Capturats més de 1.300 coloms en tres anys en punts conflictius i d'alta densitat de Manresa

Un estudi determinava que el tudó, la tórtora turca, la cotorra argentina i la cotorra de kramer tenien poblacions emergents a la ciutat que requerien de mesures de gestió, control i prevenció

Publicat el 26 de març de 2022 a les 17:46
Una empresa especialitzada en la gestió integrada de les espècies plaga i invasores en l'àmbit urbà va capturar a Manresa 1.326 coloms per controlar-ne la població i la densitat en alguns punts de la ciutat entre els anys 2019, 2020 i 2021 en el marc d'un encàrrec de l'Ajuntament per a treballar la percepció i valoració ciutadana de les espècies plaga de la ciutat, mitjançant atenció directa a la ciutadania; gestionar totes les espècies plaga i invasores de la ciutat, i promocionar les autòctones, i actuar directament sobre els recursos alimentaris, els dormidors i les zones de descans.

L'actuació es va iniciar arran d'un estudi que l'Ajuntament de Manresa va encarregar l'any 2018 amb l'objectiu de determinar el nombre, la distribució i la densitat de coloms a la ciutat, i que va concloure que la població estimada de coloms era d'entre 3.672 i 4.760 exemplars, assolint densitats estimades d'entre 663 i 860 coloms/km2 al nucli urbà. Una de les característiques que es va observar va ser que existien diversos punts de la ciutat amb concentracions de més de 50 exemplars, on les molèsties eren més palpables.

L'octubre del 2018 l'Ajuntament va elaborar un protocol de control de la població de coloms 2018-2021 en el que, entre d'altres qüestions, es defineix que les captures només es realitzaran en casos en que es constati una concentració superior a la mitjana o que es generin molèsties i problemes d'insalubritat a la població.

El març del 2019 es va iniciar el projecte amb una empresa especialitzada que durant aquest primer any va realitzar 172 actuacions i va capturar 429 coloms. A banda de les captures, entre les actuacions hi havia l'atenció directa a la ciutadania i també tasques de cens de la plaga. Durant aquests primers mesos van detectar diversos punts d'alimentació i dormidors sobre els quals va intervenir. Les captures realitzades es van dur a terme en quatre indrets conflictius.

El 2020 es va seguir en la mateixa línia iniciada i els resultats van ser de 338 actuacions i 613 coloms capturats. Durant aquest any l'empresa també va actuar en la protecció d'edificis. Les captures realitzades es van dur a terme en onze indrets conflictius. Durant aquell any, l'empresa va detectar 31 punts d'alimentació i 13 dormidors en els quals hi va intervenir.

Finalment aquest darrer any del projecte, el 2021, i seguint amb la mateixa metodologia iniciada el 2019, els resultats van ser de 314 actuacions, de les quals 284 han estat encarades a la gestió del colom domèstic i una de tudó.

Les captures fetes es van dur a terme seguint un pla de captures correctives i preventives. L'objectiu d'aquestes era la dissipació i reducció d'aquelles colònies de coloms que s'han establert en diferents punts de la ciutat i que generen gran quantitat de molèsties, i sempre estan complementades amb actuacions sobre els punts de niuament i sobre els punts d'alimentació. 

Els alimentadors i dormidors permeten la proliferació exponencial d'individus de l'espècie, provocant problemes de salubritat, problemes estructurals per la corrosió que generen els excrements en estructures i materials, males olors, brutícia i greus problemes veïnals.

Per aquest motiu, i a diferència d'altres anys, aquest darrer any l'Ajuntament, d'acord amb l'empresa, va implementar noves mesures informatives per a la neutralització dels punts d'alimentació, com bustiades generals als veïns de la comunitat on viu la persona que alimenta, cartes personalitzades directes a l'alimentador, i cartells informatius que s'han situat en els indrets de via pública on s'alimenta coloms i gats. Així mateix s'ha intervingut i fet el tancament de tres dormidors importants i s'estan realitzant gestions pels altres detectats.

Aquest 2022 s'està enllestint un nou estudi per determinar el nombre, densitat i distribució, i així comparar amb l'estudi anterior i avaluar si el protocol aplicat i mètode emprat ha donat els resultats previstos i adaptar-los si cal. En aquests moments, l'estudi es troba en fase de redacció i serà presentat aviat.

[h3]Risc per a la salut pública[/h3]
Malgrat que tant a Manresa com a altres ciutats hi ha població que alimenta diàriament als coloms, cal tenir en compte que el colom domèstic causa molèsties directes a la població, pot esdevenir un vector perjudicial o de risc per a la salut pública i deteriora els béns privats i públics de la ciutat. Tot i que aquesta espècie és sens dubte la més important quantitativament, l'estudi de 2018 va determinar que altres espècies, com el tudó, la tórtora turca, la cotorra argentina i la cotorra de kramer, tenien poblacions emergents a la ciutat que requerien de mesures de gestió, control i sobretot prevenció.

Els coloms són una espècie que a causa dels desequilibris importants de l'espai urbà, són considerats una plaga. Això porta conseqüències dolentes per als animals: baixa l'estat sanitari dels mateixos coloms, disminueix la qualitat de l'hàbitat on viuen, i augmenta la competència entre ells. Aquests desequilibris es poden compensar gestionant l'espai urbà com un ecosistema, i tenint en compte totes les espècies que hi viuen.

Els coloms són animals que poden transmetre malalties a les persones (zoonosis) i als animals domèstics. Aquestes són les principals zoonosi transmeses per coloms: Aspergil·losi, Campilobacteriosi, Criptococosi, Criptosporidiosi, Ectoparasitosi, Febre Q, Histoplasmosi, Ornitosi, Salmonel·losi, Toxoplasmosi, Tuberculosi i Yersiniosi.

[h3]M. Mercè Tarragó: "Dediquem molts esforços en informar la població"[/h3]
La regidora de Ciutat Saludable de l'Ajuntament de Manresa, M. Mercè Tarragó, recorda que l'empresa que ha estat treballant aquests tres anys en la gestió de la població de coloms a Manresa ho ha fet a través "d'una regulació equilibrada i natural de la població".

Tarragó recorda que quan els coloms s'acumulen en massa en llocs concrets, generant brutícia i molt malestar a la ciutadania que ho pateix, "no hi ha cap més solució que fer una captura". En tot cas, però, la regidora assegura que "estem dedicant molts esforços en donar informació a la població, i en identificar llocs conflictius i també aquelles persones que els alimenten".