Vicent Sanchis: «Soc aquí per obeir el Parlament, i no a cap altra administració»

Vicent Sanchis (València, 1961) arriba una mica tard a l'entrevista amb NacióDigital. Però ve de bona lluna: "Avui estic de bon humor perquè ahir les audiències ens van anar molt bé", diu. I és que les audiències són una de les prioritats del director de TV3, que va ser nomenat fa quatre mesos després de la fulminant destitució de Jaume Peral pel malestar que va causar el tractament dels casos de corrupció de CDC. Creu que la mala tendència ha canviat "absolutament" i recorda que la pública al maig ja lluitava pel segon lloc al rànquing d'audiències i al juny pel primer i que al juliol i l'agost, "terribles per TV3", seran els segons.

Sanchis vol una TV3 que reconnecti amb el públic, que sigui més popular, que doni la batalla per posar-se al dia malgrat les restriccions i que estigui en línia amb el procés en la mesura que ho està el Parlament. Sanchis és periodista i havia fet de guionista per TV3 abans de dirigir durant una dècada l'Avui i fer de director de Barça TV. Darrerament havia estat vinculat a El Temps i feia diverses col·laboracions periodístiques, entre elles en aquest diari. 

- Volíem preguntar-li per la caiguda d’audiència de TV3, que aquest any l’ha dut a desplomar-se a mínims històrics, però el 30% de quota de pantalla assolit amb el documental Las cloacas de Interior obliga a replantejar la pregunta. És possible tornar a aquestes enyorades audiències?

- No, són del tot anòmales. Les aconseguim amb el futbol i amb alguns productes que s’acosten al 20% de quota, però sense arribar a registres dels de consum fàcil que fan algunes privades i que TV3 no emet. La fragmentació del consum fa que els líders, a tot estirar, estiguin al voltant de l’11% de quota. I això vol dir que aquells temps d'audiències del 25% acumulades en un dia, ara és impossible. I alerta, perquè no s'estan mesurant bé les audiències televisives: se centren en la televisió convencional i aquest consum menysté una franja d’edat enorme entre els 10 anys i els 50 que consumeixen en altres suports. Quan això canviï el competidor de TV3 no serà Telecinco, serà Youtube.

- Li sorprèn que cap televisió espanyola més enllà de Gol TV hagi emès Las cloacas de Interior?

- Sí. Hi ha uns quants canals de televisió privats a Espanya que mai emetrien un documental així. Però, per contra, hi ha algun canal -La Sexta, per exemple- que podrien haver tingut l’ocurrència de fer-ho. Per què no ho han fet? Pot ser que hi hagi hagut pressions o, senzillament, perquè no volen embolics. M’estranya perquè hi ha un bon repartiment de papers en l’actual divisió de canals a Espanya. Alguns que es dediquen a acontentar un públic proper a Podem ho podria haver fet. No ho han fet. Han rebut pressions? Que ens ho expliquin ells...

"El meu nomenament va ser polèmic, sí, però sempre m'acompanya la polèmica"

- I a TV3 hi ha hagut algun tipus de pressió?

- Sí, pressió externa perquè s’emetés el documental. Quan un munt de gent comença a dir que cap televisió el vol ja t'estan induint a emetre'l. Tot i així, nosaltres ja havíem pres la decisió molt abans. Des del primer moment hi estàvem interessats, però això ens va refermar.

- Fa quatre mesos que és director. El seu nomenament no va tenir consens polític i, fins i tot, el Parlament el va reprovar. Com ho va viure?

- El Parlament hauria de conèixer les seves lleis. El director de TV3 no es nomena per consens de grups parlamentaris, això aniria contra l’esperit de la llei. El meu nomenament només depèn del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). I dins d’aquell ens, vaig tenir bastant consens, tant com que només va haver-hi un vot en contra. Per tant, el consens que a mi m’afectava, hi era. El Parlament va excedir-se. Hi havia maniobres clarament partidistes que respecto. Malgrat tot, com que sentia que el meu deure era seguir les indicacions del Govern i del Parlament vaig posar el meu càrrec a disposició, però la CCMA em va demanar que seguís. El meu nomenament va ser polèmic, sí, però sempre m’acompanya la polèmica...
 
- El sistema de nomenament de la CCMA és prou adequat?

- Les televisions públiques i els parlaments tenen tendència a complicar-se la vida. S’intenta partir d’uns consensos que moltes vegades dificulta moltíssim els funcionaments dels mitjans. Intentar que tot sigui consensuat i molt professional està bé, però després no funciona. Potser amb el temps ens anirem fent nòrdics però per ara ens compliquem la vida. Jo sóc partidari de simplificar-ho tot.

