Som-hi! Torna "Eldespertador" cada matí de dilluns a divendres i a NacióDigital recuperem també normalitat en les seccions fixes i en l'opinió del diari, que en breu tindrà noves incorporacions. Espero que hàgiu descansat com cal i, d'entrada, us deixo uns consells per a combatre la síndrome postvacacional.
La setmana que encetem ve carregada políticament. És la del xoc de trens, tal com explica Oriol March en aquest recull. Durant tota la legislatura Junts pel Sí i la CUP han mirat de guanyar temps, han ofert pactes a l'Estat i han debatut sobre el millor moment per a desobeir (obeint la legalitat catalana i deixant de banda l'espanyola) i si calia fer-ho diverses vegades o només un cop i a l'engròs. Han optat per la segona opció i l'aprovació de la llei del referèndum primer i la de transitorietat després seran un punt d'inflexió atès que la reacció de Mariano Rajoy i el TC serà ràpida i implacable. Des de Madrid, Roger Pi de Cabanyes ens ha donat unes pistes a tenir molt en compte els propers dies.
Veurem fins on arriba l'Estat i com se'n surt la Generalitat d'organitzar un referèndum pràcticament de forma clandestina i amb el paper determinant que han de jugar funcionaris i alcaldes. El calendari és ajustat i la pressió política mai viscuda en les darreres quatre dècades. Entre els contraris a la independència circulen aquests dies dues idees: la primera és que tot plegat no va de veres -quants cops ho hem sentit en els darrers cinc anys?- i que és una estratègia per provocar l'Estat i guanyar legitimitat i discurs; i la segona és un lament per haver arribat a aquest punt de no retorn. Com si en cinc anys algú, al PP, al PSOE o als grans diaris espanyols, hagués mogut un sol dit per fer realitat ofertes raonables. Avui (sí, sí, avui!) el PSOE presenta "propostes per a Catalunya".
Sobre el que ens ve us aconsello quatre opinions: Germà Capdevila a "La Veu de Nació", Joan Rusiñol,Arturo Puente i l'entrevista de Pep Martí a Sergi Pàmies. I enmig de tantes incògnites sobre l'1-O intenta obrir-se pas el necessari debat sobre quin país volem. Pep Martíva preguntar-ho ahir a socialistes i liberals arran del combat dialèctic, que amb la col·laboració del nostre diari, faran el dia 13 al CCCB Poble Lliure i Catalans Lliures. Hi esteu tots convidats, per cert.
Un atemptat que fumejarà temps. El 17 d'agost els atemptats de Barcelona i Cambrils, que van fer setze morts i podrien haver estat encara més sagnants, van alterar les vacances. Feia temps que intuíem que podia passar, que sabíem que estàvem en alerta 4 sobre 5 i que es detenien presumptes terroristes però quan arriba sorprèn, indigna i entristeix. La polèmica política -ara a l'entorn del suposat avís de la CIA als Mossos, un cos al que es busca desprestigiar- ha tapat preguntes importants com ara qui era realment l'imam de Ripoll i perquè la policia espanyola ni el va investigar més ni va informar-ne mai a la catalana. La polèmica als mitjans barrejant-hi el procés (us deixo la meva opinió sobre el tema) i també la necessitat d'encarar de nou el debat de la integració mentre mirem de tancar ferides són damunt la taula. Tots podríem fer-hi més, inclosos els musulmans de casa nostra. El reportatge de Sergi Santiago us farà pensar.
Ens hi posem amb música els dilluns. Al darrer "Despertador" us vaig preguntar què posaríeu o eliminaríeu al butlletí. Per aclamació popular que diria aquell mantindré les actuals seccions, em mullaré més a l'hora de recomanar i seré més planer en el to. Podeu seguir enviant comentaris, fent preguntes o queixant-vos a aquesta adreça ([email protected]). Com que el curs serà intens, com a mínim intentarem començar-lo de bon humor. Proposeu-me cançons que tinguin a veure amb l'actualitat, les vostres dèries o el que més contents us fa i cada dilluns n'escoltarem una. Espero els vostres correus! Avui obro foc jo i tiro d'actualitat: aquí va Agafant l'horitzó, la cançó pel sí a l'1-O que han fet els Txarango (es van doctorar amb Quan tot s'enlaira) ajudats per una bona colla d'artistes. M'abono al seu "ho tindrem tot i es parlarà de la vida".
Vist i llegit
Per no desenganxar-nos encara de les vacances llegiu una entretinguda crònica que feia ahir de les seves al Diari La Veu el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, de Compromís. Ha fet interessants (i saboroses) indagacions sobre l'origen de la pizza italiana. Busqueu-lo a Oliva, a la comarca de la Safor. En la nostra història hi trobareu l'explicació.
El passadís
L'estiu no ha estat precisament feliç a can Barça. La humiliant derrota davant el Madrid a la Supercopa, la dolorosa marxa de Neymar i la sensació que ens ha faltat algun fitxatge. I l'expresident Sandro Rosell ja fa més de tres mesos que és a la presó de Soto del Real per delictes fiscals. Rosell, però, s'ha adaptat bé al centre penitenciari més enllà de les estones que comparteix amb un altre "il·lustre" reclús català, Jordi Pujol Ferrusola. A costa d'animar partits de futbol i repartir samarretes del Barça entre els presos, Rosell s'ha guanyat cert respecte i estima dels companys de mòdul. La meva font, un periodista de l'àmbit uniformat de Madrid, m'explica que se n'ha fet enviar desenes a la presó... però no m'aclareix si són les que van quedar per vendre de Neymar.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1989 començava a emetre en proves Canal 9, la televisió autonòmica del País Valencià. L'executiu del socialista Joan Lerma, preocupat perquè TV3, que es podia veure gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, es convertís en canal de referència de molts catalanoparlants i pressionat per ser més proactiu en les polítiques de normalització del valencià va posar en marxa un canal que va obrir emissions regulars el 9 d'octubre d'aquell any. Els governs del PP el van destrossar: manipulació, programes de baixa qualitat i mala gestió en van ensorrar l'audiència i el 2013 el govern d'Alberto Fabra va tancar-la. Ara, el govern valencianista i d'esquerres és a punt d'obrir un nou canal (À Punt) que en recollirà l'herència. Aquí podeu veure algunes de les emissions en proves i els seus darrers minuts d'emissió.
L'aniversari
I seguim al sud. El 4 de setembre de 1924 va nàixer a Burjassot el poeta Vicent Andrés Estellés, que va morir el 1993 a la ciutat de València. L'obra del fill dels forners que escrivia amb ràbia i des del poble és prolífica i ha estat versionada per diversos cantautors, com ara Ovidi Montllor. Estellés es va guanyar la vida de periodista a Las Provincias fins que el van acomiadar i va rebre nombrosos reconeixements. L'autor del Mural del País Valencià està considerat el gran renovador de la poesia catalana contemporània basant la seva obra en la quotidianitat, l'amor, el sexe, la mort... El seu compromís -amb Joan Fuster i Manuel Sanchís Guarner va formar una trinitat que va lluitar per un País Valencià modern i desacomplexat durant la transició- li va costar atacs de l'extrema dreta que encara es fan sentir quan se l'homenatja. I ja que avui va de música no està de menys recordar que els Obrint Pas van fer que els seus versos obrissin La flama, un dels seus treballs més celebrats. Aquí podreu recuperar la cançó, banda sonora del gran lip dub per la independència a Vic l'any 2010. "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu", va deixar escrit. Aquestes setmanes serà més vigent que mai.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi