El govern de coalició de Sánchez inicia el trajecte assetjat per la dreta

La majoria d'esquerres fa possible l'executiu del PSOE i Unides Podem amb l'abstenció d'ERC, que condiciona l'estabilitat a la mesa de negociació

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, just després de ser investit
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, just després de ser investit | Flickr PSOE
07 de gener de 2020, 18:56
Actualitzat: 08 de gener, 10:51h
Pablo Iglesias, amb la tensió acumulada al front i les espatlles arronsades. Gabriel Rufián, amb posat seriós i amb els braços creuats. A la bancada socialista, Adriana Lastra i Rafael Simancas repassant la llista, un per un, dels diputats que emetien veredicte. A les 14:29 hores, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, resolia: "En haver-se aconseguit el vot favorable de la majoria simple dels membres de la cambra, queda atorgada la confiança al candidat Pedro Sánchez Pérez Castejón". Amb un desenllaç taquicàrdic i sotmès a l'olla a pressió de la dreta, el líder del PSOE torna a resistir en la que bé podria batejar-se com la investidura miracle i que donarà pas al primer govern de coalició de la història d'Espanya després de la recuperació de la democràcia.

Més d'un diputat socialista tenia sobre la taula de l'escó a l'hemicicle el Manual de resistencia que el propi Sánchez va publicar després d'haver triomfat en la moció de censura del juny del 2018 i amb la gesta al currículum d'haver recuperat el poder a un PSOE que el va defenestrar. Ara, fins a deu partits han participat de la complexa aritmètica que li han permès apuntalar-se a la Moncloa.

Malgrat que el fantasma del transfuguisme ha planat sobre el Congrés -alimentat per PP, Vox i Ciutadans-, l'esquerra ha vist com es complia el seu guió: 167 vots a favor, 165 en contra i les 18 abstencions clau d'ERC i de Bildu. Les amenaces, coaccions i pressions que han rebut a nivell personal diputats que han participat de la majoria de la investidura -que el PSOE ja ha dit que portarà als tribunals- han fracassat en el seu intent de frustrar la investidura. 


Les acusacions de "colpistes", les referències a ETA i a les víctimes, i els escarafalls i assenyalaments cada vegada que es feia referència a presos polítics, autodeterminació o repressió han tornat a sentir-se a l'hemicicle. La dreta ha posat en marxa la maquinària per alimentar el relat del govern "il·legítim". Tot plegat, mentre Sánchez els emplaçava a acceptar que han perdut cinc eleccions en un any i a assumir que hi ha una majoria del Congrés que s'ha pronunciat a favor del govern de coalició. "Comprenc la seva frustració, però acceptin la realitat", els ha deixat anar, i els ha acusat també d'estar sembrant "discòrdia" i de voler esquerdar la convivència. 

https://www.youtube.com/watch?v=fULDeCQqFLY

Sánchez ha complert així l'assignatura pendent de ser proclamat president després d'haver guanyat unes eleccions, fita que, pel desacord amb Podem, no va complir després de les eleccions del 28 d'abril. Ha calgut la repetició electoral del 10-N perquè el pacte hagi quallat. Això sí, després de veure's debilitat amb tres diputats menys -va passar de 123 a 120- i amb l'extrema dreta de Vox enfilant-se fins als 52 diputats. La radicalització de PP i Ciutadans, que pugnen amb els de Santiago Abascal per ser el principal ariet del nou govern, ha abocat Sánchez a negociar amb els sobiranistes catalans, bascos i gallecs. 

Una entesa amb ERC tan cabdal com complexa

El debat d'investidura ha radiografiat el divorci del PSOE amb la dreta en el que ha estat l'enèsima versió del seu líder, que ha recuperat les al·lusions a l'Espanya plurinacional i a la via del diàleg per resoldre el conflicte amb Catalunya. "O coalició progressista o més bloqueig per a Espanya", ha dit Sánchez per resumir la dicotomia a la qual considera que afronta l'Estat. Tot plegat, mentre Pablo Casado i Santiago Abascal l'acusaven de posar Espanya en mans de "terroristes" i "colpistes". El líder del PP ha marcat el pas onejant la Constitució, la monarquia i acusant d'"ultra" el propi Sánchez. De nou, els crits d'"assassins" i els "visca el rei" han tornat a irrompre en un hemicicle polaritzat i crispat on diputats de la dreta han aixecat el dit acusador contra Podem, ERC, Bildu o la CUP. 

