Una imatge: poques vegades va haver d'agitar l'esquellot el moderador Xavier Domènech per avisar que s'havia esgotat el temps d'una intervenció. I el temps que tenien els diferents candidats oscil·lava entre el minut i el minut i mig. O sigui: molt poc a dir. També: molt tòpic. Que si "Manresa ha de creure en el seu potencial", que si "Manresa ha d'apostar pel turisme religiós", que si "Manresa té el CTM, la FUB i cable de banda ampla en un parell de polígons"... en alguns casos, fins i tot, amb intervencions duplicades. Tot com si en comptes d'assistir al primer debat públic entre l'equip de futbol format pels deu candidats a les properes eleccions municipals, ja estiguéssim en els darrers dies de campanya i el discurs s'hagués esgotat.

Malgrat tot, seria convenient que tot aquell elector amb una mica de paciència i poca feina es desplacés, un dia o un altre, a algun dels més de deu debats que encara queden per celebrar abans del 22 de maig: li serviria, com a mínim, per veure qui no ha de votar a no ser que es vulgui carregar l'ajuntament des de dins. Perquè si alguna lectura positiva es pot extreure del primer debat electoral celebrat a la Cambra és que estar emprenyat, si no va acompanyat de res més, no és justificació suficient per muntar una candidatura: calen propostes, cal anar més enllà de la queixa.

A banda que el format, quan tens deu candidats en línia, tampoc va ajudar a que qui tingués idees les mostrés, i que qui no en tingués quedés prou retratat. Els candidats dels sis principals grups a l'ajuntament no van tenir temps a explicar-se; la resta de candidats vivien en molts casos la finalització del seu torn de paraula com un alliberament. Hauria estat molt més convenient que tots els organitzadors de debats s'haguessin posat d'acord amb antelació per fer un dissabte amb format congrés a la FUB o al Palau Firal. En un dia ho haguéssim matat tot i els candidats s'haurien pogut esplaiar. Ara encara n'hi haurà que es queixarà del poc temps que va tenir per fer propostes.

Quant al contingut, poca cosa. Qui va seguir l'inexistent debat –ni un creuament d'intervencions- a la Cambra o a través de la transmissió de Manresainfo.cat ja ho va veure. Pericas (PxC) i Javaloyes (PP) van tenir temps per competir per veure qui estimava més els "de casa" i menys els "de fora", Junyent (CiU) va anar de cara en la seva aposta pel sector privat i en la necessitat de "racionalitzar" el sector públic, Camprubí (PSC) va recordar CTM, Parc Central, FUB i cable de banda ampla, Rubio (ICV-EUiA) va preferir insistir en el nou sector productiu verd, Culell (ERC) va apostar per l'eliminació de burocràcia i Majó (CUP) va insistir en la seva proposta de mancomunar serveis amb els pobles del Pla de Bages. Entremig, la proposta de creació de l'Oficina d'Atenció a les Empreses per part de CiU que tampoc es va poder complementar degut al poc temps.

En fi: tedi en el primer debat electoral, però cal insistir en la necessitat que tothom en visqui un, com abans els homes feien la mili, encara que sigui per eliminar candidatures de l'imaginari de vot. Hi ha dies en que la meritocràcia no sembla tan mala idea.