treballadors", lamenten. És més, últimament ICL "ha reduït la plantilla de personal fixe per substituir-lo per personal subcontractat (ha passat d'una plantilla de 919 persones el 2006 a 779 el 2015)".

La CUP de Sallent exigeix a l'empresa "que aturi el xantatge als treballadors i treballadores, que gestioni els residus de forma respectuosa amb el medi ambient i que comenci a restaurar, de forma immediata, els runams salins actuals".

Així mateix, demanen al Govern de la Generalitat "que assumeixi les seves responsabilitats i afronti, d'una vegada per totes, el conflicte de les mines del Bages".

La CUP considera que "l'explotació de les mines de sal i el respecte al medi ambient pot i ha de ser compatible". Per tant, si l'empresa amenaça amb el tancament i torna a posar en perill els llocs de treball, "cal que ICL sigui expropiada de forma forçosa i passi a ser una empresa pública, que asseguri els llocs de treball, en millori les condicions laborals, assumeixi com a propis els treballadors subcontractats i reverteixi al territori els centenars de milions d'euros de beneficis acumulats".

A més, segueix el comunicat "cal tenir present que les administracions públiques han reconegut una despesa de més de 300 milions d'euros per a pal·liar els efectes nocius de l'activitat de l'empresa (part d'aquestes ajudes encobertes han estat denunciades a la Comissió Europea)". Aquests costos haurien "de restar-se al cost de l'expropiació, així com els costos previstos per a futures actuacions de restauració del medi".