Quina ha de ser la posició de la ciutadania, de les classes populars, davant la barbàrie? Estem sotmesos, dia sí dia també, a estímuls que constantment ens obliguen a prendre partit a través de representacions de dilemes morals. I en una barreja d'odi, por i mentida, les xarxes socials i diversos mitjans de premsa ens planten davant dels ulls i des de la distància, representacions de misèria, crueltat, compassió i guerra; unes representacions que el que fan és establir un combat virtual en el qual el vencedor sempre és qui aconsegueix fer hegemònic el seu missatge davant l'opinió pública, i no pas aquell que té (o pot tenir) la raó en aquesta nova batalla de les idees. En aquests combats, existents a tot arreu, les diverses opinions actuen per vèncer, encara que amb els mètodes amb què ho fan, l'ètica brilli per la seva absència.
Dia rere dia, aquesta guerra de les idees fa que s'aboquin opinions (tant a les xarxes com als mitjans de comunicació) sobre fets que poden repercutir en la vida de diferents col·lectius de persones. Uns col·lectius que, no ens enganyem, són els mateixos de fa segles, l'únic que amb uns altres rostres. És el que passa quan es divideix el món segons la conveniència d'aquells que manen: homes i esclaves; heterosexuals i malalts; blancs i animals... I així passa amb l'extrema dreta d'aquest país, que sempre hi ha estat i que no marxa. Ja ho sabem prou, com actua: només amb les armes aconsegueix doblegar la voluntat ciutadana. Sense violència, no hauria pogut governar mai.
Per tant, quin sentit té tenir-los por si sempre hi ha sigut? Per què ara l'alarma ha crescut? Doncs perquè com he dit fa un moment, l'existència de les xarxes socials ho ha magnificat tot: aquesta gent es promocionen, a través d'Internet, com els gurús de certs col·lectius que se senten desprotegits i infeliços. I molt sovint ho fan també mitjançant alguns canals de televisió o de ràdio, i també d'alguns diaris, que blanquegen i avalen els seus discursos. I això és intolerable. Amb el feixisme no s'hi debat, no se li ha de donar espai! El missatge que transmet només ha de tenir un valor històric que ens ha de servir per no oblidar l'odi que escopia i les barbaritats que va cometre. Si no denunciem aquest blanquejament per part d'alguns mitjans, serà molt complicat que aquest feixisme que es nodreix de misèria i desconeixement i que s'alimenta d'un engranatge polític fet a mida, desaparegui.
Hem de pensar que a l'Estat espanyol, Vox és una de la caretes públiques que fa de paraigües a formacions molt més perilloses. Estem parlant de forces lligades a poders econòmics i a la xarxa franquista que perviu, encara ara, enquistada en les diferents administracions i que compta amb amics internacionals i amb ‘associacions culturals' pròpies que fan llibres i pel·lícules que transformen la història. I no només això: aquests grups emparats per Vox controlen part dels mitjans de comunicació i estan protegits per la gran burgesia.
Perquè, no ho oblidem: el feixisme és de naturalesa submisa, covarda i còmplice amb el poder econòmic. Ja ens ho ha demostrat sobradament: davant les situacions de necessitat real de treballadors nascuts a Europa, enlloc d'enfrontar-se a qui s'està apropiant de la riquesa que precisament crea el treball, el que fa és culpar a persones que són més pobres i indefenses que ells. En aquest sentit, podem afirmar que, actualment, els immigrants s'han quedat amb el paper que el nazisme va assignar als jueus. Ells són els responsables de tots els mals i l'objectiu on descarregar la nostra ràbia i alleujament. Ignorància pura i dura.
El racisme no sol ser altra cosa que un classisme mal dissimulat. Per tant, el que espanta a una enganyada part de la classe treballadora i a la petita i gran burgesia, és l'arribada en massa d'obrers pobres provinents dels països que nosaltres mateixos –els països rics– explotem. Davant d'això, doncs, l'obsessió és eliminar l'esquerra, l'anarquisme, el comunisme i el socialisme; és aniquilar per complet la idea d'unió de tots els treballadors del món i rebutjar l'objectiu que siguem la pròpia classe treballadora qui decidim el nostre futur. Per a ells, el que toca és rendir-nos i assumir que ens governi un sistema capitalista que no vetlla per una democràcia plena, perquè explota qui treballa mentre fa la gara-gara a uns poders econòmics que ningú ha votat.