- No creu que una CCMA triada pels partits i amb poques incompatibilitats mina la credibilitat dels mitjans públics i els seus directius?

- No, la credibilitat la demostra l'audiència. La més significativa, en aquest sentit, és la dels informatius i, malgrat la fragmentació, manté uns nivells molt bons. Així ho reflecteixen també els baròmetres d’opinió. Per tant, diria que no afecta.

"La credibilitat la demostra l'audiència i no el sistema de tria dels directius. I els nostres informatius tenen nivells molt bons"

- Els consensos es demanen precisament per evitar les decisions de part.

- Li posaria algun exemple de televisió veïna que no trien perfils professionals perquè el consens porta a gent anodina. El que s’ha de garantir és que els equilibris funcionin, que els mitjans funcionin i que tot el procés de contractació de professionals i de servei sigui absolutament transparent. I això s’ha de fer de la manera menys complicada.

- Com veu TV3 passats aquests primers mesos al càrrec?

- He confirmat els defectes i les grans virtuts que es detectaven des de fora. No hi ha hagut sorpreses. Fem moltes coses molt ben fetes però també hi ha disfuncions pel desgast de model. En aquesta casa han envellit moltes formes de procedir.
 
- I també ha envellit molt la plantilla...

- Si consideren que una mitjana d’edat de 47 anys és vellesa...

- Només hi ha tres persones per sota dels 30 anys d'entre 1.900 treballadors.

- És cert que convé que hi hagi renovacions, però el Govern té un pressupost assignat i és qui dona les instruccions respecte les ampliacions de plantilla. Es podria fer aquesta reflexió, perquè el capítol u d'aquesta casa realment representa un percentatge molt alt de la despesa general, però primer se n'hauria de fer d'altres...

- La manca recursos continua sent, doncs, la seva espasa de Dàmocles?

- No és la gran espasa de Dàmocles, però afecta molt el funcionament de TVC. El percentatges de recursos que es dediquen a la plantilla és discutible, però cal dir que és molt elevat. Jo crec honestament que el model de TVC s’ha de replantejar i s'ha de fer les vegades que faci falta. El sector de l’audiovisual està canviant moltíssim, i els mitjans han d’estar contínuament repensats. Els models d’empresa actuals no tenen res a veure amb els de fa trenta anys.

"Nosaltres tenim escrúpols, però hem d'actuar com si no en tinguéssim perquè competim amb gent que no en té"

- Està morint el model de televisió convencional?

- Absolutament.   

- I davant d’això, TV3 com reacciona?

- Com podem. Mirem de destinar bé els recursos que tenim i equivocar-nos el mínim amb les apostes. En televisió diuen que per cada programa que funciona, n’hi ha cinc o sis que no. Nosaltres no ens ho podem permetre: de cada deu han de funcionar-ne vuit. També estem reaccionant canviant alguns sistemes de treball. Estem competint amb gent que no té escrúpols. Nosaltres en tenim, però hem d’actuar com si no en tinguéssim.
 
- Fa us mesos vostè va dir que la gent deixava de veure TV3 perquè s’avorria. Vostè ha apostat clarament per l'entreteniment, incorporant alguns formats que han funcionat a les televisions privades. On és el límit?

- Hi ha d’haver un equilibri, però un 60-70% de la graella ha de ser entreteniment. La gent no mira la tele per patir. Dilluns, per exemple, vam estrenar una sèrie molt bona de la BBC, aclamada per la crítica: The Last Kingdom. És una aposta personal. Va començar amb molt bona audiència i en el segon capítol, en una pausa, la gent se'n va anar a la pel·lícula d'Antena3. Això què vol dir? Que la gent, en algunes hores del dia, vol passar-s’ho bé. Ara, també vol veure documentals importants, informatius de rigor i de qualitat, programes que si no els fa TV3 no els fa ningú, i també televisió en català.

- I programes com Fora de carta? Ens referim al debat posterior al programa.

- Sí, ho diu l’audiència que no ha baixat dels dos dígits. I, en canvi, hi ha programes que fem amb totes les pretensions del món de ser didàctics que no arriben al dos per cent. I després hi ha una altra cosa, la lluita per l’audiència ja no és fins les 12 de la nit. S’ha allargat fins a les dues i, per tant, has d’allargar el prime time i les teves apostes. És cert que hi ha alguns crítics que no els ha agradat Fora de carta, però no només ells veuen la televisió. Que em diguin si aquest programa incompleix d’alguna manera la funció pública de TV3. No ens arribat cap notícia en aquest sentit.

