Hi ha qui treballa per viure, hi ha qui viu per treballar i llavors hi ha un reduïdíssim grup de persones per a qui, treballar i viure, són una mateixa cosa. És una mica com aquells actors o actrius que diuen allò de: "Que em paguin per fer el que m'agrada, és un regal". I aquest sentiment és, ni més ni menys, el que experimenten l'Elisenda Guasch i la Marta Martínez des de fa una mica més d'un any, quan van decidir engegar el projecte de les seves vides; un projecte en el qual "sentim que som on hem de ser" i que el que busca és acompanyar una de les etapes més importants de l'existència: la de l'arribada al món, tant per al nadó que ho acaba de fer (o que potser no ho farà mai) com per l'entorn que l'envolta i el sosté.
Es van conèixer l'any 2020, just després del confinament derivat de la Covid. L'Elisenda (l'Eli, li direm a partir d'ara) feia poc que havia estat mare del seu primer fill, el Garbí, i la Marta, que portava tota una vida fent d'educadora infantil, acabava de fer-se autònoma per poder exercir de doula, un somni que feia temps que anhelava.
"Dos dies abans que la pandèmia ens obligués a quedar-nos tancats a casa, vaig saber que estava embarassada del meu segon fill", explica la Marta. En aquell moment, ella estava formant-se per ser doula però sense tenir del tot clar si deixar del tot la feina de mestra d'escola bressol. Una malaurada notícia que va arribar-li aquell mateix mes de maig, va acabar decidint el seu futur: "Vaig perdre la criatura que esperava, i amb tot aquell trasbals emocional, em vaig veure incapaç de reincorporar-me a l'escoleta on treballava", comparteix. El primer capítol de la seva vida com a doula havia començat a escriure's.
I va ser així, entre un punyent dol però amb la il·lusió d'un futur més lluminós, com va arribar-li la primera feina, acompanyant grups de mares ‘acabades d'estrenar' a l'Espai Nadó, un local ubicat a Manresa dedicat a l'acompanyament a la criança i a la maternitat. Allà és on va conèixer-hi l'Eli, una de les mares d'un dels grups que ella portava. "Va ser veure-la, i ja vaig percebre que tenia una aura especial", somriu la Marta, mentre afegeix que "totes les aportacions que feia eren interessantíssimes i molt des de dins".
No s'equivocava: "Un dia vaig demanar-li que què havia de fer per ser doula, i ella em va explicar on s'havia format. Vaig decidir anar-hi jo també", relata l'Eli, bo i confessant que "en un primer moment, la formació la vaig iniciar com un regal que em feia a mi mateixa, però a mesura que anaven passant els mesos em vaig adonar que aquell era el meu camí".
"Presència" i "humilitat"
"Hi ha força gent que confon les doules amb les llevadores, però no som ben bé el mateix", expliquen les protagonistes d'aquesta història. La principal diferència entre unes i altres és que les primeres , no són sanitàries: "La formació que fem nosaltres diríem que abraça tot el ventall de la maternitat, des de la fisiologia de l'embaràs fins a la criança, passant per la salut mental perinatal o el dol gestacional", puntualitzen. Tot plegat, "des d'una mirada completament sistèmica" que no només acompanya la mare i el nadó, sinó que té en compte la resta del seu entorn. I és que "ser doula és un caminar per la vida que es porta molt endins", s'emocionen.
"Nosaltres acollim i sostenim el que està passant, però no donem respostes ni lliçons: el que fem és fer preguntes perquè cada mare s'empoderi i trobi el seu camí, que només el sap ella, i que segur que serà el millor que podria triar", somriuen. Perquè sí, "nosaltres podem tenir molta formació i informació, però la nostra feina no és bolcar aquests coneixements, sinó observar amb molta presència i encara més humilitat".
Una incondicionalitat que no jutja, no fa soroll i té molt clars els seus límits: "No som professionals de la salut, i és per això que sempre que observem coses que no van a l'hora, suggerim una visita ja sigui a la pediatra, a la fisioterapeuta, a l'infermer...". De fet, la Marta i l'Eli són unes grans defensores del treball en xarxa: "Aconseguir que els diversos professionals que ens dediquem a això estiguem aliats i remem plegats cap al benestar tant del nadó i de la mare com del seu entorn, és una de les nostres fites més volgudes", confessen.
Llançar-se a la piscina
Amb el títol de doula acabat d'estrenar, l'agost del 2022 l'Eli va rebre una trucada de la Marta demanant-li si podria fer-se càrrec ella de tots els grups de criança que portava. S'havia quedat embarassada de nou i, amb el precedent de la pèrdua anterior, li van recomanar que fes repòs absolut. "Va ser un honor, substituir-la, i també un gran aprenentatge", somriu l'Eli, mentre afegeix que "el millor de tot va ser que quan la Marta va haver parit, va venir a un d'aquells grups perquè li fes jo de doula". "Va ser impecable", intervé la Marta.
I entre quedades, cafès i converses sobre un possible projecte plegades, el març 2023 van decidir llançar-se a la piscina: "Volíem trobar un espai i fer-nos-el nostre per poder acompanyar grups i oferir tallers i activitats en família". Van posar-se a buscar locals de seguida i molt més aviat del que es pensaven, van trobar el que les va enamorar: uns baixos al carrer Doctor Esteve de Manresa que antigament havien estat una botiga de llaminadures. "Tenia l'ànima que nosaltres volíem", celebren. I aquell mateix agost ja van començar les obres per tenir-ho tot enllestit coincidint amb l'arrencadadel curs escolar 2023-24.
El nom del seu ‘futur fill' en comú el tenien clar: Espai Vida. "El vam concebre molt a consciència, posant la mirada pedagògica en totes les decisions que preníem". Des del color de les parets (d'un blanc absolutament pur) fins al material de joc, amb predomini d'elements naturals (llanes, metalls, fustes) que, "tot i que aparentment poden semblar molt senzills, quan passen per les mans de la canalla esdevenen una autèntica font de creativitat", asseguren. I és que, ¿per què limitar la utilitat d'un objecte si pot convertir-se en el que sigui? "Per a nosaltres, menys és més, i totes les respostes són vàlides".
Constància, perseverança i confiança
Els inicis no són fàcils. I per molt que l'Espai Vida sigui el somni fet realitat de l'Eli i la Marta, cal molt d'esforç i perseverança per tirar endavant un projecte tan acurat i cuidat com aquest. Afortunadament, però, un any després de la inauguració, "veiem que cada cop ens coneix més gent i que hi ha una resposta molt positiva de totes les propostes que organitzem", exclamen.
Dintre del ventall d'activitats que s'ofereixen a l'Espai Vida s'hi troben grups estables d'acompanyament a l'embaràs, al dol, a la fertilitat, al postpart i a la criança (oberts tant a mares com a pares, i també a la família més propera); tallers i cursos periòdics (com el de preparació al part i del naixement del nadó o el de massatge infantil), i propostes en família com l'Espai de Joc o concerts i actuacions de petit format.
"Estem orgullosíssimes de tot el que hem construït; hi creiem fermament i tenim moltes ganes de seguir-hi treballant", somriuen la Marta i l'Eli, tot confessant que "ara que ja ens hem assentat, el que ens ve de gust és obrir el nostre espai a professionals del sector per fer comunitat i crear aquesta xarxa que creiem tan necessària".