El ple de l'Ajuntament de Manresa ha aprovat aquest dijous el pressupost municipal per al 2026 per un import total de 127,4 milions. Els comptes, defensats pel govern com un exercici "equilibrat" i "orientat a reforçar serveis essencials", han tirat endavant només amb els vots d'ERC, PSC i Impulsem. Tota l'oposició -Junts, Fem Manresa, Nacionalista i Vox- hi ha votat en contra i ha criticat la manca de negociació, les prioritats d'inversió i els desequilibris en despesa social. El govern situa els comptes com un any de transició abans de l'arribada de grans subvencions pendents.

Un pressupost que baixa globalment però reforça la despesa ordinària

El regidor d'Hisenda, Pere Massegú, ha defensat els comptes presentats pel govern, que decreixen un 5,8% respecte del 2025. Ha explicat que la reducció respon al fet que l'any passat es va assolir un màxim històric d'inversions gràcies a fons extraordinaris, especialment els Next Generation i altres subvencions vinculades al Pont Nou II, el carrer Guimerà i la Fàbrica Nova.

Les inversions cauen un 43,6% perquè el pressupost no pot incorporar, d'entrada, les subvencions sol·licitades per a projectes importants com el pavelló del Nou Congost, el Pla de Barris o les noves fases de la Fàbrica Nova, que sumen prop de 40 milions d'euros. Massegú ha apuntat que les inversions creixeran "al llarg de l'any" quan arribin aquests ajuts.

En canvi, la despesa corrent puja un 4,1% amb l'objectiu de "reforçar els serveis que impacten directament en la qualitat de vida".

El pressupost es vertebra segons els cinc eixos del Pla d'Actuació Municipal: Prosperitat, Qualitat de Vida, Sostenibilitat, Cohesió Social i Bon Govern.

Creixements destacats en esports, seguretat, neteja i habitatge

El govern ha subratllat que alguns àmbits reben increments "necessaris i sostinguts".

Esports arriba als 5,5 milions (+25,7%), per reforçar instal·lacions i equips i avançar en eficiència energètica. Seguretat puja fins als 9,1 milions (+11,73%) per consolidar plantilla, renovar vehicles i ampliar la videovigilància. Neteja viària disposa de 5 milions (+13,06%) per desplegar el nou contracte i millorar el manteniment quotidià. Habitatge rep 4,37 milions per ampliar parc social i preparar futurs sòls urbanitzables. Cultura s'enfila fins als 6,1 milions, amb reforç de programació i grans festes.

En el camp de la sostenibilitat, la mobilitat creix prop d'un 10% fins als 4,5 milions, incloent-hi quatre nous busos elèctrics. En espai públic, la partida puja un 45,7% (3,7 milions) per millores de carrers i voreres. I en acció climàtica, 2,6 milions es destinen al manteniment del verd, la plantació d'arbres i l'Anella Verda.

Cohesió social: més recursos per llengua, joventut, feminismes i gent gran

El govern incrementa també la dotació en polítiques socials. La política lingüística suma 180.000 euros (+20,9%). Els barris i l'acció comunitària reben 780.000 euros per ampliar projectes i horaris d'espais veïnals. Infància, joventut i feminismes arriben a 1,7 milions (+17,82%), amb desplegament del Pla Local de Joventut i del Pla d'Igualtat. Les persones grans tindran 2,6 milions (+21%) per ampliar l'atenció domiciliària i nous projectes com els dinars acompanyats.

Ingressos i despeses: un pressupost "equilibrat", segons el govern

Massegú ha destacat que els comptes són "rigorosos" i que els ingressos municipals es mantenen sòlids. Les xifres principals són:

Ingressos:

• 46,8 milions d'euros en impostos directes
• 4,5 milions d'euros en impostos indirectes
• 25,2 milions d'euros en taxes i preus públics
• 37,1 milions d'euros en transferències corrents
• 1,2 milions d'euros en transferències de capital
• 11,1 milions d'euros en préstecs
• 1,3 milions d'euros en ingressos patrimonials

Els tributs representen el 60% dels ingressos no financers.

Despeses:

• 47,1 milions d'euros en personal
• 46,8 milions d'euros en béns i serveis
• 15,6 milions d'euros en inversions
• 10,4 milions d'euros en transferències corrents
• 7,4 milions d'euros en altres despeses

Les despeses financeres baixen a 1 milió d'euros gràcies a l'amortització de 7 milions d'euros de deute amb el superàvit del 2024.

Aloy havia definit els comptes com "un pressupost de transició" que consolida serveis abans d'un nou cicle d'inversions.

Junts: "Cap canvi de model i polítiques equivocades"

El portaveu de Junts, Ramon Bacardit, ha denunciat que els comptes no representen cap canvi d'orientació i "mantenen inversions faraòniques mentre s'oblida allò que preocupa realment a la gent". Ha acusat el govern de fomentar "ocupacions i beneficència" i ha criticat la falta de negociació.

En un moment del ple, tot i votar en contra, Bacardit ha acusat Fem Manresa de "fer de crossa del govern", cosa que ha provocat que l'alcalde Aloy respongués que, "quan es parla de números, les millors intervencions les fa el regidor Jordi Trapé".

Fem Manresa: "Inversió insuficient en habitatge i privilegis fiscals"

Jordi Trapé, de Fem Manresa, ha assenyalat les bonificacions a l'Església (1,31 milions d'euros) en comparació amb les tarifes socials (571.000 euros). Ha criticat la "forta reducció" de la inversió en habitatge "en un moment crític" i el "model basat en externalitzacions a multinacionals", així com les exempcions fiscals a l'Església i a les escoles concertades.

Grup Nacionalista: "Manca de confiança i incerteses"

Sergi Perramon, del grup Nacionalista, ha justificat el no per la manca de confiança en el govern arran "d'incompliments" dels acords pressupostaris de l'any anterior i per una "política econòmica que no afronta les arrels dels problemes ciutadans". Ha remarcat que el pressupost planteja "massa incògnites".

ERC, PSC i Impulsem tanquen files i els pressupostos queden aprovats

Amb el vot afirmatiu dels tres grups del govern, els comptes del 2026 han quedat aprovats. Aloy i Massegú han defensat que els pressupostos reforcen serveis essencials, mantenen l'estabilitat econòmica i preparen la ciutat per reactivar grans projectes quan arribin les subvencions sol·licitades.

Els grups de l'oposició, en canvi, han coincidit que els pressupostos no responen a les prioritats socials ni corregeixen les mancances del model de ciutat del govern.

Els comptes entraran l'1 de gener en vigor a l'espera de possibles modificacions al llarg del 2026 segons l'arribada de nous recursos externs.