Estem vivint temps difícils i políticament estranys i perillosos per a les nostres llibertats. A nivell de partits, ens trobem amb un Vox carca i caspós que presumeix del seu criminal franquisme, del seu menyspreu a la dona i de la seva suposada superioritat espanyola i cristiana, que va gloriejant al Congrés i als diferents mitjans de comunicació constantment. Xafant els talons als voxistes hi tenim una part de la pròpia dreta del PP, amb una presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que somriu, amb orgull, quan li diuen feixista (mentre la resta de populars s'ho miren amb silenci). I de Ciutadans, què en podem dir? Doncs que ara mateix hi pinta poc, exceptuant que és un còmplice necessari dels diferents poders reaccionaris.
Això sí, tots tres partits coincideixen en una cosa: que el règim del 78 se'ls ha fet petit. I com que encara no posseeixen un pla per canviar-lo, s'hi segueixen aferrant amb totes les seves forces. I com ho fan? Defensant i reforçant els elements no electes que hi tenen col·locats (rei, jutges, militars, policies amb les clavegueres de l'Estat...), als quals presenten, sense rubor, com a símbols de la democràcia.
El gir reaccionari i repressiu que es va instal·lar després de la crisi de 2008 continua, avui, en forma de Llei Mordassa i de presos i processos criticats per tot Europa, com testifiquen els 2.850 encausats a Catalunya o els dotze de Causa Galiza. La maleïda reforma laboral de Rajoy sembla que no s'acabi mai; la llei Montoro només se suspèn; la reforma fiscal no es materialitza, i Bankia -que podria haver estat una banca pública- ja és CaixaBank.
En aquests temps de dolor, la pandèmia ens està portant cap a un empobriment general de tota la societat, amb cada vegada més deute i més desocupació.
Ara que es compleixen 90 anys de la II República, necessitem que les diferents esquerres reals facin un pla republicà unitari, constituent, que parteixi del dret a decidir dels diferents pobles ibèrics i de la defensa dels drets universals que garanteixin l'existència material de la població. Aquest pla és el que pot unir-nos a totes i tots i el que de veritat pot frenar el gir reaccionari d'aquestes dretes hereves de el regim franquista.
El sentiment popular republicà a Catalunya i a la resta de pobles ibèrics sotmesos a l'Estat espanyol reflecteix, tal i com mostren enquestes recents, l'anhel popular d'aquests canvis. En aquest sentit, és necessari que construïm aliances que ens permetin avançar cap a un pacte d'una vegada per totes.
Ara que fa 90 anys de la Segona República, fem el favor de recordar l'enorme llegat que ens ha deixat; un llegat amb un gran pes en experiències democràtiques transformadores que la dreta i la ultradreta no paren de difamar-hi en contra. Cal honorar la segona República i tots els demòcrates que la van defensar amb la seva sang. I cal, també, fer un acte de memòria històrica com a gest de reivindicació política i unió democràtica, sobretot en aquests moments especialment greus que evidencien la crisi que pateix aquest estrany règim en el qual vivim.
Els moviments republicans dels pobles de l'Estat espanyol, impulsats per les classes treballadores i populars, han estat sempre el principal motor de l'emancipació social i política en la nostra història. Ens trobem, doncs, avui, davant d'una nova oportunitat de canvi: els moviments socials i les organitzacions d'esquerres s'han de conjugar per fer realitat les aspiracions d'autèntica democràcia política i de justícia social en tots els àmbits (explotació, opressió, dominació i depredació ecològica) per aconseguir una majoria d'edat i una condició plena de la ciutadania que la monarquia i el seu estrany règim ens neguen.
L'època ens exigeix estar a l'altura. En el transcurs de la present crisi vírica -però també econòmica- destaca l'augment i la concentració de la riquesa en cada vegada menys mans, mentre enormes sectors de gairebé totes les classes socials -especialment les dones- s'empobreixen a marxes forçades . I mentrestant, la Llei Mordassa ens tapa la boca, fent-nos retrocedir en drets guanyats amb molta lluita. Cal una unitat similar a la de la segona República.
Això sí, tots tres partits coincideixen en una cosa: que el règim del 78 se'ls ha fet petit. I com que encara no posseeixen un pla per canviar-lo, s'hi segueixen aferrant amb totes les seves forces. I com ho fan? Defensant i reforçant els elements no electes que hi tenen col·locats (rei, jutges, militars, policies amb les clavegueres de l'Estat...), als quals presenten, sense rubor, com a símbols de la democràcia.
El gir reaccionari i repressiu que es va instal·lar després de la crisi de 2008 continua, avui, en forma de Llei Mordassa i de presos i processos criticats per tot Europa, com testifiquen els 2.850 encausats a Catalunya o els dotze de Causa Galiza. La maleïda reforma laboral de Rajoy sembla que no s'acabi mai; la llei Montoro només se suspèn; la reforma fiscal no es materialitza, i Bankia -que podria haver estat una banca pública- ja és CaixaBank.
En aquests temps de dolor, la pandèmia ens està portant cap a un empobriment general de tota la societat, amb cada vegada més deute i més desocupació.
Ara que es compleixen 90 anys de la II República, necessitem que les diferents esquerres reals facin un pla republicà unitari, constituent, que parteixi del dret a decidir dels diferents pobles ibèrics i de la defensa dels drets universals que garanteixin l'existència material de la població. Aquest pla és el que pot unir-nos a totes i tots i el que de veritat pot frenar el gir reaccionari d'aquestes dretes hereves de el regim franquista.
El sentiment popular republicà a Catalunya i a la resta de pobles ibèrics sotmesos a l'Estat espanyol reflecteix, tal i com mostren enquestes recents, l'anhel popular d'aquests canvis. En aquest sentit, és necessari que construïm aliances que ens permetin avançar cap a un pacte d'una vegada per totes.
Ara que fa 90 anys de la Segona República, fem el favor de recordar l'enorme llegat que ens ha deixat; un llegat amb un gran pes en experiències democràtiques transformadores que la dreta i la ultradreta no paren de difamar-hi en contra. Cal honorar la segona República i tots els demòcrates que la van defensar amb la seva sang. I cal, també, fer un acte de memòria històrica com a gest de reivindicació política i unió democràtica, sobretot en aquests moments especialment greus que evidencien la crisi que pateix aquest estrany règim en el qual vivim.
Els moviments republicans dels pobles de l'Estat espanyol, impulsats per les classes treballadores i populars, han estat sempre el principal motor de l'emancipació social i política en la nostra història. Ens trobem, doncs, avui, davant d'una nova oportunitat de canvi: els moviments socials i les organitzacions d'esquerres s'han de conjugar per fer realitat les aspiracions d'autèntica democràcia política i de justícia social en tots els àmbits (explotació, opressió, dominació i depredació ecològica) per aconseguir una majoria d'edat i una condició plena de la ciutadania que la monarquia i el seu estrany règim ens neguen.
L'època ens exigeix estar a l'altura. En el transcurs de la present crisi vírica -però també econòmica- destaca l'augment i la concentració de la riquesa en cada vegada menys mans, mentre enormes sectors de gairebé totes les classes socials -especialment les dones- s'empobreixen a marxes forçades . I mentrestant, la Llei Mordassa ens tapa la boca, fent-nos retrocedir en drets guanyats amb molta lluita. Cal una unitat similar a la de la segona República.