08
de setembre
de
2020, 14:40
Actualitzat:
15:18h
Queden només nou dies perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, acudeixi al Tribunal Suprem per la vista programada per abordar la seva inhabilitació. En les últimes hores, Torra ha rebut dos missatges. El primer, en una entrevista a NacióDigital, a càrrec del líder d'ERC, Oriol Junqueras, segons el qual seria una "irresponsabilitat" no acordar els passos a seguir quan el president sigui desposseït pel càrrec. El segon, en una informació avançada també per aquest diari, per part de la CUP, que proposa una presidència simbòlica i pactar la data de les eleccions. Davant dels dos moviments, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha defensat que serà Torra qui decideixi què fer en el moment en què el Suprem decideixi desposseir-lo del càrrec.
"Ha de ser el president qui acabi decidint l'estratègia", ha ressaltat Budó, que ha indicat que encara no s'està debatent res al Govern. Tot i això, la via Venturós -és a dir, que Torra continuï amb un rol institucional tot i ser inhabilitat i que els actes administratius resposin en les competències legals de qui seria el seu successor el funcions, l'ara vicepresident Pere Aragonès- està en fase d'estudi, com va avançar NacióDigital. Aquesta és, de fet, un dels punts clau de la proposta de la CUP. Rep aquest nom, via Venturós, perquè és la que es va posar en pràctica a Berga quan l'alcaldessa va ser inhabilitada, en aquest cas per no haver despenjat una estelada de l'Ajuntament.
La consellera de la Presidència també ha volgut insistir, només una setmana abans que Torra vagi al Suprem, que no es va cometre cap delicte a l'hora de no retirar a temps la pancarta del llaç groc que penjava, en període preelectoral, de la façana del Palau de la Generalitat. "Continuem pensant que el president no va cometre cap delicte, estem esperant què acaba dient la sentència del Suprem. Hi ha tot un vetnall de possibilitats i , en cas que sigui inhabilitat, a qui li pertoca decidir i com afrontar-ho és Torra. Penso que en aquest moment ha de ser el president qui acabi decidint l'estratègia", ha apuntat Budó, que tampoc ha volgut abordar el calendari electoral. Un calendari que ara apareix com a més allunyat després de la remodelació del Govern de fa cinc dies.
En què es traduiria, a la pràctica, la proposta de la CUP? Els anticapitalistes detallen que "no s'acataria" la sentència i que tampoc s'escolliria cap nou president. Torra continuaria amb la seva agenda "sense cap tipus d'interferència" i acompanyat del president en funcions, que en aquest cas seria Aragonès, per qualsevol signatura o funció administrativa que calgués. Per posar un exemple, segons els cupaires, en cas de celebrar-se una conferència de presidents com les que s'estan celebrant mensualment presidides per Pedro Sánchez per gestionar la pandèmia, qui hauria d'assistir-hi seria Torra. Si calgués signar algun document oficial, aleshores ho faria el vicepresident.
La CUP interpreta que aquesta sortida permetria, per una banda, pilotar de forma acordada el final d'una legislatura que creuen que ja no té recorregut i estalviar enfrontaments dins de l'independentisme. I, per l'altra, abordar de forma conjunta "una confrontació democràtica i cívica" per donar resposta a la inhabilitació d'un president, fet que defineixen com una "ofensiva repressiva inacceptable".
El cert és que el plantejament que fan els anticapitalistes recull l'aspiració parcial de cadascun dels partits que estan al Govern. ERC ja fa temps que reclama acordar una data de les eleccions que no s'allunyi de finals d'any i Junts per Catalunya (JxCat), per la seva banda, ja estudia la via Venturós per garantir la presència de Torra si és inhabilitat. La dificultat de l'oferta de la CUP rau en què en aquests moments JxCat no té a la seva agenda acordar una data propera dels comicis i en la difícil convivència que suposaria per a ERC definir els límits de la presidència simbòlica.
"Ha de ser el president qui acabi decidint l'estratègia", ha ressaltat Budó, que ha indicat que encara no s'està debatent res al Govern. Tot i això, la via Venturós -és a dir, que Torra continuï amb un rol institucional tot i ser inhabilitat i que els actes administratius resposin en les competències legals de qui seria el seu successor el funcions, l'ara vicepresident Pere Aragonès- està en fase d'estudi, com va avançar NacióDigital. Aquesta és, de fet, un dels punts clau de la proposta de la CUP. Rep aquest nom, via Venturós, perquè és la que es va posar en pràctica a Berga quan l'alcaldessa va ser inhabilitada, en aquest cas per no haver despenjat una estelada de l'Ajuntament.
La consellera de la Presidència també ha volgut insistir, només una setmana abans que Torra vagi al Suprem, que no es va cometre cap delicte a l'hora de no retirar a temps la pancarta del llaç groc que penjava, en període preelectoral, de la façana del Palau de la Generalitat. "Continuem pensant que el president no va cometre cap delicte, estem esperant què acaba dient la sentència del Suprem. Hi ha tot un vetnall de possibilitats i , en cas que sigui inhabilitat, a qui li pertoca decidir i com afrontar-ho és Torra. Penso que en aquest moment ha de ser el president qui acabi decidint l'estratègia", ha apuntat Budó, que tampoc ha volgut abordar el calendari electoral. Un calendari que ara apareix com a més allunyat després de la remodelació del Govern de fa cinc dies.
En què es traduiria, a la pràctica, la proposta de la CUP? Els anticapitalistes detallen que "no s'acataria" la sentència i que tampoc s'escolliria cap nou president. Torra continuaria amb la seva agenda "sense cap tipus d'interferència" i acompanyat del president en funcions, que en aquest cas seria Aragonès, per qualsevol signatura o funció administrativa que calgués. Per posar un exemple, segons els cupaires, en cas de celebrar-se una conferència de presidents com les que s'estan celebrant mensualment presidides per Pedro Sánchez per gestionar la pandèmia, qui hauria d'assistir-hi seria Torra. Si calgués signar algun document oficial, aleshores ho faria el vicepresident.
La CUP interpreta que aquesta sortida permetria, per una banda, pilotar de forma acordada el final d'una legislatura que creuen que ja no té recorregut i estalviar enfrontaments dins de l'independentisme. I, per l'altra, abordar de forma conjunta "una confrontació democràtica i cívica" per donar resposta a la inhabilitació d'un president, fet que defineixen com una "ofensiva repressiva inacceptable".
El cert és que el plantejament que fan els anticapitalistes recull l'aspiració parcial de cadascun dels partits que estan al Govern. ERC ja fa temps que reclama acordar una data de les eleccions que no s'allunyi de finals d'any i Junts per Catalunya (JxCat), per la seva banda, ja estudia la via Venturós per garantir la presència de Torra si és inhabilitat. La dificultat de l'oferta de la CUP rau en què en aquests moments JxCat no té a la seva agenda acordar una data propera dels comicis i en la difícil convivència que suposaria per a ERC definir els límits de la presidència simbòlica.