L'economista surienca Mar Reguant ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2023. Reguant és llicenciada en Economia per la UAB i doctora en Economia pel Massachussets Institute of Technology (MIT). És professora d’investigació ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC), professora associada a la Barcelona School of Economics (BSE) i a la Northwestern University (Evanston, Illinois, EUA). També ha format part del grup assessor del govern francès d'Emmanuel Macron sobre canvi climàtic juntament amb tres premis Nobel, entre altres personalitats.
Reguant és experta en l'economia de l'energia i, en particular, en l'anàlisi econòmica del sector elèctric i la contaminació associada a la producció elèctrica. Desenvolupa models quantitatius i eines per estudiar i quantificar els impactes desiguals de les polítiques energètiques. Viu a cavall entre els EUA i Catalunya. Amb altres experts va publicar la carta oberta La legislatura del no retorn a La Vanguardia el passat 10 de maig per demanar al govern que s'ha de formar a partir de les darreres eleccions al Parlament que dissenyi un full de ruta clar i compromès per la transició ecològica de Catalunya, "o ja no hi serem a temps".
Això vol dir que encara hi som a temps?
Depèn de per quines coses. M'explico: a vegades, quan diem que ja no hi som a temps, el que podem provocar és que la ciutadania es resigni i assumeixi que ja no cal que faci res més, perquè ja està tot dat i beneït. I aquest discurs no ajuda gaire. El que està clar és que hem perdut molt el temps: els impactes que hi ha hagut en el clima són innegables, i ja no hi som a temps de revertir-los.
Però potser sí de no agreujar-los més.
Exacte. I entenc que a la gent li costi molt d'entendre, perquè al capdavall els estàs demanant que canviïn una sèrie d'hàbits per no fer més gros un problema que no veurem mai resolt. És com el tema de la contaminació: per molt que deixem de llançar merda a l'aire, els gasos contaminants que quedaran a l'atmosfera duraran centenars d'anys.
Fer els deures, en aquest sentit, no motiva.
Clar! Això no és com la marranada d'un nen, que té un principi i un final. Amb el canvi climàtic hem de tenir una visió molt més àmplia, i malauradament, no la tenim: a la mínima trobem pegues o excuses.
Creu que el dibuix polític que ha sortit del Parlament és esperançador per fer front a aquestes demandes que fan des de la comunitat científica?
Crec que a Catalunya estem en una situació en la qual, fins i tot la gent que entén el problema, no és a la pàgina on hauria de ser.
Què vol dir?
L'altre dia, per exemple, amb un grup de persones conscienciades sobre el tema que es dediquen en aquest àmbit, reflexionàvem sobre un article que havia sortit a la revista Science que deia que prou d'explotacions de petroli; que de moment gastem el que ja tenim explotat o mig explotat. La pregunta que ens fèiem era: Si a Catalunya de petroli no en tenim, com podem contribuir a què això passi? Jo els vaig dir que una bona manera seria deixant de fabricar cotxes de gasolina. Et pots creure que ningú em va recolzar?
"Un aspecte que crec que s'hauria d'abordar és el de pensar quines actuacions impulsar per preparar-nos per les calors que vindran"
No m'ha dit que era gent entesa i conscienciada?
Sí, però per les renovables. Pel que sembla, comprenien el problema d'una banda però de l'altra, no. En aquest sentit, costa molt trobar gent que entengui la magnitud. I jo no trivialitzo com de difícil és deixar de fer cotxes, que ja sé que donen molts llocs de treball, però costa trobar gent que cregui que s'ha de fer encara que sigui molt difícil...
Què més s'hauria d'impulsar, en aquesta propera legislatura, en pro del medi ambient?
Un aspecte que crec que s'hauria d'abordar és el de pensar quines actuacions impulsar per preparar-nos per les calors que vindran. I no parlo tant de reduir emissions sinó, sobretot, de tapar forats.
Expliqui's.