A aquests feixistes no els hem de tenir por. Com societat, tenim una responsabilitat històrica, que és la de teixir aliances i confeccionar una xarxa de solidaritat que també sigui política, per poder-los arrabassar tot el que tenen. Necessitem canviar aquest sistema i demostrar que la solidaritat ciutadana i obrera de les classes populars i progressistes és l'única via per acabar amb el feixisme!
Dia rere dia, aquesta guerra de les idees fa que s'aboquin opinions (tant a les xarxes com als mitjans de comunicació) sobre fets que poden repercutir en la vida de diferents col·lectius de persones. Uns col·lectius que, no ens enganyem, són els mateixos de fa segles, l'únic que amb uns altres rostres. És el que passa quan es divideix el món segons la conveniència d'aquells que manen: homes i esclaves; heterosexuals i malalts; blancs i animals... I així passa amb l'extrema dreta d'aquest país, que sempre hi ha estat i que no marxa. Ja ho sabem prou, com actua: només amb les armes aconsegueix doblegar la voluntat ciutadana. Sense violència, no hauria pogut governar mai.
Per tant, quin sentit té tenir-los por si sempre hi ha sigut? Per què ara l'alarma ha crescut? Doncs perquè com he dit fa un moment, l'existència de les xarxes socials ho ha magnificat tot: aquesta gent es promocionen, a través d'Internet, com els gurús de certs col·lectius que se senten desprotegits i infeliços. I molt sovint ho fan també mitjançant alguns canals de televisió o de ràdio, i també d'alguns diaris, que blanquegen i avalen els seus discursos. I això és intolerable. Amb el feixisme no s'hi debat, no se li ha de donar espai! El missatge que transmet només ha de tenir un valor històric que ens ha de servir per no oblidar l'odi que escopia i les barbaritats que va cometre. Si no denunciem aquest blanquejament per part d'alguns mitjans, serà molt complicat que aquest feixisme que es nodreix de misèria i desconeixement i que s'alimenta d'un engranatge polític fet a mida, desaparegui.
Hem de pensar que a l'Estat espanyol, Vox és una de la caretes públiques que fa de paraigües a formacions molt més perilloses. Estem parlant de forces lligades a poders econòmics i a la xarxa franquista que perviu, encara ara, enquistada en les diferents administracions i que compta amb amics internacionals i amb ‘associacions culturals' pròpies que fan llibres i pel·lícules que transformen la història. I no només això: aquests grups emparats per Vox controlen part dels mitjans de comunicació i estan protegits per la gran burgesia.
Perquè, no ho oblidem: el feixisme és de naturalesa submisa, covarda i còmplice amb el poder econòmic. Ja ens ho ha demostrat sobradament: davant les situacions de necessitat real de treballadors nascuts a Europa, enlloc d'enfrontar-se a qui s'està apropiant de la riquesa que precisament crea el treball, el que fa és culpar a persones que són més pobres i indefenses que ells. En aquest sentit, podem afirmar que, actualment, els immigrants s'han quedat amb el paper que el nazisme va assignar als jueus. Ells són els responsables de tots els mals i l'objectiu on descarregar la nostra ràbia i alleujament. Ignorància pura i dura.
El racisme no sol ser altra cosa que un classisme mal dissimulat. Per tant, el que espanta a una enganyada part de la classe treballadora i a la petita i gran burgesia, és l'arribada en massa d'obrers pobres provinents dels països que nosaltres mateixos –els països rics– explotem. Davant d'això, doncs, l'obsessió és eliminar l'esquerra, l'anarquisme, el comunisme i el socialisme; és aniquilar per complet la idea d'unió de tots els treballadors del món i rebutjar l'objectiu que siguem la pròpia classe treballadora qui decidim el nostre futur. Per a ells, el que toca és rendir-nos i assumir que ens governi un sistema capitalista que no vetlla per una democràcia plena, perquè explota qui treballa mentre fa la gara-gara a uns poders econòmics que ningú ha votat.
A aquests feixistes no els hem de tenir por. Com societat, tenim una responsabilitat històrica, que és la de teixir aliances i confeccionar una xarxa de solidaritat que també sigui política, per poder-los arrabassar tot el que tenen. Necessitem canviar aquest sistema i demostrar que la solidaritat ciutadana i obrera de les classes populars i progressistes és l'única via per acabar amb el feixisme!