Ernest Maragall: «Colau ha governat des del dogmatisme i la ideologia»

Apareix per un cantó de la plaça en mànigues de camisa i carretejant l'americana sobre una espatlla. Tal qual el cartell electoral. S'apropa escodrinyant els edificis d'aquest racó de la Barceloneta aliè als turistes que a la tarda ja bull entre crits de quitxalla i cerveses de mitja tarda dels veïns. Ernest Maragall (Barcelona, 1943) ha escollit la plaça d'Hilari Salvadó per fer aquesta entrevista amb NacióDigital com a homenatge a l'últim alcalde d'ERC que va tenir la ciutat, entre 1937 i 1939, fins al final de la Guerra Civil. 

Vuitanta anys després, és ell qui intenta que els republicans tornin a portar les regnes de la capital catalana. De fet, demana el suport perquè Barcelona tingui un alcalde republicà i independentista. Es veu guanyador el pròxim diumenge? "Puc guanyar, sí, però no hi ha res escrit i hem de seguir treballant", respon. Maragall és on volia: Oriol Junqueras li va fer l'encàrrec de substituir Alfred Boch per intentar arrabassar l'alcaldia a Ada Colau i les enquestes li diuen que està acaronant l'objectiu. Diumenge es desfarà el desempat. 

Ha estat conseller, regidor, diputat i eurodiputat. Però, tot i que té una llarga trajectòria política, aquesta és la seva primera campanya com a candidat. "Per a mi és una experiència nova, no havia estat mai en aquesta exposició tan intensa", explica. Reconeix que el ritme d'activitat és "dur", com també ho és aquesta mena de "llicència per matar" que sembla que hi ha en l'intercanvi verbal entre candidats. Però ho circumscriu als imperatius electorals.

"Jo no sé fer mítings, sóc un desastre. En campanya intento explicar coses i em diuen que vagi més al gra", ironitza

Ernest Maragall és més un home de reflexió que de discursos enllaunats que li ha tocat ser candidat en l'època frenètica de les xarxes socials. "Jo no sé fer mítings, sóc un desastre. En campanya intento explicar coses i em diuen que vagi més al gra", ironitza. Però més enllà de les indicacions del seu equip, ell s'enfila al faristol i no es mossega la llengua. Mesurat en les paraules i el to ara molt més que anys enrere, en realitat sempre ha estat un vers lliure. Ha fet tota la campanya sense corbata ni corsés comunicatius. "Segueixo preferint la reflexió que el tuit, que és un crim literari", sosté. Ho diu, però, anant sempre amb una tauleta electrònica sota el braç. I segueix: "Twitter és un sistema fantàstic de comunicació per compartir idees immediates, però com que té un element d'impunitat col·lectiva, propicia l'ús i l'abús de l'instrument. I quan hi ha abús, s'acaba fent malbé l'instrument".

L'endemà del 26 de maig, espera que les aigües de les relacions entre candidats estiguin més calmades. Especialment amb Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, que durant aquests dies li ha llançat dards fins i tot a nivell personal. "La gent ens demana que ens entenguem des de la riquesa que representa la diversitat pel país, per la independència i per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. No podem permetre que això quedi perjudicat només per quatre paraules en una campanya", argumenta.

"Ah, que han deixat de reivindicar Convergència? Són d'esquerres? No hi ha un centre-dreta sobiranista? Perquè aleshores anem malament"

Sovint recorda en els seus discursos que Catalunya necessita un "centre-dreta" fort sobiranista, una referència que incomoda alguns dirigents de JxCat. "Ah, que han deixat de reivindicar Convergència? Són d'esquerres? No hi ha un centre-dreta sobiranista? Perquè aleshores anem malament, perquè aquest país necessita un centre-dreta fort que sumi. Si cedim aquest camp ideològic a les forces no sobiranistes anem malament com a país i com a projecte d'emancipació", sosté des d'un banc de la plaça on, de tant en tant, s'hi aturen els coloms. 
El tripartit que va esbossar a principi de la campanya -ERC, comuns i JxCat- s'ha demostrat impossible pels vetos creuats d'Ada Colau i Elsa Artadi. Amb la primera té aproximacions a nivell de polítiques socials, amb la segona en l'eix nacional. Però constatades les incompatibilitats, Maragall no descarta governar en solitari si guanya. La "solvència", assegura sempre, serà el segell del seu govern. Vol "substituir" Colau perquè considera que ha governat des "d'un cert dogmatisme i la ideologia", actitud que els ha abocat a "no saber trobar complicitats i acords" per fer realitat propostes ni a "escoltar" prou la ciutat. "Colau ha volgut tenir la raó i que tothom li fes cas, però resulta que potser la raó no la tens tant o te l'has de saber guanyar", etziba. 

L'alcaldessa dels comuns diu que es presenta per combatre els oligopolis i els poders econòmics de la ciutat. Maragall diagnostica que hi ha una "relació conflictiva" entre el poder democràtic i el poder econòmic i que les institucions han de representar aquest poder democràtic i defensar l'interès general. "Fa falta una actitud ferma, clara i també capacitat de proximitat i complicitat", diu. La seva aposta és "seure" amb les petites i mitjanes empreses per intentar que siguin "aliades". Són elles, puntualitza, les que prenen decisions d'invertir o desinvertir en la ciutat, crear ocupació, les que s'apropien o no de serveis públics o "exploten" treballadors. "Aquestes batalles les hem de lliurar. Si cal plantar-se en nom de l'interès general i en defensa dels ciutadans, naturalment, farem tot el que convingui", resol. 