Els centres educatius, per exemple, no pot ser que tinguin un capital tan desactualitzat: és impossible fer i rebre classes en una aula durant els mesos de juny i setembre! Això s'ha de resoldre! D'altra banda, el que penso que és prioritari en aquesta propera legislatura és el desencallament del tema de les renovables. Estem a les antípodes, comparat amb altres països o amb el mateix estat espanyol...
Les dades diuen que la mitjana mundial d'energia que surt de les renovables (comptant països desenvolupats, subdesenvolupats i en vies de desenvolupament) és d'un 30%. A Catalunya estem en un irrisori 15%. Com pot ser això?
Abans de res, m'agradaria apuntar que en el cas dels països en vies de desenvolupament, l'energia que els surt més barata són les renovables. Per tant, la majoria tiren per aquí. I això és una gran notícia. Dit això, penso que aquest 15% de Catalunya és incomprensible.
"No pots ser ecologista i, alhora, oposar-te a les renovables i al transport públic..."
No hi troba cap explicació?
El que crec és que aquí tenim un bolet sociològic molt singular. Estem parlant d'un país molt dens en termes de població en què la gran majoria de partits polítics estan en contra de les renovables. Evidentment, això té un impacte directe en el pensar de la ciutadania, i si per postres, hi sumes segons quin personatge sortint per la tele en prime time a dir tonteries... Ja tenim el caldo de cultiu perfecte perquè el discurs que les renovables són el dimoni, cali ben fort. Saps que és el que més em molesta?
Què?
Doncs que dintre de tot aquest bolet sociològic que hem creat, quan parles amb els que en principi són ecologistes i conscienciats i els dius que hem de reduir l'ús del cotxe i de la gasolina, t'etziben que ets antirural, perquè als pobles la gent només pot moure's en vehicle privat. A veure, senyors, no fotem! No pots ser ecologista i, alhora, oposar-te a les renovables i al transport públic...
La gent que resideix en zones rurals o agràries, però, generalment s'oposa a què es faci servir el territori on viu per a instal·lar-hi plaques solars o algun altre tipus de renovable que requereixi moltes hectàrees per desplegar-se... Ho entén?
No és lògic posar les plaques solars on hi ha menys densitat de població? A Califòrnia bé que s'ha fet: moltes de les solars són a Nevada perquè és un desert! Però aquí es rebutja tot; tot! El que entenc, per exemple, és que Galícia tingui molta més eòlica que nosaltres, perquè tenen molt més bon vent. Però el sol... És molt difícil excusar que no tenim sol... S'ha fet molta feina a teulada, però fora de teulada no. I necessitem totes dues coses.
Arran de l'emergència per sequera a què ens hem vist abocats, molts governs han impulsat campanyes de conscienciació sobre l'ús de l'aigua. Amb les renovables també hi ha de ser, aquesta eficiència?
Sí, tot i que ja hi va implícita. Eficiència energètica vol dir que per la mateixa energia, obtens més serveis. De fet, les estadístiques diuen que les teulades solars fan que el consum elèctric baixi. També hi ha productes que han sortit fa relativament nous al mercat i que penso que són molt prometedors.
"Les bombes de calor. Són súper eficients i estic segura que aniran guanyant terreny perquè la gent veurà que, amb només un aparell, podrà escalfar-se a l'hivern i refrescar-se a l'estiu"
Per exemple?
Les bombes de calor. Són súper eficients i estic segura que aniran guanyant terreny perquè la gent veurà que, amb només un aparell, podrà escalfar-se a l'hivern i refrescar-se a l'estiu. Ara bé, també és cert que les calors que ens esperen seran tòrrides, i el més probable és que cada cop necessitem tenir les bombes engegades. El que ens tocarà fer davant d'això serà reduir en altres esferes: potser tocarà moderar molt els viatges en avió o moure'ns de manera més sostenible.
És la presidenta del Consell Assessor de L'Energètica, l'empresa pública de renovables de Catalunya. Després d'un any i mig, com valora la feina que s'ha fet?
