La indústria és el sector econòmic amb més volum de facturació al Bages

Publicat el 21 d’abril de 2009 a les 12:04
 
La indústria és el sector que genera més volum de negoci a l'economia del Bages. Ho revela l'edició de 2008 del dossier de l'Estructura Empresarial del Bages que edita l'Ajuntament de Manresa. Així, sobresurt la indústria amb actors destacats com són la construcció de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, el cautxú i les matèries plàstiques i la fabricació de productes metàl·lics. Aquest sector va sumar 3.398 milions d'euros i va representar el 54% del total de facturació del territori que el 2006 va arribar als 6.257 milions d'euros. Pertanyen a aquest sector empreses pioneres a la comarca com són Pirelli, Denso, Ausa, Iberpotash i Metalbages, entre d'altres.
 
Aquest és el tercer any que s'edita el dossier de l'Estructrua Empresarial del Bages, únic a Catalunya i a la resta de l'Estat. El document fa una radiografia exhaustiva de l'activitat empresarial del Bages a través de les dades disponibles més recents obtingudes al Registre Mercantil corresponents a l'any 2006. L'obtenció de la informació de les empreses (societats anònimes i societats limitades) a través del Registre Mercantil atribueix un caràcter únic a aquesta eina. La publicació, de la qual s'han editat 350 exemplars, també es pot consultar a la pàgina web de l'Ajuntament de Manresa (www.ajmanresa.cat).
 
El comerç, en segon lloc.
El comerç, que engloba el comerç al detall i a l’engròs de productes alimentaris, de consum i el comerç de maquinària i equips, va consolidar-se com el segon sector de l'economia bagenca. Aquest representa el 19,5% del total de facturació del territori amb més de 1.200 milions d'euros. Per la seva part, en tercera posició se situa el sector de la construcció amb 608 milions d'euros facturats l'any 2006 i el 9,7% del volum total. Aquest va ser un període en què el ritme del sector es mantenia a l'alça.

El pes del Pla de Bages.
Els municipis que tenen més volum de facturació en l'economia del Bages són Manresa (39,8%), Sant Fruitós de Bages (15%) i Santpedor (9,4%) ja que són els nuclis que tenen més activitat empresarial. L'àrea del Pla de Bages concentra el 70% del teixit productiu del Bages quant a vendes, acull el 67% de l'ocupació i el 66% de les empreses. Al mateix temps, aquesta àrea de la comarca és la que té major presència del sector serveis amb el 42% de la facturació. El 77% de l'activitat del sector serveis de la comarca es genera al Pla de Bages. Quant a la facturació per càpita, Sant Fruitós de Bages encapçala el rànquing de municipis. Aquí les empreses generen 125.000 euros per cada habitant. Malgrat tot, el pes del teixit productiu de Sant Fruitós és més important a nivell econòmic (15% de la facturació comarcal), que no pas a nivell laboral (13% de l'ocupació del Bages).
 
Territori divers.
A la resta de la comarca els percentatges varien. Al Bages Occidental sobresurt la construcció amb el 47% del volum de negoci. A l'Eix del Cardener, el 42% de l'activitat econòmica mesurada en vendes procedeix de l'empresa Iberpotash. Al Nord de l'eix del Llobregat el pes històric de la industrialització ha anat cedint protagonisme a altres sectors. Tot i que la indústria representa el 44% de l'economia, la construcció (16,6%) i els serveis (36%) van adquirint protagonisme als darrers anys. A la Vall de la Gavarresa es generen el 5,4% de les vendes de les societats mercantils de la comarca i s'ocupen el 6,1% dels treballadors. És la zona del Bages on es genera una major facturació per càpita (42.000 euros per habitant). La indústria predomina dins el teixit productiu del sud del Bages. El 52% del volum de negoci que generen les empreses d'aquest àmbit territorial prové del sector secundari, el 2,3% del primari, l'11,4% de la construcció i el 34% dels sector serveis. En aquest territori, dins el sector industrial predomina el tèxtil i les indústries química i alimentària. I al sector del Moianès i al Bages oriental, amb una escassa presència d'indústries, només s'ocupen el 2,4% dels treballadors, mentre que el volum de negoci cau fins el 2,1%.
 
Manresa, predomini del sector serveis.
La distribució sectorial del volum de negoci del teixit empresarial de Manresa s'assimila a la distribució sectorial del producte interior brut del Bages. El 0,5% de la facturació de les empreses de Manresa procedeix del sector primari, que representa el 2,1% del PIB del Bages; el 36% procedeix de la indústria (36% del PIB); el 9,7% de la construcció (12,8% del PIB) i el 53% del sector serveis (49,1% del PIB).

Rànquing empresarial.
El dossier detalla el rànquing de les 250 empreses que més facturen a la comarca. Al Bages hi ha un total de 3.000 empreses i malgrat que aquestes 250 primeres companyies només representen el 8% de la xifra total d'empreses del Bages, facturen dues terceres parts del volum global de la comarca.
 
Tres de les cinc primeres 250 empreses de la comarca en volum de facturació s'ubiquen a Manresa. Pirelli encapçala el rànquing amb una facturació de 309 milions d'euros, Tous és quarta amb 125 milions i Ausa és cinquena amb 118 milions. Completen les deu primeres posicions Denso Barcelona en segon lloc amb 246 milions d'euros facturats, Iberpotash, tercera, amb 132 milions, Metalbages, amb 104 milions, a la sisena posició, en setè lloc Matadero Frigorífico Avinyó amb 100 milions i en vuitena posició Matadero Frigorífico del Cardoner amb 77 milions. Tanquen el rànquing de les deu primeres empreses, Hayes Lemmerz amb 73 milions, novena, i Estampaciones Martinez, desena, amb 72 milions.
 
Sectors amb marges ajustats.
Hi ha sectors que en els darrers anys veuen com els seus marges de beneficis s'estrenyen. La venda de vehicles de motor, recanvis, carburants i reparació de vehicles de motor es caracteritza per gestionar uns elevats volums de facturació amb uns marges ajustats. Mentre que el 4,1% del volum de negoci de la comarca procedeix d'aquesta activitat només ocupa l'1,6% de la força de treball del Bages. En la mateixa línia se situa el sector d'indústries càrnies en què el marge de beneficis ha passat del 2,1% al 2004 al 1,1% al 2006, any en què la rendibilitat va ser nul·la. Aquest sector té una important presència a la comarca amb dues empreses situades en el setè i vuitè lloc del rànquing de companyies que més facturen (Matadero Frigorífico Avinyó i Matadero Frigorífico del Cardoner).