05
de gener
de
2018, 18:29
Actualitzat:
06
de gener,
12:40h
La decisió del Tribunal Suprem de mantenir Oriol Junqueras en presó provisional ha suposat un cop dur per a l'independentisme, unànimement contestat per les forces sobiranistes. Més enllà de les mostres de solidaritat i suport personal, però, l'alt tribunal ha enviat un missatge dur de contundència contra el procés. La interlocutòria ha estat clara i fa evident que els jutges no donaran treva als polítics que mantinguin l'horitzó de la República catalana, usin el discurs que usin, cosa que afegeix incertesa en plenes negociacions entre JxCat, ERC i la CUP per afrontar la investidura i la legislatura.
La candidatura de Carles Puigdemont ha reiterat en les darreres hores que no contempla cap altra opció que no passi per restituir el president a l'exili, però la fiscalia i la justícia espanyoles han esvaït qualsevol dubte sobre la possibilitat de tancar un pacte per fer efectiva aquesta opció. Cap gest ni Tot i això, el portaveu de la llista, Eduard Pujol, ha descartat aquest divendres anar a noves eleccions i ha defensat investir-lo aquest mateix gener, per la via ràpida.
Com casa aquesta pressa amb la voluntat de fiar-ho tot al seu cap de files i l'actitud tancada dels tribunals de l'Estat? ERC, després de plantejar alternatives en un primer moment -com el mateix Junqueras- ha optat per donar ple suport a l'estratègia de Puigdemont -excepte alguns dirigents com Gabriel Rufián, amb discurs propi-, però li demanen que aclareixi com s'ho farà per ser investit. JxCat va arribar a posar sobre la taula una "investidura telemàtica", però aquesta opció presenta veritables dubtes reglamentaris i legals.
La possible activitat de Junqueras
De la mateixa manera, l'opció de Junqueras com a pla B que els republicans van estudiar -i que JxCat es va afanyar a rebutjar- també està en entredit. ERC defensa arran d'un informe del catedràtic de Dret Constitucional Joan Vintró que el seu líder podrà assistir a un debat d'investidura al Parlament, ja que hi ha precedents de polítics que han sortit de la presó per fer-ho. Ara bé, la severitat mostrada pel Suprem no fa improbable que, en aquest cas, no apliqui de la mateixa manera la jurisprudència, al·legant de nou un risc d'aixecament violent que ha fet indignar l'advocat del vicepresident català, Andreu van den Eynde.
Encara que Junqueras recorri a la justícia europea -com ja ha avançat ERC-, difícilment aquesta respondrà a temps per a la investidura, i fins i tot si el Suprem li permet assistir al ple de la investidura i l'acosta a una presó catalana, la seva eventual activitat com a president català quedaria fortament condicionada per una reclusió que li impediria exercir. Si alguns dirigents d'ERC com Rufián han criticat que no es pot tenir un president "via Skype", en referència a Puigdemont, defensaran la utilitat de tenir-ne un entre reixes?
L'actuació del Suprem fa improbable que permeti a Junqueras exercir de president, encara que li permeti assistir al ple d'investidura, com li demanarà de fer el líder d'ERC
De la mateixa manera, aquest anunci de duresa i inflexibilitat del Suprem pot ser també una pista de com pot actuar de cara al dia 11, quan arribarà el torn del conseller Joaquim Forn, el diputat electe de JxCat Jordi Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Però també més endavant, quan hagi de decidir si amplia la causa per rebel·lió al major dels Mossos d'Esquadra cessat, Josep Lluís Trapero, i l'ex-número dos de Junqueras a la conselleria d'Economia, Josep Maria Jové, com li demana la fiscalia; com actua en relació a la investigació oberta arran del paper de l'estat major del procés, amb Artur Mas, Marta Rovira, Mireia Boya o Anna Gabriel; o pel que fa a les actuacions de regidors, estudiants i bombers on la Guàrdia Civil ha posat la lupa.
Carles Puigdemont, a la tribuna d'oradors del Parlament, durant el debat d'investidura. Foto: Jose M. Gutiérrez
En definitiva, el Suprem no ho posarà gens fàcil perquè Puigdemont o Junqueras exerceixin de presidents de la Generalitat, però previsiblement tampoc perquè els empresonats o exiliats electes actuïn com a diputats i votin amb normalitat, especialment pel que fa als que estan a Brussel·les. Garantir-se la majoria independentista de cara a assolir el control de la mesa en el ple de constitució del dia 17 i en la posterior investidura és una decisió urgent que pot passar perquè alguns dels perseguits per la justícia renunciïn a l'escó.
Aquesta serà una de les qüestions que abordin amb més celeritat les forces independentistes a partir de la setmana vinent. Un cop calibrat el grau de duresa en l'actuació del Suprem -la decisió relativa a Junqueras ha estat un bon termòmetre-, les converses s'han d'accelerar i passar a la fase resolutiva. Dilluns, el PDECat i ERC reuneixen a les seves respectives cúpules, mentre que els republicans esperen tenir alguna proposta per valorar el dia 13 amb els seus quadres en un consell nacional, igual que la CUP vol fer en el consell polític del mateix dia. Les seves assemblees territorials estan valorant a nivell de base el posicionament aquesta setmana en un moment en què els anticapitalistes es troben en ple procés de renovació del seu secretariat i, per tant, amb certa interinitat.
PDECat, ERC i CUP reuneixen aquesta setmana les seves direccions per abordar el posicionament de cara a la constitució del ple, el dia 17
A més, la CUP posa molt l'accent en el full de ruta i l'actuació que hauran d'implantar les institucions durant la nova legislatura. El programa per avançar cap a la República, de fet, és un aspecte que ha quedat ara en segon pla davant el ball de noms i els possibles presidenciables. I no és gens secundari, perquè el govern espanyol -i fins i tot el PSOE- ja ha avisat que, si es reprèn el procés sobiranista, tornarà a aplicar el 155, mentre que la interlocutòria del Suprem també subratlla que, encara que no hi hagi violència, la simple apel·lació a la unilateralitat pot conduir a aquesta.
Junqueras ha arribat al Suprem a l'interior d'aquest furgó policial. Foto: Europa Press
El risc a la violència
El text deixa clar que "és cert que no consta que el recurrent hagi participat executant personalment actes violents concrets" ni "que donés ordres directes en aquest sentit". "Però, mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l'Estat del qual Catalunya forma part, mitjançant la incitació als ciutadans a desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional, amb la pretensió de fer executives les resolucions que aquell declarava nul·les, i mitjançant la invocació de la defensa del dret al vot encara que fos extramurs de la llei, ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar públicament, ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d'independència", afegeix, un context on era possible "que, amb una alta probabilitat, es produïssin enfrontaments en els quals aparegués la violència".
L'argument és senzill: encara que no es faci cap crida directa de la violència, la mera apel·lació a la unilateralitat i la desobediència hi poden conduir. No s'hi valen dreceres, ni discursos pacífics. Encara que formalment facin crides al diàleg i hagin renunciat a marcar un termini per culminar el trajecte, com s'ho farà l'independentisme per acordar un Govern i un full de ruta cap a la independència amb aquesta espasa de Damocles permanentment sobre el cap?
El Tribunal Suprem rebutja alliberar Oriol Junqueras by naciodigital on Scribd