La planificació forestal de la serra de Castelltallat, greument afectada pels grans incendis forestals de 1994 i 1998, serà un dels temes protagonistes de les jornades de l'Any Internacional dels Boscos que celebra el Centre de la Propietat Forestal els pròxims 4, 5 i 6 d'octubre de 2011.

L'estructura de la propietat forestal de Catalunya. El repte de la gestió forestal conjunta, tractat en la jornada del 4 d'octubre, se centra, al matí, en la planificació forestal a Castelltallat, duta a terme al llarg dels darrers 20 anys, i, a la tarda, amb una visió més genèrica, en el pes de les associacions en el desenvolupament de la gestió i planificació forestals.

L'Espai d'Interès Natural (EIN) de la Serra de Castelltallat està situat entre l'oest del Bages i el sud del Solsonès. Ocupa una superfície de 4.961,39 hectàrees, la major part de les quals, 4.796,31, pertanyen al municipi de Sant Mateu de Bages, mentre que la resta, 165,08 hectàrees, pertanyen al municipi de Súria.

Dins de l'àmbit de l'EIN de la Serra de Castelltallat, hi ha 29 instruments d'ordenació forestal vigents, amb una superfície total planificada de 3.140 hectàrees.

Situació actual i recuperació de la serra de Castelltallat
Dins l'àrea que inclou l'EIN de la Serra, l'incendi de 1994 va afectar 2.465 hectàrees i l'incendi de 1998 1.454 hectàrees més, que abasten els termes municipals de Sant Mateu de Bages i Fonollosa.
L'evolució de la regeneració després dels dos grans incendis forestals de la dècada dels 90 ha estat molt heterogènia, bàsicament per l'existència de dos vessants clarament diferenciats per la seva qualitat d'estació:

• Als vessants d'obaga, es diferencien dues zones: d'una banda, la zona nord-est, afectada per l'incendi de 1994 i amb pendents elevats amb predomini de massa forestal i amb clapes de camps de conreu a les parts baixes. En aquesta zona, la regeneració ha estat bàsicament de roure, i, en menor mesura, de pinassa i pi blanc. D'altra banda, la zona nord-oest, afectada per l'incendi forestal de 1998, presenta pendents suaus, amb predomini de superfície agrícola, on la massa forestal regenerada és, principalment, roure.
• Als vessants de solell, es distingeixen dues zones: d'una banda, la zona sud-est, afectada per l'incendi de 1994, presenta pendents suaus amb predomini de zones de conreu a les parts baixes; en aquesta zona la regeneració ha estat principalment d'alzina i pi blanc. En canvi, en la zona sud-oest, afectada per l'incendi de 1998, amb pendents elevats, la regeneració ha estat menor i principalment de roures.

L'espai natural de Castelltallat és, per la seva gran extensió, una mostra prou notable dels sistemes naturals forestals de Catalunya. Hi destaca la diversitat de comunitats vegetals mediterrànies i submediterrànies, amb alguns elements remarcables com una de les millors pinedes de pinassa del país.

En l'àmbit dels municipis de Sant Mateu de Bages i Fonollosa, actualment hi ha vigents 54 instruments d'ordenació forestal (IOF). La superfície forestal total planificada és de 7.643 hectàrees. Sant Mateu de Bages té una superfície total de 10.292 hectàrees, de les quals 8.614 són forestals. Fonollosa té una superfície total de 5.167 hectàrees, de les quals 3.082 són forestals. El percentatge de superfície ordenada respecte de la superfície forestal dels municipis és de 65%.

La visita a la serra de Castelltallat permetrà fer un repàs a les polítiques de planificació, les iniciatives conjuntes i les tasques de prevenció d'incendis que han permès recuperar la biodiversitat de la serra mitjançant unes eines que, des d'una perspectiva multifuncional, han dissenyat un escenari de gestió integrada de la conservació de la natura i la prevenció d'incendis forestals a través de la gestió forestal conjunta. En aquest cas, destaquen els diversos exemples d'associacions  de propietaris que es donaran a conèixer al llarg del dia, les quals permeten incrementar la gestió forestal.

Un altre exemple de gestió conjunta es duu a terme a la serra: la utilització de la pastura per optimitzar recursos i infraestructures del territori mateix. Aquest fet ha estat possible gràcies a l'acord signat entre propietaris forestals i ramaders, els quals, vinculats per interessos complementaris, gestionen el territori executant les accions planificades. L'acord ha estat possible gràcies a la predisposició de 30 propietaris forestals i 7 ramaders de la serra, permet la gestió amb pastura de més de 3.000 hectàrees i facilita la disminució de la càrrega de combustible i l'increment de la biodiversitat sense afectar la regeneració forestal.

Al llarg del mateix dia, tècnics dels GRAF dels Bombers de la Generalitat exposaran els avenços aconseguits gràcies a l'anàlisi d'Incendis Tipus com a eina de suport a la planificació. Mitjançant simuladors de comportament de foc, s'elabora una classificació i tipificació dels grans incendis forestals més probables que es poden donar en un territori concret. Amb els Incendis Tipus es pot abordar una planificació territorial que englobi la localització i disseny de les infraestructures que permetran al sistema extintor augmentar les oportunitats de treball eficaces i segures (punts estratègics de gestió, PEG), i localitzar aquelles àrees que requeriran un tractament de combustible que permeti disminuir la capacitat dels incendis forestals d'assolir nivells de propagació i intensitats altament destructives.