L'equip que hi ha és súper xulo, i el més important: tenen ganes de fer feina i n'estan fent. Han començat a desenvolupar projectes públics, com el de posar plaques solars als instituts; també estan treballant per instal·lar-ne en descampats i llocs no agraris... Però tot va més lent del que seria desitjable...
L'administració, ja se sap...
Jo penso que amb segons què no hi posen tants problemes. Aquí s'hi ajunta el desbordament, la deixadesa i l'anti renovables. Així estem.
Vostè va formar part del grup assessor del govern francès de Macron sobre el canvi climàtic. El que va fer allà és semblant al que fa a L'Energètica?
No gaire. A diferència del de L'Energètica, el Consell Assessor de França era molt més directe. Macron ens va fer un encàrrec concret, en què li havíem de donar una visió global de la política climàtica i exposar-li cap on crèiem que havia d'anar el tema energètic.
"No és coherent que seguim construint cotxes de gasolina i, mentrestant, anem dient que són el dimoni. Són dos missatges oposats!"
Els va fer cas?
Ells ens van escoltar, però llavors, políticament, van fer el que els va semblar. Amb el tema de l'energia nuclear, per exemple, nosaltres vam dir que els números no ens donaven per fer-ne una de nova. Però aquest missatge, ells el van interpretar com els va interessar: hi ha molta gent al país treballant en la nuclear, i molts interessos al darrere. Per tant, una cosa és entendre el problema i l'altra estar disposat o no a fer segons quines accions. Passa una mica el mateix amb la ministra Teresa Ribera, que té les idees molt clares però es troba amb barreres per executar-les.
Barreres de quin tipus?
Interessos econòmics, bàsicament de les empreses de gas, que són les que estan més perjudicades. A Espanya, amb l'energia solar que hi ha, el gas es fa servir molt menys. I amb les bombes de calor, aquesta davallada encara es notarà més. Per no parlar de la directiva europea sobre eficiència energètica que diu que els edificis d'obra nova hauran d'estar lliures d'emissions a partir del 2028... Clar, tot això són decisions fortes que xoquen contra alguns interessos, però que és vital que s'apliquin perquè és una manera d'evitar fer arribar missatges contradictoris a la població.
No sé si la segueixo...
És el mateix que passa amb el tema del cotxe: no és coherent que seguim construint cotxes de gasolina i, mentrestant, anem dient que són el dimoni. Són dos missatges oposats! És per això que penso que les decisions a prendre han de ser més dràstiques. A més, la gent tendeix a acceptar-les. Sense anar més lluny, quan formava part del Consell Assessor del govern francès, vam fer una assemblea ciutadana perquè la gent proposés accions d'eficiència energètica. Les respostes eren súper hardcore!
En recorda alguna?
N'hi va haver un que va proposar de prohibir agafar més d'un avió a l'any; un altre suggeria establir sistemes de control de la temperatura de les llars... És com si la gent entengués que les prohibicions són més igualitàries.
Ara que hem tornat a treure el tema dels cotxes: els elèctrics no van amb gasolina però necessiten unes bateries que es fabriquen amb materials que, a banda de ser difícils d'aconseguir suposen, en molts casos, l'explotació de recursos en zones desfavorides...
Aquest és un tema que ha rebut molt mala premsa, i en part és perquè interessa. El que no s'ha explicat prou és que les bateries d'avui s'han millorat molt. El cobalt, per exemple, ja no s'usa. Ara hi ha molt bons resultats amb sodi, i això em fa ser optimista, perquè fan servir recursos molt menys escassos. D'altra banda, aquí també hi ha una part de consciència ciutadana: cal que cada membre de la família tingui un vehicle propi? Nosaltres a casa som 4 i en tenim un i prou. I de fa poc!
També hi ha les bicicletes elèctriques, que poden ser una bona alternativa.
Són una opció fantàstica i cada cop més viable. En el cas de Catalunya, que orogràficament té tantes pujades i baixades, la bici elèctrica és una gran aliada: és àgil, molt més barata... Hem d'aconseguir que la mentalitat de la gent vagi canviant en aquest sentit.