El més trist és que es veia venir el desastre fins i tot abans de començar. Ja s'entreveia un rerefons de rentat d'imatge i poca cosa més. Però és que veient els resultats, el mínim que es pot dir sobre la COP26 és que, en comptes de ser una reunió diplomàtica per aconseguir una disminució de l'emissió de gasos amb efecte hivernacle, es va tractar només d'una farsa de certa qualitat muntada per als espectadors del món sencer. Una farsa amb grans dosis d'egoisme i crueltat per part de les potències capitalistes que hi van participar. Recordem, per exemple, la decisió dels Estats Units i la Unió Europea d'impedir crear un fons perquè els països amb menys recursos afrontessin la crisi climàtica o la llum verda que va aconseguir l'Índia per suavitzar la referència a eliminar el carbó i els combustibles fòssils. Des d'un primer moment ja sabien que els plans que van ser presentats no servirien, en cap cas, per contenir l'escalfament de la Terra a 1,5 ºC.
Queda clar, doncs, que els representants dels països rics i capitalistes traeixen els més vulnerables i les properes generacions sense que els tremoli el pols. No volen entendre que si realment volem que les generacions que ens venen al darrere tinguin un futur, només hi ha un camí possible: deixar de cremar combustibles fòssils. Deixar-los enterrats, evitar noves prospeccions i afrontar un canvi sistèmic de debò que talli d'arrel l'origen del canvi climàtic.
La COP26 ha deixat clar que aquesta propera dècada que ens espera serà igual que la que ja hem viscut. I és que els principals responsables del canvi climàtic seguiran sent els mateixos. Concretament, l'1% més ric de la humanitat tindrà una empremta de carboni que serà 30 vegades superior a la necessària per complir l'objectiu recollit a l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5 ºC per a aquest any. Així ho conclou un estudi encarregat per Oxfam Intermón i basat en investigacions de l'Institute for European Environmental Policy (IEEP) i l'Stockholm Environment Institute (SEI). Per assolir aquest objectiu, cada habitant de la Terra podria emetre un màxim de 2,3 tones de CO2 a l'any; és a dir, aproximadament la meitat de l'actual petjada de carboni mitjana. Una mitjana enganyosa en un món desigual on una minoria de milionaris és la responsable d'uns nivells d'emissions molt per sobre que els de la resta.
L'estudi, que es va presentar paral·lelament al transcurs de la COP26 de Glasgow, conclou que el 2030, la meitat més pobra de la població continuarà produint emissions molt per sota dels nivells requerits per no superar aquest objectiu de l'1,5 °C. En contraposició, les emissions de l'1% i 10% més rics seran 39 vegades superiors a aquest límit. Per poder complir la seva mitjana personal, cada multimilionari inclòs en aquest 1% més ric, hauria de reduir les emissions actuals en un 97%, aproximadament, per evitar superar el límit establert. Com pot ser que els capitalistes segueixin actuant així? De fet, encara senten que el món els pertany. Resulta que els rics i capitalistes no perceben cap tempesta a l'horitzó. Pensen que no tenen res a témer.
El moviment contra el canvi climàtic ha d'interrompre les rutines i ser més radical per forçar els estats a prendre partit de la qüestió i per pressionar els lobbys de rics i capitalistes perquè canviïn d'una vegada per totes. I és que la frustració dels resultats no ens ha de portar al desànim i a l'abandó, sinó a la indignació i a la lluita. L'esperança pel clima i pel nostre futur està en la mobilització social i política.
Queda clar, doncs, que els representants dels països rics i capitalistes traeixen els més vulnerables i les properes generacions sense que els tremoli el pols. No volen entendre que si realment volem que les generacions que ens venen al darrere tinguin un futur, només hi ha un camí possible: deixar de cremar combustibles fòssils. Deixar-los enterrats, evitar noves prospeccions i afrontar un canvi sistèmic de debò que talli d'arrel l'origen del canvi climàtic.
La COP26 ha deixat clar que aquesta propera dècada que ens espera serà igual que la que ja hem viscut. I és que els principals responsables del canvi climàtic seguiran sent els mateixos. Concretament, l'1% més ric de la humanitat tindrà una empremta de carboni que serà 30 vegades superior a la necessària per complir l'objectiu recollit a l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5 ºC per a aquest any. Així ho conclou un estudi encarregat per Oxfam Intermón i basat en investigacions de l'Institute for European Environmental Policy (IEEP) i l'Stockholm Environment Institute (SEI). Per assolir aquest objectiu, cada habitant de la Terra podria emetre un màxim de 2,3 tones de CO2 a l'any; és a dir, aproximadament la meitat de l'actual petjada de carboni mitjana. Una mitjana enganyosa en un món desigual on una minoria de milionaris és la responsable d'uns nivells d'emissions molt per sobre que els de la resta.
L'estudi, que es va presentar paral·lelament al transcurs de la COP26 de Glasgow, conclou que el 2030, la meitat més pobra de la població continuarà produint emissions molt per sota dels nivells requerits per no superar aquest objectiu de l'1,5 °C. En contraposició, les emissions de l'1% i 10% més rics seran 39 vegades superiors a aquest límit. Per poder complir la seva mitjana personal, cada multimilionari inclòs en aquest 1% més ric, hauria de reduir les emissions actuals en un 97%, aproximadament, per evitar superar el límit establert. Com pot ser que els capitalistes segueixin actuant així? De fet, encara senten que el món els pertany. Resulta que els rics i capitalistes no perceben cap tempesta a l'horitzó. Pensen que no tenen res a témer.
El moviment contra el canvi climàtic ha d'interrompre les rutines i ser més radical per forçar els estats a prendre partit de la qüestió i per pressionar els lobbys de rics i capitalistes perquè canviïn d'una vegada per totes. I és que la frustració dels resultats no ens ha de portar al desànim i a l'abandó, sinó a la indignació i a la lluita. L'esperança pel clima i pel nostre futur està en la mobilització social i política.