La decisió de Televisió de Catalunya de rescindir o no renovar els contractes amb les productores i corresponsals que cobrien la informació al Pirineu, Catalunya Nord i Terres de l'Ebre tanca un capítol de la història de TV3 i de la relació amb el territori que posa en dubte el model de la televisió pública catalana, que té en l'arrelament al territori un dels seus actius diferencials més importants. Tot i que des de la mateixa CCMA s'ha insistit que malgrat tot, continuaran garantint "la informació de qualitat i de proximitat a tot el territori”, el fet és que des del gener s'ha desballestat tot l'entramat territorial en una “política de contenció de la despesa” que ha portat a trencar la relació amb setze productores.

De fet, entre gener i febrer ja va haver-hi la gran retallada, quan tretze d'aquestes productores territorials -la majoria de les quals, petites empreses amb menys de cinc treballadors-, van veure com es quedaven sense poder subministrar continguts a Televisió de Catalunya. Ara, amb el tancament de les tres que quedaven, i que s'havien salvat de la primera retallada en ser considerades "imprescindibles", el territori ha quedat sense capacitat per generar informació sobre el terreny, fet que ja ha provocat protestes entre els professionals de TVC.

Una feina "invisible", però necessària
L'estalvi, quantificat per les mateixes productores de la vora "d'un milió d'euros", contrasta amb altres inversions fetes en paral·lel per la CCMA, com "la inversió en platós" i els sous desorbitats de part del personal.

A casa nostra TV3 va prescindir de la productora Lavinia. Aquesta productora, que fins a l'11 de febrer proporcionava continguts a TV3 de les comarques del Bages, Bergueda i Anoia, és un exemple de la capacitat de treball de professionals invisibles segons el propi Moreno, en tant que el públic no percep que hi ha empreses al darrere de les informacions, sinó únicament TV3. Ara, el model de servei públic arrelat al territori, principi fundacional de TVC, queda en entredit.