"Hi ha una cosa més manresana que la Llum, com és la contenció i el sentit de la vergonya" li ha etzibat el president del Grup Municipal de la CUP, Adam Majó, al del PP, Xavier Javaloyes, en el sentit de sol·licitar a la UNESCO la declaració de les Festes de la Llum com a Patrimoni Cultural Immaterial. "Si és conegut per alguna cosa el pont de la Llum, és per la quantitat de manresans que van al Corte Inglés o a esquiar", ha ironitzar la regidora d'ERC, Mireia Estefanell.
Afirmacions que li han servit al regidor popular, després que el PSC i CiU hagin manifestat que votarien a favor de la proposició, per respondre amb un "em pensava que parlava amb regidors de la ciutat de Manresa", subratllant amb vehemència el final de la frase. I és que abans de la rèplica de Javaloyes, la regidora socialista Maria Jesús Pérez ha fet una autèntica apologia de la barreja entre tradició i modernitat de la festa i del significat històric del Misteri "o Miracle" (cal indicar que per a l'Església, que és qui hi entén d'aquestes coses, és un Misteri).
Per la seva part, el regidor de Cultura, Joan Calmet, ha repassat la llista de fets a l'estat que són Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i ha conclòs "que les Festes de la Llum no desentonarien davant de molts d'ells". Amb tot, si només mirem els del principat, com havia indicat anteriorment Mireia Estefanell, només hi ha els castells i la Patum "i crec que, per molt que m'estimi Manresa, la Llum no surt massa afavorida en la comparació".
Durant el debat ha sortit el projecte Manresa 2022, i malgrat tothom ha coincidit a assenyalar que "una cosa no té res a veure amb l'altra" -Sant Ignasi per una banda i la construcció de la Sèquia per l'altra- en el saló de sessions ha flotat en el ambient la voluntat de reforçar la visió turístico-religiosa de la ciutat. La proposició ha prosperat amb els vots de CiU, PSC, PP i PxC. ERC s'ha abstingut i la CUP hi ha votat en contra.
