Segurament si parlem de la Ruta del Terme a molts de vosaltres ja us serà més familiar aquest nom, però si parlem de l'Anella Verda de Manresa és un nom menys conegut. Realment aquest terme comprèn un projecte molt més ampli que no pas una simple excursió que ressegueix el terme municipal de la capital del Bages.

 

"Es tracta d'un projecte que vol potenciar els valors patrimonials, paisatgístics, ambientals i socials del voltant de Manresa, tot entenent-lo com un espai més de la ciutat, de forma que ens permeti créixer i desenvolupar-nos social i urbanísticament de forma social i equilibrada. Neix amb la voluntat d'ésser un element de cohesió social per a la pròpia ciutat i dels municipis veïns, i un motiu de trobada per a col·lectius, entitats, particulars i habitants del rodal de Manresa per treballar plegats per una Anella Verda viva ( www.meandremanresa.com )".

 

Sense un itinerari rígid i marcat amb senyals pròpies d'altres recorreguts, el caminant podrà adaptar el camí a les seves condicions físiques i descobrirà racons d'extraordinària bellesa que es troben ben a prop de casa seva, però que a l'hora semblen tan lluny. Per aquest motiu us ofereixo un recorregut proper als 40 quilòmetres amb inici i final al Pont Vell de Manresa i que intenta recórrer tots aquests punts que vol fomentar el projecte de l'Anella Verda i que són part de la nostra història com a ciutat, tant antiga com recent. Tècnicament es tracta d'una caminada fàcil però llarga i que si volem completar-la sencera i d'una sola vegada caldrà que calculem unes 9 hores sense parades. Amb desnivells suaus i totalment ciclable, també pot ser una bona opció per als ciclistes que podrien allargar l'itinerari tot visitant altres racons d'especial interès. 

 

La Riera de Rajadell

Creuem el Pont Vell sobre el Cardener (d'origen romà, tot i que l'actual es tracta d'una reconstrucció fidel d'un pont medieval del segle XII, i que va ser destruït l'any 1932 i refet entre el 1960 i 1962) i ens enfilem pel camí del barri de la Guia (els més caminadors poden pujar per les vessants pronunciades fins a la Torre de Santa Caterina (any 1836), des d'on tindrem impressionants vistes sobre el Cardener i la ciutat de Manresa). Un cop en la part més alta davallarem vers la Riera de Rajadell amb tendència a l'esquerra tot passant pel paratge conegut com els Polvorers fins que arribarem a les immediacions de l'escola de capacitació agrària i del mas de Can Poc Oli (d'arquitectura interessant) i remuntarem la Riera de Rajadell tot passant pels Gorgs dels Esparvers i de les Escaletes. 

 

Continuem el nostre camí, sempre pel marge esquerra del curs d'aigua fins que arribem al Barri del Xup, on creuarem per la carretera que porta a Sant Salvador de Guardiola. Continuem per camí asfaltat tot deixant a mà esquerra els masos de Cal Valentí i Cal Marc. En aquest últim abandonem el llit de la Riera i anem a buscar Ca l'Estevet per trobar un pal indicador que ens portarà en poc més de mig quilòmetre a l'indret conegut com el Suanya, d'especial bellesa i que durant un parell de quilòmetres ens farà gaudir de la vegetació de ribera i d'una roureda sensacional que en els mesos més calorosos donen ombra a l'excursionista.

 

Passem pel meandre al costat del Pla de Maria (on hi ha l'impressionant viaducte de l'eix Diagonal que ens trenca la pau i harmonia de l'indret). Seguim Riera amunt fins que arribem al Gorg Blau, on gairebé tot l'any trobarem aigua en quantitat. En aquest tram el camí és més o menys ample però sempre ben marcat i fa les delícies dels caminaires. Deixem un trencall de la finca La Morera (bonic exemple Modernista) a la dreta i prosseguim per rouredes i pollancredes fins que entrem a la finca de la Noguera o de Cal Gallifa (on l'edifici principal és un palauet amb esglesiola i muralla d'estil modernista també) i ens arribem a la font de la Girada (que rep el nom degut al meandre pronunciat de la Riera en aquest punt del seu recorregut i que es troba en una impressionant volta de pedra). Aquest és un bon lloc per gaudir d'una parada en plena naturalesa. Prop d'aquest indret hi ha la també la Font del Rector, que es troba just sota el molí de vent de l'any 1912 i que servia en el seu temps per bombejar aigua cap a uns dipòsits d'estil modernista amb una capacitat de 10 milions de litres d'aigua i que abastien el conjunt residencial així com els camps conreats d'aquesta. Val la pena destacar que aquests dipòsits tenen en la part superior de l'entrada uns nivells en forma d'agulles de mida considerable que eren visibles des de la casa de la Noguera (a 1 quilòmetre de distància) i d'aquesta manera els propietaris podien saber les reserves d'aigua de que disposaven.

