Si tens menys de 35 anys i t'has independitzat, saps com és aconseguir de difícil un pis o un habitatge. Almenys ets conscient de com està el pati. I és que la situació no ha millorat en la darrera dècada i mitja. El 21% de les persones que van comprar un habitatge durant el 2023 tenien menys de 35 anys. Les dades del Col·legi Notarial de Catalunya (CNC) mostren una dada esfereïdora: els joves a Catalunya no es poden permetre adquirir un pis o una casa, ni tan sols pagar l'entrada. Aquesta xifra és encara més contundent si es compara amb el 2007, quan el 43% (més del doble) de les persones amb menys de 35 anys van poder comprar-se un habitatge.
En un reportatge publicat a La Vanguardia aquest dilluns, el CNC ressalta la incapacitat dels joves a accedir al finançament necessari per fer el pas, sigui per salaris o per falta de recursos a l'hora d'estalviar. És en aquest darrer punt on destaquen que els joves són el col·lectiu més actiu a l'hora d'intentar trobar on viure, "però només se centren en lloguers". Només posen sobre la taula la idea de comprar-se un pis -en la seva immensa majoria, relaten- quan reben una herència, una donació, o un immoble que els permeti saltar a aquest mercat.
En el cas del finançament, el col·legi recorda que fa catorze anys els bancs podien arribar a cobrir "el 100% del preu de l'habitatge", fins i tot finançar els mobles o altres complements. Ara, recorden, no arriba a aquest percentatge i cal abonar una entrada que "deixa fora la majoria dels joves".
Amb més ganes d'invertir
Ara bé, en aquest sentit, una investigació feta per Ferran Font, director d'estudis de Pisos.com, ressalta que són aquest col·lectiu el més interessat a convertir-se en propietaris, un 41% d'ells respecte del 30%. I aquesta xifra augmenta encara més en el cas de comprar-se un habitatge com a una inversió i no pas com a residència: un 56% respecte al 47% del conjunt de la població.
Font també assenyala els factors més diferencials pels quals els joves no tenen accés a un pis o tampoc a poder invertir-hi: l'estalvi insuficient i els sous baixos que reben. En el primer cas, afirma que existeix "un bloqueig emocional a l'estalvi" per les limitacions generacionals i de context a l'hora de posar en una banda l'oci i un compromís de diverses dècades. La majoria dels joves que es poden permetre adquirir un pis o un habitatge "o ho fan en parella o amb el suport de la família". Són molt pocs els casos que ho aconsegueixen fer per recursos propis.