L'Ajuntament de Manresa ha presentat aquest dijous les primeres bicicletes del Baik, el nou servei municipal de bicicleta elèctrica compartida que començarà a funcionar a l'inici de març del 2026. La presentació ha permès conèixer la flota, el funcionament del servei i el calendari de posada en marxa d'un projecte que s'ha convertit en un dels eixos estratègics del mandat per impulsar una mobilitat més sostenible i reduir la dependència del vehicle privat.

Un projecte clau dins una nova estratègia de mobilitat

L'acte de presentació ha anat a càrrec de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; del regidor d'Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila, i del regidor d'Urbanisme i Mobilitat, Carles Garcia. Els representants municipals han estat acompanyats de membres de l'empresa Cooltra, adjudicatària del servei i encarregada de la gestió tècnica i operativa del sistema.

Tots ells han subratllat que el Baik és molt més que un nou servei de mobilitat: és una peça essencial d'una política global per transformar Manresa en una ciutat més amable, pacificada i adaptada a les necessitats de mobilitat del segle XXI. El model que es desplega no només vol promoure els desplaçaments en bicicleta, sinó reforçar un canvi cultural i d'hàbits que situï la mobilitat activa com una alternativa real al cotxe.

En aquest sentit, l'Ajuntament recorda que la implantació del Baik va acompanyada de millores importants en la infraestructura. El consistori està ampliant de manera notable els espais d'aparcament per a bicicletes, amb la instal·lació de 36 noves estacions, cadascuna amb capacitat per a vuit bicicletes. Aquestes noves estacions se sumen a les 55 existents, fins a assolir 90 punts d'aparcament i 688 places repartides estratègicament per tota la ciutat. El mapa s'ha dissenyat per cobrir punts d'interès cultural, comercial i turístic, així com els principals nodes de mobilitat quotidiana.

Aquesta ampliació permetrà que les bicicletes del Baik puguin estacionar-se de manera segura i accessible, fomentant l'ús del servei i facilitant la intermodalitat amb altres formes de transport públic.

La xarxa pedalable creix: noves connexions i futur a mig termini

El Baik arriba en un moment en què l'Ajuntament està accelerant el desplegament de la xarxa pedalable de la ciutat. Aquesta mateixa setmana han començat les obres d'un del projectes més esperats en l'àmbit ciclista: el tram que connectarà el carril bici de la carretera de Santpedor amb la xarxa urbana de Manresa.

Aquesta connexió, llargament reivindicada, permetrà que les bicicletes -tant les del Baik com les particulars- puguin circular de manera contínua i segura des de l'entrada nord fins al centre de la ciutat. A més, facilitarà l'accés al Parc de l'Agulla, una de les portes principals de l'Anella Verda, convertint aquest eix en un corredor estratègic tant per a la mobilitat quotidiana com per a l'ús turístic i de lleure.

El consistori destaca que aquest és només el primer pas d'un pla més ampli. En coherència amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i amb el Pla Estratègic de Vies Ciclistes del Bages, s'ha elaborat un estudi tècnic per prioritzar el desenvolupament de nous carrils bici a curt i mig termini. Aquest document defineix quines zones del municipi necessiten més urgentment noves connexions i estableix criteris de continuïtat, seguretat i connectivitat territorial.

Fruit d'aquesta planificació, a mig termini es preveu actuar a la carretera del Pont de Vilomara, un eix clau per connectar la ciutat amb l'Hospital de Sant Joan de Déu i enllaçar amb el carril bici de Viladordis. Aquesta futura actuació permetrà cosir barris, equipaments sanitaris i espais de mobilitat quotidiana.

Baik: un model pioner i flexible

Un dels aspectes més destacats del Baik és el seu model de funcionament. Manresa aposta per un sistema fins ara inèdit en una administració pública a l'Estat espanyol, inspirat en experiències d'èxit implementades a ciutats franceses.

El Baik oferirà dues modalitats de lloguer amb una mateixa flota de 200 bicicletes elèctriques, adaptant-se així a les necessitats de diferents tipus d'usuaris:

• Lloguer de curta durada, pensat per a visitants i turistes que vulguin utilitzar la bicicleta per períodes breus, des d'un dia fins a un màxim d'una setmana.
• Lloguer de llarga durada, destinat a persones que viuen, estudien o treballen a Manresa, amb subscripcions mensuals o anuals, i amb possibilitat d'ús continuat durant fins a dos anys.

Aquesta flexibilitat permet que les bicicletes puguin respondre tant a necessitats de mobilitat quotidiana com a usos ocasionals, minimitzant costos operatius i maximitzant l'eficiència de la flota.

Presubscripció oberta i inversió europea

Amb l'arribada de les primeres unitats del Baik, s'ha activat la campanya de presubscripció. Tant residents com visitants ja poden informar-se i reservar plaça de cara a la posada en marxa del servei. L'Ajuntament recorda que la fase de presubscripció és clau per dimensionar correctament la demanda i garantir que el servei neix adaptat a les necessitats reals de la ciutadania.

El projecte, amb un pressupost de 590.000 euros, està finançat a través dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destí, en el marc dels fons europeus Next Generation. Aquests recursos, gestionats pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme i per la Generalitat de Catalunya, han estat decisius per impulsar un servei que combina millora de la mobilitat, promoció del turisme sostenible i modernització dels espais urbans.

Com a part de la implementació del servei, s'està habilitant una base operativa a la plaça Bages, que funcionarà com a punt d'atenció a l'usuari, taller i magatzem logístic de tota la flota. Aquest espai serà el centre neuràlgic del Baik i permetrà garantir el bon manteniment i disponibilitat de les bicicletes.

Un canvi de model que ja és una realitat

Amb la presentació de les primeres bicicletes i el desplegament de les noves estacions d'aparcament, el Baik passa de ser un projecte planificat a una realitat tangible. L'Ajuntament de Manresa confia que aquest nou sistema serà un element clau per transformar la mobilitat urbana, reduir la dependència del vehicle privat i fomentar una ciutat més saludable, sostenible i cohesionada.