Aquests dies, la campanya d'Alberto Garzón i el seu equip per la reducció en el consum de carn ha creat polèmica. De fet han sortit declaracions de certs polítics inclòs el mateix president Sánchez que són mes pròpies d'un bocamoll ignorant de torn que de tot un president de Govern. La reducció del consum de carn per millorar la salut i el planeta compta amb ampli consens científic a més de les administracions europees.
Que la ramaderia intensiva està desmantellant la beneficiosa ramaderia extensiva i la familiar. Que contaminen de manera insostenible aigua i sòl sobretot el porcí intensiu. Que les grans granges intensives han disparat el consum de carn barata i això dispara el maltractament animal. Que aquest consum de carn excessiu perjudica la nostra salut i el planeta desforestant amplis territoris als països del sud per conrear soja transgènica per a pinsos.
I què fa el PSOE? Doncs seguir amb la seva política d'estar bé amb els poders econòmics. Que no s'enfadin els lobbys de ramaderia intensiva ni els exportadors de carn barata .Y tota aquesta polèmica ignorant la ciència, que es mirar cap a un futur més sostenible i ecològic. I que mirin per la nostra salut i no pels grans beneficis de certs lobbys ramaders. L'evidència científica hauria de ser la base sobre la qual realitzar determinades accions polítiques. És un esperpent la reacció del PSOE i, com no, la de la nostra dreta i ultradreta rància, i això reconeixent que la campanya com tot és millorable.
Perquè no cal oblidar que totes les tecles de la transició ecològica només són possibles si van acompanyades de justícia social. Si no, generaran rebuig. Sent important el consumidor, s'ha de posar el focus menys en el consumidor individual, que en moltes ocasions té poc poder real d'elecció (menys quanta menor renda) i molt més en les regulacions industrials i en el poder de certs lobbys. Sona bé la sentència però en aquestes terres ens hem especialitzat en fer justament el contrari i de la manera més sistemàtica possible, si no mirem la nova tarifa elèctrica.
L'economia té un caràcter dinàmic i això ja és així des de l'inici dels temps. Quan es parla d'assumptes relacionats amb el canvi climàtic, els experts de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) fa anys que recomanen emprendre una reestructuració de l'economia a escala global, amb un canvi substancial en el model productiu i una acció política que orienti aquesta transformació minimitzant el seu impacte social. Tot procés dinàmic és complex, però la seva negació és una enorme fal·làcia argumental.
Podem criticar Garzón per no posar sobre la taula totes les variants del debat, però no ho hem de banalitzar, i menys d'una manera tan esperpèntica. Perquè Garzón i la ciència simplement diuen una cosa que tots ja sabíem ens agradi o no. Que s'ignori un problema no vol dir que aquest problema no existeixi: S'ha de reivindicar el paper de la ciència a l'hora d'emprendre les polítiques públiques i més en fets de tanta importància com la salut i el medi ambient, que no oblidem van de la mà com no oblidem van vinculats al nostre futur.
Obviar aquest debat només ens comportarà conseqüències més greus a llarg termini, quan els costos socials que calgui assumir siguin substancialment majors i la necessitat urgent de canvi sigui més urgent encara. A veure si d'una vegada per totes s'aconsegueix tenir de tant en tant algun debat seriós i rigorós. Cal desmuntar la idea que la producció de carn és innòcua per al medi ambient i la salut. I, sobretot, a l'igual que per a la lluita climàtica, cal deixar de banda els informes distorsionats i propagandístics dels lobbies i cal escoltar de una vegada per totes la ciència. Ens juguem la nostra salut i la de la planeta.
Que la ramaderia intensiva està desmantellant la beneficiosa ramaderia extensiva i la familiar. Que contaminen de manera insostenible aigua i sòl sobretot el porcí intensiu. Que les grans granges intensives han disparat el consum de carn barata i això dispara el maltractament animal. Que aquest consum de carn excessiu perjudica la nostra salut i el planeta desforestant amplis territoris als països del sud per conrear soja transgènica per a pinsos.
I què fa el PSOE? Doncs seguir amb la seva política d'estar bé amb els poders econòmics. Que no s'enfadin els lobbys de ramaderia intensiva ni els exportadors de carn barata .Y tota aquesta polèmica ignorant la ciència, que es mirar cap a un futur més sostenible i ecològic. I que mirin per la nostra salut i no pels grans beneficis de certs lobbys ramaders. L'evidència científica hauria de ser la base sobre la qual realitzar determinades accions polítiques. És un esperpent la reacció del PSOE i, com no, la de la nostra dreta i ultradreta rància, i això reconeixent que la campanya com tot és millorable.
Perquè no cal oblidar que totes les tecles de la transició ecològica només són possibles si van acompanyades de justícia social. Si no, generaran rebuig. Sent important el consumidor, s'ha de posar el focus menys en el consumidor individual, que en moltes ocasions té poc poder real d'elecció (menys quanta menor renda) i molt més en les regulacions industrials i en el poder de certs lobbys. Sona bé la sentència però en aquestes terres ens hem especialitzat en fer justament el contrari i de la manera més sistemàtica possible, si no mirem la nova tarifa elèctrica.
L'economia té un caràcter dinàmic i això ja és així des de l'inici dels temps. Quan es parla d'assumptes relacionats amb el canvi climàtic, els experts de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) fa anys que recomanen emprendre una reestructuració de l'economia a escala global, amb un canvi substancial en el model productiu i una acció política que orienti aquesta transformació minimitzant el seu impacte social. Tot procés dinàmic és complex, però la seva negació és una enorme fal·làcia argumental.
Podem criticar Garzón per no posar sobre la taula totes les variants del debat, però no ho hem de banalitzar, i menys d'una manera tan esperpèntica. Perquè Garzón i la ciència simplement diuen una cosa que tots ja sabíem ens agradi o no. Que s'ignori un problema no vol dir que aquest problema no existeixi: S'ha de reivindicar el paper de la ciència a l'hora d'emprendre les polítiques públiques i més en fets de tanta importància com la salut i el medi ambient, que no oblidem van de la mà com no oblidem van vinculats al nostre futur.
Obviar aquest debat només ens comportarà conseqüències més greus a llarg termini, quan els costos socials que calgui assumir siguin substancialment majors i la necessitat urgent de canvi sigui més urgent encara. A veure si d'una vegada per totes s'aconsegueix tenir de tant en tant algun debat seriós i rigorós. Cal desmuntar la idea que la producció de carn és innòcua per al medi ambient i la salut. I, sobretot, a l'igual que per a la lluita climàtica, cal deixar de banda els informes distorsionats i propagandístics dels lobbies i cal escoltar de una vegada per totes la ciència. Ens juguem la nostra salut i la de la planeta.