05
de març
de
2020, 20:33
Actualitzat:
08
de març,
13:03h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega la informació sobre delictes sexuals relativa al conjunt de l'àrea policial bàsica de què forma part -aquí trobareu un document per saber de quina àrea forma part cada municipi-: el seu nom, la quantitat de delictes totals, agressions i abusos, del 2019 i 2018, la població, la ràtio de delictes sexuals, agressions i abusos el 2019 per cada 10.000 habitants, i l'evolució entre els delictes comesos el 2018 i el 2019, en termes absoluts. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'any passat es van produir 3.075 delictes sexuals a Catalunya, la immensa majoria dels quals protagonitzats per homes. Es tracta de 453 més que el 2018, un increment més que notable que, en part, s'explica per una major conscienciació i denúncia dels que ocorren -i encara falta per avançar-, però que també evidencia que aquesta xacra està molt lluny d'erradicar-se.
D'aquests, 992 van ser agressions sexuals, 1.772 van ser abusos sexuals i la resta, assetjament sexual, exhibicionisme i provocació sexual, o relatius a la prostitució. La diferència entre les agressions i els abusos, segons el codi penal, és que les primeres inclouen violència o intimidació, una qüestió que ha generat controvèrsia i amb la qual el govern espanyol vol acabar amb la llei del "només sí és sí".
Aquest dur rostre del patriarcat i la violència sobre les dones es mostra arreu del país, però no de forma homogènia. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra, organitzades en les 59 àrees bàsiques policials (ABP), les quals agrupen districtes -en el cas de Barcelona-, un o diversos municipis o fins i tot més d'una comarca, la major ràtio de delictes sexuals va tenir lloc, amb molta diferència, a Ciutat Vella, amb 12,5 casos per cada 10.000 veïns, dels quals 4,5 eren agressions sexuals i 7,3, abusos sexuals.
Triplica la mitjana catalana de 4 delictes sexuals per cada 10.000 persones i queda igualment molt per sobre de la segona ABP, la de Cerdanyola del Vallès, amb 6,6, o les de la Selva-Litoral (6,4), Sants-Montjuïc (6) o l'Hospitalet de Llobregat (5,4). Per contra, on menys dones van patir aquest tipus de delictes va ser a l'ABP de l'Alt Empordà-Figueres, amb 2,2 casos per cada 10.000 habitants (en termes absoluts, en van ser 19), seguida per les de la Noguera (2,3), la Segarra-Urgell i Sant Feliu de Llobregat (2,5, les dues).
En la immensa majoria de zones, però, la quantitat de delictes sexuals denunciats van incrementar-se respecte el 2018. Tan sols va reduir-se a 11 ABP, proporcionalment més a la del Solsonès (de 7 a 5, en termes absoluts), seguida de les de l'Alt Empordà-Roses (de 24 a 14), Sant Andreu (de 61 a 41) o el Montsià (de 30 a 22), mentre que es va mantenir la xifra en dues (Baix Empordà-Sant Feliu i Gavà), i a les 46 restants es va incrementar.
El major increment d'agressors i delinqüents sexuals, en termes relatius, va ser a l'ABP del Pallars Jussà-Pallars Sobirà, tot i que l'augment real va ser de 2 a 8 casos, similar a la Cerdanya (de 8 a 12) o Terra Alta-Ribera d'Ebre (de 2 a 9). En termes absoluts, però, l'ABP on la quantitat de delictes sexuals ha crescut més és la del Tarragonès (de 89 a 130), seguida per la de l'Hospitalet de Llobregat (de 114 a 142).
Si es posa el focus sobre Barcelona, s'observa que els delinqüents sexuals van actuar més als districtes costaners i més turístics. A banda de la ja citada Ciutat Vella i, a certa distància, Sants-Montjuïc, la ràtio és igualment elevada a l'Eixample (5,1 casos per cada 10.000 habitants) i Sant Martí (4,9 casos). Per contra, el districte més segur per a les dones sembla que és el de Sant Andreu (2,7 delictes sexuals per cada 10.000 veïns).
