No s'ha aconseguit. Des que els tècnics de l'Ajuntament de Manresa van descobrir, gairebé de casualitat, navegant per la intranet del Ministeri d'Hisenda espanyol, que el govern de Madrid donava com a bones les xifres del padró de la ciutat de l'Instituto Nacional de Estadistica (INE), la missió de recuperar 346 veïns i veïnes abans d'aquest dimecres es donava gairebé per impossible. De fet ha estat així, i dels 74,655 habitants que deia l'INE que tenia Manresa a 1 de gener de 2015, l'Ajuntament en podrà al·legar 120 més, del tot insuficients per arribar als 75.001 necessaris per continuar a la primera divisió de les ciutats de l'Estat. Durant una setmana llarga, tal i com avançava NacióManresa el passat 9 de febrer, agents de la Policia Local de Manresa, uniformats i de paisà, han visitat els empadronats dubtosos per verificar que encara viuen a Manresa.

Manresa perd la categoria de "gran ciutat" reservada per a les capitals de província i les poblacions amb més de 75.000 habitants. I el que és pitjor, perdent aquesta categoria, perd 878.000 euros anuals de transferències de l'Estat fins que no es torni a revisar el padró, d'aquí a quatre anys. O sigui, la pèrdua total és d'uns 3,5 milions. Perd la categoria, a més a més, d'una manera especialment cruel, ja que el padró de la ciutat havia arribat a gairebé 78.000 habitants i, precisament l'1 de gener de 2015, havia tocat fons, com ho demostra el fet que a finals d'any, els empadronats eren 75.867 i amb tendència a l'alça.

Propostes d'última hora

Ara arriba el moment de proposar mesures excepcionals, que faltarà veure si des de Madrid accepten. El govern municipal proposarà, al ple municipal de dijous, demanar al ministeri d’Hisenda que, per tal de determinar la consideració de "gran ciutat" a un municipi es tingui en compte la tendència evolutiva de la població, i no la xifra padronal vigent a la data de revisió per períodes quadriennals.

Aquesta proposta del govern està secundada pel PSC i s'incorporarà en forma d'esmena de substitució a la proposta inicial dels socialistes que demanava al govern de l'Estat que, "excepcionalment", ampliï el termini per presentar al·legacions al cens poblacional aprovat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) "donat que és evident que Manresa té hores d’ara més de 75.000 habitants" però es necessita més temps per "defensar aquesta xifra un cop fetes les regularitzacions de tots els casos que se sap que són regularitzables".

La moció socialista, però, no es queda aquí. També proposa, i això no queda esmenat, que el govern municipal estableixi una mena de protocol per controlar les diferències entre el padró municipal i el que periòdicament valida l'INE per evitar situacions com aquesta.

Un criteri especialment cruel amb Manresa El Ministeri d'Hisenda del govern espanyol pren les dades del padró de l'1 de gener de cada quatre anys per determinar els criteris que aplica a les transferències de l'Estat als municipis. Aquests quadriennis coincideixen amb l'any de les eleccions generals. Tenint en compte aquest fet, i que el padró de Manresa a 1 de gener de cada any d'abans i fins i tot del següent -ja es tenen dades de l'1 de gener de 2016- a 2015 sempre ha estat superior als 75.000 habitants, resulta especialment cruel que l'any de valoració hagi caigut precisament en l'únic any dels últims 10 que la població ha baixat lleugerament d'aquesta xifra.