- TV3 ha de competir amb Netflix en les sèries?

- TV3 ha de competir amb tothom. Les sèries estan de moda, estan substituint les pel·lícules. Efectivament és un dels nostres competidors, com Youtube. Però són competidors que podem intentar aprofitar. Aquest és el joc. Per un costat, els hem d’intentar guanyar i, per l’altre, els hem d’intentar aprofitar. Netflix també és una bona plataforma de venda per als nostres productes.
 
- Vostè què mira quan és a casa?

- Ara, TV3.

- Vol dir des de que és director?

- Clar. I, abans, evidentment mirava els informatius TV3, algun programa de prime time...

- No ho està dient per quedar bé?

- No, en absolut.

- Però més enllà dels informatius, què consumia?

- Sèries, com molta gent. La gent només parla de sèries, i realment és el que està de moda. The Last Kingdom, que ara hem estrenat a TV3, la vaig veure pagant a Netflix, per exemple. Ara l’avantatge és que TV3 la fa en català i no cobra.

- La graella de TV3 feia temps que presentava símptomes d’esgotament. De cara la temporada vinent ha quedat totalment renovada. Quins són els punts forts?

- Intentar fer-ho diferent. Allò que s’havia esgotat, fer-ho d’una altra manera. Jo tinc la sensació que si abans els programes duraven cinc o sis anys, ara -tret d’alguna excepció com Jordi Hurtado-, és molt diferent. La gent és fidel sentint la ràdio i infidel mirant la tele.

- Què passarà amb Esport3? Vostè fa uns mesos va posar en dubte la seva viabilitat...

- Jo ho poso en dubte tot. Si ens costa poder posar en marxa programes potents en prime time per l’escassetat de recursos, com podem plantejar-nos reforçar el 3/24, incorporar programes nous al 33 o comprar sèries pel Super3? No podem perquè no tenim el mínim cobert, que és allò que ens aporta la publicitat. Sí, cal un gran replantejament sobre tot això. Aquell dia vaig parlar d'Esport3, però podria parlar de qualsevol altre canal. Ens hem de plantejar què estem fent quan moltes vegades no podem fer-ho. Ara, per exemple, el Canal33 és a les antípodes del que m’agradaria...

"Si no tenim recursos pel prime time, com hem de reforçar el 3/24, fer programes nous al 33 o comprar sèries pel Super3?"

- Què li agradaria que fos?

- Un canal amb programació cultural de qualitat que atragués una audiència més selectiva i restringida. Però si no es pot pagar, tot plegat no té massa sentit. 

- S'ha plantejat que l’oferta cultural i infantil deixin de compartir canal?

- Jo trobo que això està ben vist. La fórmula híbrida té sentit. Els nens de fins a vuit o nou anys durant el curs veuen la televisió fins les deu de la nit, i a partir d’aquí els adults. Tot i que és cert que és un model que no deixa de beure del passat perquè avui es pot consumir qualsevol producte a qualsevol hora. 

- Una de les grans apostes de la temporada vinent és un informatiu satíric que presentarà Toni Soler. Quina és la intenció d’aquest programa?

- He buscat ocupar un espai que els experts en diuen access (accés) i que és la franja prèvia al Telenotícies, coincidint amb el moment en què la gent arriba a casa. Aquesta franja es pot aprofitar de moltes maneres. Es pot fer un concurs, que funciona molt bé, però jo crec que en un moment d’una màxima intensitat política, un informatiu amb dosis d'ironia és una bona manera de captar l'audiència. Això si funciona, funciona. I pot funcionar al llarg d’una temporada o dues, o menys perquè canvien les circumstàncies polítiques que fa que la gent no hi tingui tant interès. Perquè, francament, un 30% en un documental com Las cloacas de Interior és una exageració que només s’entén pel moment.
 
- En el moment polític que vivim, com vostè diu, i amb el perfil de Toni Soler, ja sap quina lectura se’n farà... Que TV3 està al servei del procés.

- Doncs que es mirin la graella. Començant pel matí, on tenim una presentadora que es diu Lídia Heredia, i una altra que es diu Núria Roca. Després també hi ha els presentadors d'informatius, el Vador Lladó i la Ruth Jiménez. I, sí, també hi ha el Toni Soler. Això és estar al servei del procés?

- Sí, però Soler parlarà de política.