La concentració turística, de fet, està correlacionada amb una major quantitat de delictes i agressions sexuals. Agrupant aquelles ABP en funció de la concentració de places hoteleres, la ràtio de delictes sexuals creix sobretot a partir de la franja d'entre 20 i 100 places per cada 1.000 habitants, on la quantitat de casos passa de 3,7 a 4,4, i encara ho fa més, a partir de les 100 places hoteleres, fins a una ràtio de 5,9 delictes sexuals per cada 10.000 habitants. En les agressions i abusos sexuals, l'evolució és molt similar.
Aquest fet es pot deure a que la presència de turistes incrementa de per si la quantitat de persones que transiten per la zona i, per tant, el risc de ser víctima -la ràtio respecte la població resident podria no ser prou acurada en termes comparatius-. Una altra explicació podria ser que, tractant-se de zones turístiques, hi pot haver una major oferta d'oci nocturn, un ambient en què els delinqüents sexuals agredeixen més.
Un altre element amb certa correlació amb els delictes sexuals és la densitat de població. En aquest cas, però, l'evolució no és tan clara i es nota sobretot en les ABP més densament poblades, amb més de 10.000 persones per quilòmetre quadrat -on s'hi inclouen les principals ciutats del país-. En analitzar conjuntament la quantitat de places turístiques i la densitat de població, s'observa que les dues variables són estadísticament rellevants, però la influència del turisme -i potser de l'oci, per tant- és clarament major.
De cara a una major anàlisi, però, es pot consultar la taula següent, amb la informació detallada de totes les ABP. Malgrat que no hi ha dades per a tots els municipis, sí que se'n poden trobar per als de més de 30.000 habitants, on van augmentar sobretot les violacions, com ja vam explicar. De la mateixa manera, un dels motius de preocupació és que bona part dels delictes sexuals queden sense resoldre, tal com vam analitzar amb dades del 2018.
L'any passat es van produir 3.075 delictes sexuals a Catalunya, la immensa majoria dels quals protagonitzats per homes. Es tracta de 453 més que el 2018, un increment més que notable que, en part, s'explica per una major conscienciació i denúncia dels que ocorren -i encara falta per avançar-, però que també evidencia que aquesta xacra està molt lluny d'erradicar-se.
D'aquests, 992 van ser agressions sexuals, 1.772 van ser abusos sexuals i la resta, assetjament sexual, exhibicionisme i provocació sexual, o relatius a la prostitució. La diferència entre les agressions i els abusos, segons el codi penal, és que les primeres inclouen violència o intimidació, una qüestió que ha generat controvèrsia i amb la qual el govern espanyol vol acabar amb la llei del "només sí és sí".
Aquest dur rostre del patriarcat i la violència sobre les dones es mostra arreu del país, però no de forma homogènia. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra, organitzades en les 59 àrees bàsiques policials (ABP), les quals agrupen districtes -en el cas de Barcelona-, un o diversos municipis o fins i tot més d'una comarca, la major ràtio de delictes sexuals va tenir lloc, amb molta diferència, a Ciutat Vella, amb 12,5 casos per cada 10.000 veïns, dels quals 4,5 eren agressions sexuals i 7,3, abusos sexuals.
Triplica la mitjana catalana de 4 delictes sexuals per cada 10.000 persones i queda igualment molt per sobre de la segona ABP, la de Cerdanyola del Vallès, amb 6,6, o les de la Selva-Litoral (6,4), Sants-Montjuïc (6) o l'Hospitalet de Llobregat (5,4). Per contra, on menys dones van patir aquest tipus de delictes va ser a l'ABP de l'Alt Empordà-Figueres, amb 2,2 casos per cada 10.000 habitants (en termes absoluts, en van ser 19), seguida per les de la Noguera (2,3), la Segarra-Urgell i Sant Feliu de Llobregat (2,5, les dues).
