El Ministeri d'Habitatge i Agenda urbana del govern espanyol, al seu Atles Digital de les Àrees Urbanes, contempla Manresa com l'única zona de la demarcació de Barcelona susceptible de agrupar una Àrea Metropolitana, a banda de la capital del país, que ja funciona com a administració pública des de juliol de 2010.

El Ministeri contempla una àrea que inclou Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages i Santpedor, però amb el ramal de la C-55, a la unió també s'hi podrien afegir Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet.

Perfil de la unió que proposa el Ministeri

En el seu detall d'Àrea Urbana de Manresa, el Ministeri hi proposa Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages i Santpedor, a banda de la capital, amb una població empadronada total de 107.641 habitants (2024), amb un índex d'infància del 14,8% (1,6 punts més que la mitjana de l'Estat), però també amb un índex de senectud d'un 17,4% (+1,3 punts).

Pel que fa a habitatges, n'hi hauria un total de 38.981 principals, 11.187 buits i 1.391 secundaris, segons dades de 2021. Amb dades ja de 2024, el 56,3% dels edificis serien residencials, el 37,6% industrials i el 5,6% del sector terciari. A més, el 34,5% dels edificis s'han construït a partir del 2000, el 28,5% entre 1980 i 2000, el 28,6 entre 1950 i 1980, i el 8,4% són anteriors al 1950.

Pel que fa a l'ocupació del sòl, sobre dades de 2016, el 29,2% és teixit urbà continu, el 29,8% és discontinu, el 34,7% són zones industrials o comercials, l'1,9% zona d'extracció minera, l'1,6% abocadors i el 2,8%, instal·lacions esportives o recreatives. L'estructura de les cobertures simples artificials (2014) s'estructura en un 41,4% d'edificacions, un 23% de vials, aparcaments i zones de vianants sense vegetació, un 16,4% de zones verdes artificials i arbrats, i un 10,9% de sòl no edificat.

Segons dades de 2023, entre els quatre municipis hi havia 48,575 treballadors, dels quals un 74,4% serien de serveis, un 19,4% del sector industrial, un 5,6% de la construcció i un 0,6% de l'agricultura, i 3.632 establiments, amb una distribució per sectors molt similar. El 2022 hi havien 5.531 persones aturades, un 55,7% de les quals dones, i un 58,3%, majors de 45 anys.

Caldria, però, actualitzar les dades aprofitant la connectivitat que ofereix i, sobretot oferirà la C-55 fins a Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet.

És extrapolable l'Àrea Metropolitana de Barcelona a Manresa?

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi viuen 3,4 milions de persones, un 42,1% de la població total de Catalunya, i hi havia 110.927 empreses (2023), el 45,3 % del teixit empresarial de Catalunya. L'any 2020 hi treballaven 672 persones en plantilla.

Amb aquestes dades es fa difícil extrapolar una nova estructura administrativa i burocràtica al cor de Catalunya, tot i que pogués absorvir part de les competències municipals. El catàleg de serveis sobre els que és competent l'AMB contempla platges, aigua, residus, polítiques ambientals, de mobilitat, de cartografia, d'habitatge i d'espai públic, algunes de les quals es troben ben regulades al pla de Bages.

El que sí que existeix a l'entorn de Manresa són consorcis i empreses públiques que es podrien dotar de més estructura, o d'una entitat que fes de paraigua per agrupar aquests municipis, en diversos punts, com el desenvolupament econòmic, oferint-se com un tot-en-u, i, sobretot, en mobilitat, assumint aquests sis municipis com si fossin trama urbana amb una xarxa de transport en bus, i fins i tot en ferrocarril, més compacta i coordinada. També la creació d'una Anella Verda metropolitana serviria per estandaritzar recorreguts i racionalitzar senyalitzacions.

Aigües de Manresa, la Mancomunitat de Municipis per al Sanejament, el Consorci per a la gestió de residus del Bages o el Consorci de l'Agulla, entre d'altres, són òrgans que poden ampliar o concretar serveis metropolitans a partir d'una nova estructura que no hauria de ser especialment densa. La major part d'aquestes estructures i altres que integra el Consell Comarcal s'haurien de gestionar de forma coordinada, amb una mirada transversal a partir d'un ens que fes de paraigua i que pogués presentar-se de forma compacta davant les administracions superiors.

Guanyar visibilitat i massa en el país

El creixement demogràfic de Catalunya, sumat a la densitat urbana del model urbanístic, fe preveure que la regió metropolitana de Barcelona, juntament amb el baix Penedès, siguin els territoris que més població guanyin. 

Amb població més concentrada en un àmbit territorial concret, la resta de territoris del país maldaran per generar i mantenir masses crítiques (densitat de població, PIB, densitat industrial) que facin possibles, viables i prioritàries grans inversions públiques; unes masses crítiques que també fan augmentar les eficiències per atreure capital, més inversions privades i en definitiva, que poden generar un creixement socioeconòmic més sostingut. 

Avui, els sistemes urbans transcendeixen els límits administratius municipals. Un ciutadà pot viure a Sant Joan de Vilatorrada, treballar en un polígon de Sant Fruitós de Bages i anar al gimnàs o a comprar a Manresa. Es fa important reconèixer aquesta realitat i treballar, des del respecte a les competències municipals, per generar beneficis compartits que impulsin a tota l'àrea urbana en el seu conjunt.

Coordinar les estratègies i els planejaments urbanístics, generar estratègies de desenvolupament econòmic local compartides (per exemple, potenciant especialitzacions o clústers municipals) i coordinar o fer projectes executius que millorin i interconnectin municipis pot ajudar a generar unes continuïtats que, al seu torn, faran que tota l'àrea esdevingui més atractiva per a nous residents i noves empreses. La construcció d'infraestructures n'és l'exemple més tangible: el projecte de planta potabilitzadora metropolitana –al Parc de l'Agulla–, el tramvia metropolità entre Santpedor, Pineda de Bages (Sant Fruitós de Bages) i Manresa, o el desplegament de pistes bici fluvials (Via Blava) entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada es podrien fer des del consens i la coordinació municipals, idealment canalitzats en fòrums i organismes de debat especialment adaptats per dur a terme aquesta visió metropolitana coordinada.

Alhora, més enllà de coordinar la planificació i execució dels projectes municipals a impulsar per cada consistori en àmbits d'interès compartit, generar espais polítics i administratius per consensuar i coordinar els models de desenvolupament municipal pot ser positiu per accelerar o reivindicar els interessos compartits davant d'altres administracions, que sovint tenen molta més musculatura inversora que han de desplegar arreu del país. 

Les posicions comunes recolzades amb una massa de més de 100.000 persones a darrere, posaria l'àrea urbana de Manresa al nivell de ciutats del sistema Vallès, fet que en faria augmentar la rellevància respecte a d'altres sistemes urbans del país.