"Aquestes batalles les hem de lliurar. Si cal plantar-se en nom de l'interès general i en defensa dels ciutadans, naturalment, farem tot el que convingui"

Habitatge, seguretat i turisme és el trident de conflicte per excel·lència en una ciutat de la qual en coneix les entranyes perquè va entrar a l'Ajuntament de Barcelona a finals dels 70. Admet que la regulació de preus del lloguer que ha fet el Govern és només "un primer pas" perquè no inclou règim sancionador, però que cap altra administració ho ha fet. Defensa que s'ha d'incrementar el parc d'habitatge públic, produir sòl i habitatge per sumar els 20.687 habitatges projectats i incidir en els 100.000 habitatges que hi ha a Barcelona però que no estan funcionant com a tal, ja sigui perquè estan buits, són pisos turístics o locals buits.

El centre de la ciutat, continua, ha de ser "barri residencial" encara que sigui l'epicentre del turisme. "A Ciutat Vella fa falta una suma intel·ligent de polítiques d'habitatge, de seguretat, d'educació, de formació i d'activitat comercial. Si no ho fem, perdrem la batalla", assegura. I en el capítol de seguretat, afirma que hi ha hagut "resistència apriorística" per part de l'equip de Colau a entrar-hi a fons. Argumenta que no es tracta d'una qüestió de xifra d'agents de Mossos i Guàrdia Urbana, sinó d'un canvi de model que ha de tenir present que en els últims anys, arran de les desigualtats derivades de la crisi i el turisme massiu, Barcelona ha acabat sent "un mercat magnífic per a la delinqüència organitzada" però, en paral·lel, hi ha "la mateixa descoordinació" entre cossos policials que fa 15 anys. "S'ha d'articular un concepte d'autoritat democràtica, de respecte, comprensió i prestigi dels cossos", reflexiona.  

Qui ha canviat? Maragall o el PSC?

Maragall va estripar el carnet del PSC fa set anys per discrepàncies en la defensa del dret a decidir amb la cúpula socialista. És ell qui ha canviat o ha canviat el PSC? O potser tots dos? Reivindica la seva "coherència" i, com a participant de la fundació del seu expartit l'any 1978, lamenta que s'hagi "abandonat" el projecte original. Conceptes com Catalunya, nació, país i socialisme no han canviat per a ell. En tot cas, sí la relació que considera que s'ha de tenir amb l'Estat mentre el PSC, diu, ja no concep com abans l'autogovern, la plurinacionalitat i l'autodeterminació. "És el PSC qui ha preferit deixar-se subordinar per un enfocament cada vegada més restrictiu. Durant la negociació de l'Estatut del 2006 van aparèixer les contradiccions que després han anat esclatant una a una", explica. Des d'aleshores, la radiografia que fa és que el PSC s'ha anat "recloent" mentre ERC està creixent "assumint el risc" de la diversitat interna. "Això defineix un gran partit", conclou.
 
A la diversitat interna dels comuns la defineix com a "ambigua". Per molt que l'espai de Colau s'hagi manifestat contra la repressió i en defensa de la llibertat de presos i exiliats, Maragall li retreu que ho hagi fet sempre "sense assumir riscos", motiu pel qual ha assenyalat que l'1-O es va fer a Barcelona malgrat l'Ajuntament. "Ens comprometem junts a obtenir la llibertat dels presos i a forçar l'Estat a obrir una taula de diàleg que ens porti al referèndum d'autodeterminació?", pregunta a Colau, a qui emplaça a respondre si posarà això com a condició per pactar amb el PSOE a Madrid. "A Barcelona també ho vol fer, per cert", deixa anar. Pronostica que més d'hora que tard, el pols amb l'Estat s'haurà de lliurar i en la seva campanya sosté que caldrà un alcalde capaç de remar "sense equidistàncies" en aquest sentit.

"Vull canviar el mapa de llibreries"

Tot alcalde vol ser recordat sempre per una gran obra de govern. "Vull canviar el mapa de llibreries", diu Ernest Maragall. És una metàfora il·lustrativa de quin és el seu horitzó. S'explica: "Hi ha una alta densitat en una zona de la ciutat i un desert en una altra. És un indicador de salut social, cultural i democràtica". Guanyar "el combat per la llibertat i la democràcia", considera que passa per situar a l'epicentre del projecte l'educació i la cultura per assentar valors que actuïn de para-xocs contra fenòmens com l'extrema dreta. 

El trajecte polític d'Ernest Maragall va anar sempre lligat al del seu germà, Pasqual Maragall, considerat transversalment com el millor alcalde que ha tingut Barcelona. Ara, en la seva primera cursa com a cap de cartell, l'alcaldable d'ERC intenta no quedar "enganxat" ni política ni emocionalment a aquesta referència que considera "obligada i potent". Ell és el primer que intenta no fer-se la pregunta per sortir del marc de les comparacions. La brisa marina impregna ja la plaça i el sol comença a pondre's. En pocs minuts, toca míting. En queden ja pocs. Si diumenge guanya, assegura abans de fondre's pels carrers de la Barceloneta, el primer que farà serà anar a veure el seu germà.