En la immensa majoria de zones, però, la quantitat de delictes sexuals denunciats van incrementar-se respecte el 2018. Tan sols va reduir-se a 11 ABP, proporcionalment més a la del Solsonès (de 7 a 5, en termes absoluts), seguida de les de l'Alt Empordà-Roses (de 24 a 14), Sant Andreu (de 61 a 41) o el Montsià (de 30 a 22), mentre que es va mantenir la xifra en dues (Baix Empordà-Sant Feliu i Gavà), i a les 46 restants es va incrementar.
El major increment d'agressors i delinqüents sexuals, en termes relatius, va ser a l'ABP del Pallars Jussà-Pallars Sobirà, tot i que l'augment real va ser de 2 a 8 casos, similar a la Cerdanya (de 8 a 12) o Terra Alta-Ribera d'Ebre (de 2 a 9). En termes absoluts, però, l'ABP on la quantitat de delictes sexuals ha crescut més és la del Tarragonès (de 89 a 130), seguida per la de l'Hospitalet de Llobregat (de 114 a 142).
Si es posa el focus sobre Barcelona, s'observa que els delinqüents sexuals van actuar més als districtes costaners i més turístics. A banda de la ja citada Ciutat Vella i, a certa distància, Sants-Montjuïc, la ràtio és igualment elevada a l'Eixample (5,1 casos per cada 10.000 habitants) i Sant Martí (4,9 casos). Per contra, el districte més segur per a les dones sembla que és el de Sant Andreu (2,7 delictes sexuals per cada 10.000 veïns).
La concentració turística, de fet, està correlacionada amb una major quantitat de delictes i agressions sexuals. Agrupant aquelles ABP en funció de la concentració de places hoteleres, la ràtio de delictes sexuals creix sobretot a partir de la franja d'entre 20 i 100 places per cada 1.000 habitants, on la quantitat de casos passa de 3,7 a 4,4, i encara ho fa més, a partir de les 100 places hoteleres, fins a una ràtio de 5,9 delictes sexuals per cada 10.000 habitants. En les agressions i abusos sexuals, l'evolució és molt similar.
Aquest fet es pot deure a que la presència de turistes incrementa de per si la quantitat de persones que transiten per la zona i, per tant, el risc de ser víctima -la ràtio respecte la població resident podria no ser prou acurada en termes comparatius-. Una altra explicació podria ser que, tractant-se de zones turístiques, hi pot haver una major oferta d'oci nocturn, un ambient en què els delinqüents sexuals agredeixen més.
Un altre element amb certa correlació amb els delictes sexuals és la densitat de població. En aquest cas, però, l'evolució no és tan clara i es nota sobretot en les ABP més densament poblades, amb més de 10.000 persones per quilòmetre quadrat -on s'hi inclouen les principals ciutats del país-. En analitzar conjuntament la quantitat de places turístiques i la densitat de població, s'observa que les dues variables són estadísticament rellevants, però la influència del turisme -i potser de l'oci, per tant- és clarament major.
De cara a una major anàlisi, però, es pot consultar la taula següent, amb la informació detallada de totes les ABP. Malgrat que no hi ha dades per a tots els municipis, sí que se'n poden trobar per als de més de 30.000 habitants, on van augmentar sobretot les violacions, com ja vam explicar. De la mateixa manera, un dels motius de preocupació és que bona part dels delictes sexuals queden sense resoldre, tal com vam analitzar amb dades del 2018.
| METODOLOGIA D'ANÀLISI |
|---|
| Les dades sobre delictes sexuals, per àrees bàsiques policials, les ofereixen els Mossos d'Esquadra des del seu web, així com la relació de municipis que formen part de cada ABP. Les dades de població, superfície o places hoteleres, per calcular totes les ràtios i la densitat de cada zona, les ofereix l'Idescat a nivell municipal i l'Ajuntament de Barcelona pel que fa als districtes de la ciutat. Per determinar si la correlació entre la densitat i la concentració de places hoteleres amb la quantitat de delictes sexuals era estadísticament rellevant, he fet una correlació amb aquestes tres variables, la qual ho ha confirmat nítidament. |