 

Com a joia de construcció modernista destaca el mas de Can Noguera o de Can Gallifa i que juntament amb el Xalet (també d'estil modernista) i la rectoria formen el nucli de Monistrolet. Des d'aquests darrers indrets tenim unes vistes sensacionals de la sempre espectacular Muntanya de Montserrat, que esdevindrà companya de ruta en tota l'excursió.

 

Als peus del Collbaix

Encetem un nou tram de l'Anella Verda dominat per la muntanya de Collbaix (546 m) i dins un paisatge més humanitzat que l'anterior. Passem per sobre l'Eix per un pont i el seguim en sentit Manresa per un camí asfaltat i en paral·lel. Ja tenim l'imponent Collbaix (on es pot veure l'estelada que des de fa uns anys oneja en el punt més alt del cingle) i a l'alçada de la finca del Molí (on hi ha un celler on s'elaboren vins de D. O. Bages, i que hi ha la possibilitat de ser visitat) agafem un trencall de terra a l'esquerra i guanyem alçada suaument. Deixem Cal Balcells a la dreta i caminem enmig de vinyes, sempre controlats per l'altiva i majestuosa muntanya de Montserrat al sud i al nord per l'altiu Collbaix. 

 

Un cop arribem a un coll ample seguim per les faldes d'aquesta muntanya fins a la Capella de Santa Marta i posteriorment a la Masia de Vilatorrada, que dóna nom a la població de Sant Joan. També trobem la possibilitat de pujar des d'aquest punt al cim del Collbaix, que potser mereix una excursió a part. Entrem dins de la població banyada pel Cardener, la creuem pel centre i de nord a sud i anem a sortir pel centre mateix de la població. Pot ser un bon lloc per reposar i agafar forces per la resta de ruta que ens queda. Portem aproximadament 20 quilòmetres.

 

Pel Poal i el Pla de Bages

Sortim de Sant Joan pel primer pont que es troba venint de Manresa sobre el Cardener i agafem uns 200 metres la C-55 sentit Cardona i ens desviem a la dreta cap a la Torre de la Riera, tot agafant indicacions del Camí de la Sal. En suau pujada, tornem a agafar l'alçada que mantindrem durant molts quilòmetres i que marca aquest sector de l'excursió. Trobem indicadors cap a l'Agulla que cal seguir. A la poca estona hi ha un desviament cap al Santuari de la Mare de Déu de Joncadella, on si tenim ganes i forces, val la pena atansar-s'hi i contemplar aquesta església del segle XIII (tot i que l'actual data del 1748) i que és considerada la patrona del Pla de Bages. Si ja estem en aquest punt podem passar pel conjunt de la cases de les Torres  (prop del centre penitenciari dels Lledoners) i dirigir-nos vers la urbanització de Pineda de Bages.

 

Si preferim no fer tants quilòmetres, seguirem direcció a l'Agulla tot passant per Cal Ferrer i Cal Pintor (és el paratge conegut com el Poal, ple d'horts urbans i de petites dimensions que tenen un mercat d'autoconsum i de proximitat), fins que a l'alçada del mas de les Oliveres, trencarem vers el nord i ens endinsarem en la zona del Pla de Bages. Tenim grans horitzons davant nostre, on podrem veure des de la Serra de Castelltallat fins les muntanyes del Prepirineu, així com la localitat de Santpedor i el Serrat, serra limítrofa amb el municipi de Castellnou de Bages.

 

Deixem anar les nostres passes en aquests amplis horitzons i podem observar a la llunyania la casa de les Torres. Arribem a un pont que creua la via fèrria de Súria-Manresa (utilitzada pel transport de la sal extreta en les explotacions mineres del Bages) i deixem el camí principal per entrar a la urbanització de Pineda de Bages, que creuem transversalment fins trobar la carretera BV-4501, que seguim durant uns 400 metres en sentit Manresa fins trobar el Camí de Sant Iscle, que ens deixa de ple en aquest nucli format per tres grans masos (un dels quals també es dedica a l'activitat vinícola), i una església romànica. Aquest assentament data de l'any 950 i és dels més antics de la comarca.

 

Arribem doncs, a la sèquia de Manresa, que la seguirem fins el Parc de l'Agulla. Aquesta sèquia, ha marcat la història de la Catalunya Central al llarg dels últims segles i en l'actualitat. En el moment de la seva construcció (1339 – 1383), ja va originar disputes entre el Bisbat de Vic i el rei Pere III. Però malgrat això, aquesta obra d'enginyeria de 26,7 quilòmetres i un desnivell de 10 metres va permetre abastir d'aigua a la ciutat de Manresa. Amb la construcció l'any 1966 de l'embassament artificial que tots coneixem i la seva entrada en funcionament el 1974, serveix com a reserva i distribució d'aigua per la capital del Bages així com a poblacions properes a aquesta, i també com una zona d'esbarjo i d'activitats aquàtiques.

