10
de setembre
de
2020, 21:05
Actualitzat:
21:32h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha optat per arrencar el discurs institucional de la Diada amb una exigència al govern espanyol en clau de memòria històrica. Aprofitant que aquest 2020 es compleixen 80 anys de l'afusellament de Lluís Companys, Torra ha reclamat al president Pedro Sánchez i també al rei Felip VI que, en un "acte solemne", demanin disculpes públicament per la "persecució, detenció i afusellament" no només de qui va liderar la Generalitat, sinó també dels "milers de catalans morts a l'exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes".
Torra s'emmiralla, per fer aquesta petició, en la carta que el 1990 -coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Companys- va fer arribar Karl Friedrich Genscher, en aquell moment ministre d'Exteriors alemany, a Jordi Pujol. En aquesta missiva, el govern alemany assumia que l'afusellament de l'expresident de la Generalitat evocava un dels períodes "més foscos" de la història d'Alemanya, i assenyalava "compartir" el dol per Companys sent "conscient" de la participació de l'estat germànic. Els cònsols d'Alemanya i França, ha recordat Torra, també van assumir "responsabilitat" en la detenció i deportació d'un dels símbols més rellevants de la història recent del país.
El president, en aquest sentit, retreu a Espanya que no hagi assumit la responsabilitat en el cas i que no hagi demanat disculpes, per la qual cosa urgeix els seus dos màxims representants -Pedro Sánchez i Felip VI- a rectificar públicament. Aquesta petició arriba dies abans -la previsió és que ho faci dimarts vinent- que el govern espanyol aprovi el projecte de llei de memòria històrica. La norma inclourà obertura de fosses i la creació d'un banc d'ADN, però també l'anul·lació dels judicis del franquisme, entre ells el de Companys. De fet, Sánchez va incorporar l'anul·lació del procediment contra l'expresident en el llistat de 44 propostes per reprendre el diàleg que va posar sobre la taula de Torra a la reunió del passat 6 de febrer al Palau de la Generalitat.
"Persistim i persistirem en aquesta voluntat democràtica per la llibertat fins a aconseguir la plenitud nacional del nostre país, la independència", assenyala el president
Torra, en el discurs institucional emès aquest vespre a les portes de la Diada més incerta dels últims anys -al coronavirus s'hi suma la seva probable inhabilitació-, pren l'exemple del que va passar amb Companys per traçar un paral·lelisme amb la "persecució política pròpia d'un estat venjatiu" que ha dut a terme, segons ell, l'Estat des del referèndum de l'1-O. "Persistim i persistirem en aquesta voluntat democràtica per la llibertat fins a aconseguir la plenitud nacional del nostre país, la independència", ha apuntat el president, que no ha fet cap referència explícita a la vista que protagonitzarà d'aquí a una setmana al Tribunal Suprem per la pancarta del llaç groc.
El president pensa en l'anomenada via Venturós, és a dir, mantenir el perfil institucional quan sigui inhabilitat però deixar els actes administratius en mans de qui assumeixi en funcions el seu càrrec -el vicepresident Pere Aragonès-, i ja ha demanat que l'independentisme no investeixi cap altre candidat. Una petició que comparteix Carles Puigdemont, que preferia evitar la convocatòria electoral prèvia a la vista al Suprem plantejada per Torra en un primer moment. Al final es va acabar optant per una crisi de Govern que només va afectar tres consellers de Junts per Catalunya (JxCat), una de les quals -Àngels Chacón- era l'única que mantenia el carnet del PDECat.
L'escenari posterior a la inhabilitació centra el debat en el si de l'independentisme. La CUP, tal com va avançar aquest dimarts NacióDigital, ha posat damunt la taula que Torra continuï de forma simbòlica com a president i que es pacti la data de les eleccions, mentre que ERC -així va reclamar-ho Oriol Junqueras en una entrevista en aquest diari- pressiona perquè es consensuï una via comuna. El Govern, per ara, respon que és Torra qui ha de decidir els propers passos en cas que sigui desposseït del càrrec.
Coronavirus i escola
En relació a la pandèmia -que ha qualificat de "maleïda"-, el president assenyala que encara som en temps de "grans esforços i sacrificis". "Cal que estiguem ara més atents que mai per aconseguir que l'inici de curs escolar sigui una història d'èxit", ha apuntat Torra, que ha celebrat que els infants "retrobin els camins de l'escola" a partir de dilluns vinent. El líder independentista ha insistit en la necessitat de tenir un esforç "solidari" per seguir amb les normes de distància, higiene de mans i mascareta.
Torra reclama aposta per la "República catalana del compromís cívic" en temps de "monarquies corruptes" en el que probablement serà el seu últim discurs de la Diada com a president
El president ha tancat el discurs amb una cita de Pompeu Fabra, un dels seus principals referents: "Només tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar". "La salut col·lectiva en temps de pandèmia; la llibertat en temps de repressió; la recuperació en temps de crisi econòmica; la democràcia en temps d'autoritarisme; la República catalana del compromís cívic en temps de monarquies corruptes... Tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar". Un final fabrià per al que, probablement, ha estat el seu últim discurs institucional de la Diada com a president de la Generalitat.