- Com els presentadors dels informatius. Els programes informatius parlen de política. I al final, agradi o no, un informatius interpreta el món a la manera que estimen els seus responsables. Aquella gent que diu que el periodisme és objectiu, que Déu els conservi la vista! El periodisme és tan objectiu com ho és tot. El periodisme el que ha d’intentar ser és honest, però parteix sempre d’unes circumstàncies pròpies dels equips que els fan. I això es pot aplicar a qualsevol presentador o director. Si un presentador té perfil independentista, i vuit no, doncs és una estranya manera d’estar al servei del procés... Qui diu això té moltes ganes de desprestigiar TV3 i no és cap novetat. Intenten desprestigiar els informatius però tenen un problema perquè mantenen el prestigi.

"Aquella gent que diu que el periodisme és objectiu, que Déu els conservi la vista! El periodisme ha d’intentar ser honest"

- Tem que en les pròximes fases del procés pugui haver-hi alguna mena d’intervenció, directa o indirecta, a TV3?

- Els mitjans són un termòmetre molt fidel de la temperatura democràtica d’una societat. I són un punt molt sensible i fràgil. Jo no em vull ni em puc imaginar cap mena d’intervenció en un mitjà de comunicació públic de la Generalitat perquè no tindria cap justificació i perquè representaria un desgast enorme per aquell que perpetraria l’acció. Per tant, d’entrada ni li trobo massa sentit ni considero que es pugui arribar a produir. Altra cosa és que la Generalitat prengués alguna decisió que TV3 es veiés amb el deure de complir, perquè és la nostra obligació, i que això no agradés a una altra administració. Doncs quan arribi aquest moment ja veurem...

- TV3 es podria veure en les circumstàncies d’haver de desobeir.

- El Govern ha deixat clar que no posarà en perill els funcionaris. Per tant, els treballadors de TV3 poden estar tranquils. Respecte als responsables d’aquesta casa, torno a insistir que el meu nomenament és laboral i depèn del Consell de Govern de la CCMA i jo he d’atendre, en aquest sentit, les peticions de la CCMA, de la Generalitat i del Parlament.
 
- Però, per exemple, si se suspèn la campanya institucional com va passar amb el 9-N, què farà TV3?

- Quan arribi el moment, ho comunicarem. En aquest criteri no puc actuar sol i caldrà parlar-ho. Mentre no passi, i com que ningú m’ho ha plantejat d’una manera tan descarnada, doncs no ho tractem.

- Està dient que no s’ha imaginat els possibles escenaris que podrien venir els propers mesos? Haurà previst com abordar la campanya del referèndum...

- Si es refereixen al vessant informatiu, doncs com qualsevol altra. Si, en canvi, es refereixen a la publicitat institucional, quan arribi el moment ho haurem de valorar i decidir. I sí, clar que ho he previst. No crec que cap responsable en aquesta casa no ho hagi fet, però m’estimo més esperar al moment. El que sí que els puc dir és que al Consell de la CCMA encara no ho hem tractat.

- Però quina és la seva posició personal?

- Doncs que soc aquí per obeir les instruccions del Consell de Govern de la CCMA i del Parlament. De cap altra administració.

"El Govern ha deixat clar que no posarà en perill els funcionaris. Per tant, els treballadors de TV3 poden estar tranquils"

Com imagina la cobertura que ha de fer TV3 d’aquest referèndum?

- Ha de ser el màxim d’ambiciosa possible. I després hi haurà espais més complicats que hauran de donar cobertura a les diverses posicions polítiques.

- Per ara pinta que els actors del "no" no compareixeran...

- Sí, però no sabem què dirà la llei del referèndum o la normativa que se’n derivi. Serà un procés referendari i totes les posicions hauran de tenir els seus espais. Què passa si alguns actors rebutgen ocupar el seu espai institucional? Haurem de mirar què diu la normativa i assessorar-nos legalment. Jo crec que tot això la llei del referèndum o la normativa derivada ho preveuran. Realment seria estrany que algun d’aquests espais quedés buit... Alguna vegada ho he vist en eleccions passades, i es posava el cartell. Ja ho veuen, s’han vist coses molt estranyes, no estem inventant res.

- Com s’imagina TV3 el 2 d’octubre?

- Com la societat catalana. És absolutament temerari afirmar què passarà, però d'entrada TV3 aspira sempre a actuar amb normalitat. Per tant, en primer lloc, serà com és. I a partir d’aquí, serà com acabi decidint la societat. Però sempre amb la voluntat de ser un mitjà públic de màxima referència. D’una manera o altra, TV3 ha d’intentar sempre seguir fent el paper que ha fet tan bé en els trenta anys que porta d’existència.