 

Amb les aigües de Montserrat reflectides en aquesta gran massa d'aigua, trobem diferents fites de la Ruta de Terme i passem per la casa emmurallada, on trobem petits detalls modernistes en la curiosa muralla que “protegeix” la masia. Deixem una sèquia que ens porta al Guix a mà dreta i arribem a un mirador sobre Sant Fruitós, on hi ha un cartell explicatiu de l'extens paisatge que podem divisar amb la nostra vista: Les Brucardes, Sant Fruitós, Santpedor, el Serrat, Sant Iscle... des d'aquest punt baixem fins a trobar la C-16, que la creuarem per la passarel·la del Guix, just passats els bombers.

 

Per les contrades de Viladordis i del Parc Ambiental

Encetem aquest últim tram, deixant el sorollós nus de carreteres i entrem al polígon del Grau, on seguirem marques de PR (blanques i grogues) i passarem al costat d'una zona d'acampada de caravanes així com a la poca estona ens trobarem la imponent masia del Grau. Seguim pel camí principal en direcció sud i just passat Cal Perdiu empalmarem amb el Camí de Sant Jaume català, que seguirem durant uns quants quilòmetres. 

 

Arribem al barri de Viladordis, que creuem longitudinalment fins a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis, de la que hi ha notícies des de la primera meitat del segle X i que va ser destruïda i reconstruïda en diferents ocasions degut a les contínues ràtzies dels sarraïns que poblaven aquestes contrades durant total l'Edat Mitjana. La construcció actual, tret d'alguns arranjaments, data del segle XIII. La tradició manresana, recorda que Sant Ignasi de Loiola visitava sovint Viladordis i es té testimoni de que el pelegrí passava nits senceres en aquest santuari on vetllava de genolls. A l'església es conserva la pedra on el pelegrí s'agenollava.

 

Passat aquest indret ple d'història veiem amb la Mola al darrera, la gran masia de les Marcetes. Creuem la carretera que porta al Pont de Vilomara i ja en ple GR4 amb sentit Montserrat, anem abandonant terres agrícoles per endinsar-nos, després de molts quilòmetres en bosc mediterrani on predomina el pi blanc i l'alzina. Tot i la presència de la massa forestal en aquesta zona, encara s'observen barraques de pedra seca dedicades en un passat a l'activitat vinícola, fet que ens pot fer adonar que no molts anys enrere, el paisatge actual era bastant diferent al de llavors.

 

Planegem per ampla pista per la Costa de les Arnaules i si ens desviem poc més d'un quilòmetre vers l'est visitarem el Pont de les Arnaules o Pont Foradat, i que tot i  trobar-se en les proximitats de la localitat del Pont de Vilomara i a la dreta de la vall de Llobregat, pertany a Manresa. Té 27 metres de longitud i en el punt més alt sobre el barranc fa una alçada de 11 metres. Vist aquest monument natural, tornem a la nostra ruta i davallem fins a les ruïnes de Cal Monistrolà, que deixarem a l'esquerra.

 

Durant tot aquest tram tenim a la nostra dreta tot el Parc Ambiental de Bufalvent, on s'inclou l'abocador i la planta de compostatge, entre altres infraestructures de gestió de residus de la comarca del Bages. Seguim per marques del Camí de Sant Jaume i d'altres de color blanc i blau fins que abandonem aquest mític camí de romers i canviem la nostra direcció cap el nord, per tal de tancar el recorregut circular de l'Anella Verda. 

 

Tenim als nostres peus el riu Cardener i passem per sobre les instal·lacions de la depuradora de Manresa. Baixem a buscar la vall fluvial i creuem sota el viaducte de la C-55 i passem al costat de les fàbriques Vermelles i Blanca, així com algunes parcel·les agrícoles a tocar del riu. L'últim quilòmetre de l'excursió la fem pel marge esquerre del Cardener per un camí estret i molt embardissat, que degut a l'abundant vegetació ripícola existent, la llum del sol costa d'arribar al terra. Passem diferents rescloses que donen un soroll i encant especial a aquest tram de riu.

 

Finalment arribem de nou, després de gairebé 40 quilòmetres de camí, al Pont Vell, que hores enrere ens ha vist marxar i que ara ens dóna la benvinguda sabent que som una mica més coneixedors de l'entorn i de la història natural i humana del terme municipal de Manresa així com dels altres veïns.