En un document recent de l'OTAN s'informa que la despesa militar de l'Aliança el 2021 va ser de 1.175.332 milions de dòlars, amb un augment de l'1,8% respecte de l'any anterior. Aquesta xifra tan bèstia representa el 56% de la despesa militar mundial, quan la població dels estats de l'Aliança correspon únicament al 12% de la població mundial.
Això ens indica l'enormitat de la despesa militar de l'OTAN i el grau de militarització dels seus estats membres. Despesa molt superior als estats assenyalats com una amenaça: Rússia (65.908 milions de dòlars), o una nova preocupació, la Xina (293.352 Milions), al recent Concepte Estratègic de l'OTAN.
És a dir, la despesa militar de l'OTAN el 2021 va ser 17,5 vegades superior a la de Rússia, que, en el nou Concepte Estratègic de l'OTAN, és qualificada com “l'amenaça més significativa i directa” per a la seguretat de l'Aliança Atlàntica. També és quatre vegades superior al de la Xina, que segons l'OTAN representa "seriosos desafiaments".
La urgència del pacifisme, com la urgència de la rebel·lió ecologista contra el risc de col·lapse de la civilització per l'escalfament global, haurien de crear una nova mobilització política i, a través d'ella, construir una nova esquerra. Si una esquerra pacifista (amb colors i matisos diferents, és clar que sí) hem vist de sobres on ens porten les dretes i les socialdemocràcies que cada vegada es diferencien menys de les dretes.
L'alternativa a la USA/OTAN hauria de ser l'esquerra pacifista juntament amb els moviments socials defensors de la pau i el medi ambient, sobretot si parem atenció en el potencial polític del missatge pacifista, i en el realisme de les propostes de cultura de la pau que fa molts anys que treballa una bona part de aquesta esquerra, de resolució pacífica dels conflictes i de prohibició de totes les armes nuclears (camí real cap a l'autèntica prohibició de la guerra a escala planetària).
Perquè l'esquerra pacifista és l'única capaç de conjugar pau i justícia amb gran credibilitat. Actualment ens enfrontem a una triple ruptura, que per a alguns és difícil de creure, agroalimentària, mineral i energètica, per a les quals el capitalisme no ofereix solucions i on només busca continuar espoliant dels recursos, així com fa també amb l’ajuda del conflicte i les guerres.
La barbàrie truca a la porta, i per això és crucial que es generi una resposta rotunda, un “no en el nostre nom”, un moviment que aconsegueixi imposar un relat alternatiu davant el menyspreu als drets guanyats, el racisme que estem veient a les nostres fronteres, l'imperialisme espoliador i el bel·licisme que ens tracten de vendre com a civilització.
Per tot això fa falta rebel·lia pacifica tant a dins dels propis partits polítics que es diuen progressistes com als diferents moviments socials per ajuntar-nos com alternativa real per la pau i el futur.
Això ens indica l'enormitat de la despesa militar de l'OTAN i el grau de militarització dels seus estats membres. Despesa molt superior als estats assenyalats com una amenaça: Rússia (65.908 milions de dòlars), o una nova preocupació, la Xina (293.352 Milions), al recent Concepte Estratègic de l'OTAN.
És a dir, la despesa militar de l'OTAN el 2021 va ser 17,5 vegades superior a la de Rússia, que, en el nou Concepte Estratègic de l'OTAN, és qualificada com “l'amenaça més significativa i directa” per a la seguretat de l'Aliança Atlàntica. També és quatre vegades superior al de la Xina, que segons l'OTAN representa "seriosos desafiaments".
La urgència del pacifisme, com la urgència de la rebel·lió ecologista contra el risc de col·lapse de la civilització per l'escalfament global, haurien de crear una nova mobilització política i, a través d'ella, construir una nova esquerra. Si una esquerra pacifista (amb colors i matisos diferents, és clar que sí) hem vist de sobres on ens porten les dretes i les socialdemocràcies que cada vegada es diferencien menys de les dretes.
L'alternativa a la USA/OTAN hauria de ser l'esquerra pacifista juntament amb els moviments socials defensors de la pau i el medi ambient, sobretot si parem atenció en el potencial polític del missatge pacifista, i en el realisme de les propostes de cultura de la pau que fa molts anys que treballa una bona part de aquesta esquerra, de resolució pacífica dels conflictes i de prohibició de totes les armes nuclears (camí real cap a l'autèntica prohibició de la guerra a escala planetària).
Perquè l'esquerra pacifista és l'única capaç de conjugar pau i justícia amb gran credibilitat. Actualment ens enfrontem a una triple ruptura, que per a alguns és difícil de creure, agroalimentària, mineral i energètica, per a les quals el capitalisme no ofereix solucions i on només busca continuar espoliant dels recursos, així com fa també amb l’ajuda del conflicte i les guerres.
La barbàrie truca a la porta, i per això és crucial que es generi una resposta rotunda, un “no en el nostre nom”, un moviment que aconsegueixi imposar un relat alternatiu davant el menyspreu als drets guanyats, el racisme que estem veient a les nostres fronteres, l'imperialisme espoliador i el bel·licisme que ens tracten de vendre com a civilització.
Per tot això fa falta rebel·lia pacifica tant a dins dels propis partits polítics que es diuen progressistes com als diferents moviments socials per ajuntar-nos com alternativa real per la pau i el futur.