La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat aquest dijous la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) de Sallent per donar compliment a una sentència del TSJC del 2013 sobre la regulació del dipòsit salí del Cogulló, propietat de l'empresa Iberpotash. Els canvis consisteixen en suprimir la possibilitat d'ampliació del dipòsit, fixar per primera vegada la seva alçada màxima en 538 metres i establir el juny del 2017 com a data límit per a fer-hi abocaments. La sentència -que és ferma- obligava a la Generalitat a ordenar urbanísticament els terrenys destinats als dipòsits salins amb l'objectiu de reduir-ne el runam. Actualment, el dipòsit del Cogulló fa 508 metres d'alçada.

Els canvis que ha aprovat aquest dijous Urbanisme sobre el POUM de Sallent donen compliment a la sentència del TSJC del 2013 amb l'objectiu "d'harmonitzar la protecció ambiental amb la preservació de l'activitat econòmica dels prop de 500 llocs de treball que comporta l'activitat minera al municipi". El Govern també ha anunciat que en els propers dies aprovarà un paquet de mesures ambientals per donar compliment a una altra sentència del TSJC del 2011 sobre el programa de restauració del dipòsit del Cogulló.

Segons explica la Comissió d'Urbanisme en un comunicat, el projecte original del dipòsit salí del Cogulló va ser autoritzat el 1977 i preveia dues fases. La primera, que es correspon amb el dipòsit actual, podia assolir una altura de 565 metres. La segona fase consistiria en una ampliació de l'anterior dipòsit per assolir una alçada total de 610 metres. Actualment, el dipòsit del Cogulló fa 508 metres d'alçada, sense que existeixi cap paràmetre límit en la normativa que li és d'aplicació.

Supressió de l'ampliació del dipòsit i limitació de l'alçada
La nova delimitació s'ajusta a l'àrea que ocupa actualment el dipòsit, les cubetes, els camins perimetrals i les instal·lacions adjacents que en garanteixen la gestió i control ambiental. En total, sumen 47,52 hectàrees. Aquesta àrea s'estableix com a perímetre màxim d'ocupació i es descarta qualsevol nova ocupació de territori del municipi. Fins i tot, es descarta la possibilitat que donava la sentència del TSJC d'habilitar un nou dipòsit addicional si fos necessari. 

Per primer cop, també s'estableix un límit d'alçada. El Govern ha establert que el dipòsit no podrà créixer més enllà dels 538 metres d'alçada per sobre el nivell del mar, menys del que preveia el projecte original. El Departament de Territori i Sostenibilitat considera que l'impacte paisatgístic, ambiental i social de l'ordenació adoptada és "molt inferior" a l'alternativa de crear un nou dipòsit, ja que l'emplaçament actual ja té mesures de conducció d'aigües dolces i salades i de control ambiental. 

L'horitzó, el 2017
La modificació del POUM també fixa, per primer cop, un horitzó temporal per a l'abocament de runam salí per part d'Iberpotash a la muntanya del Cogulló. Segons el document. Els abocaments propis de l'activitat extractiva hauran de cessar definitivament abans del 30 de juny de 2017. Segons informa el Departament de Territori, d'aquesta manera es fa compatible l'exigència de la sentència de posar un límit temporal a la vida del dipòsit ambla viabilitat del projecte empresarial. Consideren que el temps donat ha de fer possible el trasllat de la producció que ara es fa a Sallent cap a la mina de Súria, l'ampliació de la qual no estarà en funcionament abans de dos anys. 

Dues fases per estabilitzar i reduir els dipòsits salins
El document delimita dues fases per estabilitzar i reduir els dipòsits salins. La primera serà la d'estabilització i control ambiental i coincideix amb l'establiment de l'alçada màxima premsa. Durant aquesta fase es permetrà l'abocament de runam salí, la seva retirada per a actuacions de valorització o eliminació, les operacions de control ambiental del runam i la construcció de les infraestructures necessàries per a la retirada del material.

Durant la segona fase, de reducció i restauració, no es permetrà l'abocament de runam salí provinent de la mina. Mitjançant plans especials urbanístics es podran establir les condicions urbanístiques necessàries per a desenvolupar el programa de restauració. Aquesta segona etapa es pot iniciar en paral·lel a la fase 1 i, en tot cas, ha d'estar en marxa a partir del juny de 2017.

També s'ha donat permís per construir en sòl no urbanitzable les instal·lacions de control de l'impacte ambiental i, de forma temporal, les infraestructures necessàries per a la valorització i reducció del recurs salí. D'aquesta manera, el POUM de Sallent admet les obres necessàries per derivar aigües salinitzades, mitjançant canonades, fins al col·lector de salmorres. Altres actuacions que també es permetrien són l'amplaició de la cinta transportadora o l'obertura d'un accés. 

Reordenació del planejament de Súria
La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central també ha aprovat la modificació de diversos aspectes del planejament del municipi de Súria, així com un Pla especial, relacionats amb l'empresa Iberpotash. S'ha incorporat a la normativa urbanística del planejament vigent una nova clau per qualificar terreny com a zona minera en sòl no urbanitzable. Aquesta clau reconeix les instal·lacions existents de la mina i estableix un marc racional per al desenvolupament de les activitats derivades de l'extracció mineral. 

També s'ha aprovat definitivament el Pla especial urbanístic de reordenació d'usos i activitats del sector del Pou de Cabanasses. Gràcies a la construcció de la rampa, es podrà eliminar l'actual extracció vertical de la mina que es duia a terme en aquest sector i, per tant, s'han de reordenar els usos al voltant del pou. El document proposa, entre d'altres, suprimir els antics polvorins i les zones d'emmagatzematge en superfície, edificar un nou magatzem on actualment se situen els antics polvorins i construir un edifici d'oficines.

La Comissió ha aprovat també la modificació puntual del Pla especial urbanístic per a l'accés a la rampa de la mina de Cabanasses. S'introdueix en el Pla especial, aprovat definitivament el 2013, els aspectes que en aquell moment no tenien l'empara de les normes subsidiàries. Entre aquests es troba la instal·lació d'una subestació elèctrica o la possibilitat de fer alguns moviments de terres o talussos.