​Equivocat «Fora de carta», impresentable Risto

Quina llàstima espatllar el bon Joc de cartesde TV3 amb aquest tan absurd i prescindible Fora de carta que es va estrenar ahir immediatament després del concurs gastronòmic. És un debat amb els quatre protagonistes, tres tertulians i públic, i conduït per Carla Lladó. No va ni amb rodes, no funciona per enlloc, no pot ser més equivocat i, sobretot, més llarg. És un equivalent, ja em perdonareu, a El debate de Gran Hermano: un epíleg sense cap sentit en què es conversa sobre nimietats i anècdotes intranscendents esdevingudes durant el programa anterior i que toca inflar per omplir uns minuts més de tele.
 
Sincerament, Joc de cartes no ho necessita, té suficient entitat, ha trobat el to òptim, connecta bé amb l’espectador. Es nota massa que Fora de carta està pensat per allargassar l’audiència, per aprofitar-se de les bones dades obtingudes fins al moment. Tot sona a impostació, es pretén recargolar les situacions polèmiques sorgides entre els concursants i enfarinar-s’hi una estona. L’espectacle que en sorgeix és tronat i voreja la buidor. Ahir tenien l’avantatge que una de les participants –l’Elisenda- havia donat molt de si en el terreny de la confrontació i ho van poder esprémer fins a la sacietat. Però cada setmana passarà això? Cada setmana s’esdevindran situacions polèmiques dignes de ser explotades de la mateixa manera? I el més preocupant: si no s’esdevenen de forma natural, es construiran tant si com si per a nodrir el debat posterior? Ja es veu que no té cap sentit, oi?



I parlant de sense sentits, a Telecinco s’ha estrenat un programa nefast que es diu All you need is Love...o no. És una revisió –o això diuen- d’aquell força mític Lo que necesitas es amor, que als anys 90 van presentar primer Jesús Puente i després Isabel Gemio. Ara l’encarregat de conduir-lo és Risto Mejide. D’entrada, un podria pensar que Risto donaria de si amb la seva personalitat seriosa i malcarada per a proposar una aproximació divertida i descreguda cap al món de la parella, una mirada irònica adreçada a riure’ns una mica de nosaltres mateixos. Ni per casualitat és aquesta la intenció del programa.
 
No, és un programa tronadíssim, sustentat en relacions que no hi ha manera humana de creure’s. Es nota d’una hora lluny que no n’hi ha ni una que sigui real, que tot són teatrets amb actors (dolentíssims) sorgits del pitjor càsting de la història de la televisió. “Tu eres mi Barbie, yo soy tu Ken”, va dir un dels nois implicats quan recordava el dia que va conèixer la seva suposada nòvia, a la que ara volia reconquistar. Els pentinats, els vestits, els diàlegs, les preguntes, les situacions creades... tot resulta patètic en aquest programa d’ínfim nivell intel·lectual, que perpetua rols de parella tan nefastos com la dependència i la gelosia. A la taula de debat, Risto i els seus col·laboradors fan bullir l’olla amb converses fútils, consideracions buides i cap mena de respecte per res que s’aproximi mínimament a la intel·ligència.


 
Sembla un germà petit de Mujeres y Hombres y viceversa, un esqueix de qualsevol reality de mala mort. “Aquí se va a respetar a todo el mundo”, exclama Risto quan algú es passa de la ratlla amb un comentari masclista fora de lloc. Respectar? Què dius? Saps què vol dir aquesta paraula? El cas de Risto és ben interessant. Fa programes d’entrevistes suposadament profundes i transcendents en què estranyament es diu res més profund i transcendent que una cita suposadament intel·lectual treta de la viquipèdia. Va fer de jurat a OT i el seu excés de protagonisme es va anar carregant el format fins a fer-lo miques. Quan apareix en pantalla estranyament proposa res que vagi una mica més enllà de si mateix.
 
Ara Risto és també notícia perquè l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a la seva agència de publicitat la campanya de foment de la lectura en català. La gran idea que ha tingut l’empresa és enviar llibres en català a Donald Trump per a “obrir-li la ment” i han escrit un full de ruta ple de faltes d’ortografia i incorreccions gramaticals. Quan ho vaig llegir no m’ho podia creure. De veritat s’ha encarregat el foment de la lectura del català a l’empresa del presentador d’All you need is Love...o no? Sembla que s’ha fet marxa enrere i o s’enviaran llibres en català a la Casa Blanca. Ho celebro. I encara celebraria més una mica més de sentit comú, una mica menys de frivolitat.