La diputada Montse Bassa, germana de l'exconsellera empresonada Dolors Bassa, ha acusat el PSOE de ser "botxí" i còmplice de la repressió

Sense l'abstenció d'ERC, Sánchez no seria president. Els republicans han apostat per donar una "oportunitat al diàleg" després de l'acord segellat per crear una mesa de negociació entre governs que activi una resolució política al conflicte i desfaci el camí dels tribunals. Que no serà fàcil ho ha fet evident el discurs de la diputada republicana Montse Bassa, germana de l'exconsellera empresonada Dolors Bassa, que ha pres la paraula en el lloc de Gabriel Rufián.

https://www.youtube.com/watch?v=HtrVx7xkQ0w

Mirant als ulls a Sánchez i deixant clar que parlava en nom dels presos polítics, ha titllat el PSOE de "botxins" i ha reivindicat la llibertat d'Oriol Junqueras en un moment en què la Junta Electoral Central ha desoït tant la justícia europea com el Parlament Europeu, que han reconegut el líder d'ERC com a eurodiputat. També ha afirmat que la governabilitat d'Espanya "li importava un rave" tenint la seva germana a la presó però que, malgrat tot, aposta per explorar el diàleg amb els socialistes. Els republicans han buscat la contundència i l'exigència en el seu discurs sota l'atenta mirada de Junts per Catalunya (JxCat) i la CUP, que han mantingut el vot en contra de la investidura de Sánchez. 

La interlocució entre Sánchez i Aragonès

Fins a set setmanes van ser necessàries per coure l'entesa a foc lent amb els republicans. Si en la moció de censura va ser clau el paper del dirigent socialista Santos Cerdán per tancar l'acord amb el PNB, ara el repartiment de la responsabilitat ha estat més coral. Per una banda, el propi Sánchez s'ha arromangat per apuntalar l'acord negociant directament amb Pere Aragonès. A nivell institucional, Gabriel Rufián i Adriana Lastra han portat la veu cantant. I a la cuina de la concreció hi han estat el republicà Josep Maria Jové i el dirigent del PSC Salvador Illa. De mantenir el tancament de files dels seus respectius partits se n'han encarregat, principalment, Marta Vilalta -en el cas d'ERC- i José Luis Ábalos, en el cas del PSOE. 

La mesa de negociació es posarà en marxa en 15 dies i està encara per decidir si en aquesta primera trobada s'hi asseuran o no els dos presidents. Les turbulències al Govern de la Generalitat, amb la inhabilitació del president Quim Torra, el debat sobre l'avançament electoral ben candent i les discrepàncies per ara irreconciliables entre JxCat i ERC marcaran l'arrencada de la taula de diàleg. 

En paral·lel a l'acord amb els republicans, el PSOE ha anat fent una operació d'orfebreria amb la resta de partits sobiranistes i minoritaris, amb cadascun dels quals ha arribat a una bateria de compromisos de tipus competencial, econòmic i en matèria d'infraestructures. Així ha pogut lligar els vots a favor del PNB, BNG, Més País, Compromís, Nova Canàries i Terol Existeix, a més de l'abstenció dels republicans i de Bildu. A partir d'ara, tots ells passaran per caixa i del grau de compliment en dependrà l'estabilitat de la legislatura. JxCat i la CUP han tornat a justificar el seu vot en contra perquè consideren que l'acord per la mesa de negociació d'ERC és insuficient perquè no garanteix l'amnistia i l'autodeterminació. 

Pablo Iglesias: "No ens atacaran pel que farem, ens atacaran pel que som"

En la més absoluta discreció ha anant prenent forma també la coalició segellada entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. El programa de govern pivota en una bateria de mesures socials que van des d'apujar impostos a les rendes altes a derogar la reforma laboral i la llei mordassa, així com l'increment del salari mínim als 1.200 euros en quatre anys o la capacitat dels ajuntaments per regular els preus dels lloguers. "No ens atacaran pel que farem, ens atacaran pel que som", ha advertit el líder de Podem adreçant-se a Sánchez. 

La cita d'Azaña i els "viva España" de la dreta

La previsió és que la presa de possessió del flamant president sigui aquest dimecres, però l'alineació completa del govern de coalició no es produiria fins la setmana que ve. S'havia apuntat la possibilitat que l'objectiu del PSOE i de Podem fos celebrar aquest mateix divendres el primer consell de ministres per aprovar mesures que tinguin bona acollida social, però finalment Sánchez demorarà uns dies l'anunci de la composició del primer executiu de coalició dels darrers 40 anys.

"Tots som fills del mateix sol i tributem del mateix rierol", ha dit Sánchez parafrasejant l'expresident de la Segona República Manuel Azaña. I la bancada de la dreta ha esclatat contra el seu discurs, ha tirat d'hemeroteca per recordar-li que mesos abans es negava a pactar amb Podem i els independentistes, i ha exportat els "viva España" i els "viva el rey" del carrer a l'hemicicle. Després de la votació, han abandonat en qüestió de segons la cambra. I ha estat en aquest moment quan Iglesias i Sánchez s'han abraçat -la quarta vegada que ho fan públicament des del 10-N- i el líder de Podem ha inaugurat la nova etapa entre llàgrimes i crits de "sí que es pot".
Arxivat a