Només el 18% dels sol·licitants d’ajudes dels fons Next Generation per instal·lar plaques solars han rebut els diners, però ho han fet amb un temps d’espera considerable, ja que han arribat després de més d’un any i mig que es tanqués la convocatòria. El motiu d’aquesta espera és que la gran quantitat d’expedients inicials i un volum final de més de 75.000 sol·licituds ha fet que els terminis de resolució de l’Institut Català d’Energia s’hagin allargat. Fa un any el Govern va prometre reduir a nou mesos les llistes d'espera per resoldre els expedients per valorar la dependència. Aleshores hi havia més de 57.000 valoracions pendents. Rac1 va explicar fa uns dies que aquest octubre hi ha 67.800 expedients encallats al Departament de Drets Socials, gairebé el triple que l'any 2022. Els pagesos van protestar contra l'excés de tràmits burocràtics i l'administració fa temps que promet simplificar-los, però les queixes continuen.

Creix la població, creixen les necessitats i també ho han fet els recursos i el personal de l'administració, però aquesta no és capaç de posar-se al dia per oferir un bon servei ni aprofita la intel·ligència artificial o altres recursos per actualitzar-se i fer la vida més fàcil al ciutadà. Fins i tot hi ha experts que afirmen que la tecnologia només acaba posant més capes burocràtiques. El Govern afirma que treballa per donar-hi la volta i ahir la comissió d'experts per a la reforma de l'administració va entregar un informe al president Salvador Illa per posar fil a l'agulla. Us ho explica Bernat Surroca en aquesta informació.

Es tracta que l'administració no deixi de ser garantista (el campi qui pugui mai acaba bé), s'empetiteixi o es desmantelli, i també de no lesionar els drets laborals dels seus treballadors. L'equilibri no és fàcil, però és inajornable fer-hi canvis i fer-la més eficient si es vol combatre la desafecció. Cada cop que els governs ho han intentat han topat amb la mateixa administració, amb la legislació o amb alguns sindicats que tenien por que es perdessin drets laborals pel camí.

El risc de col·lapse i de desconfiança és evident i, encara que no estigui en qüestió perquè seria ficar-se en un vesper, es fa difícil d'entendre el privilegi perenne de la condició de funcionari o la falta de flexibilitat amb l'administrat, que es vol resoldre amb mesures com el dret a l'error. Hi ha una necessitat d'agilitzar els tràmits i, sense caure en la tecnocràcia, de professionalitzar la condició d'alt càrrec i millorar-ne les condicions per assegurar la captació de talent i de revisar a fons els processos d'accés a la carrera, fins ara basat en oposicions memorístiques. El catedràtic Carles Ramió en donava algunes claus en aquesta entrevista. 

Les intencions del document que ahir es va presentar són bones i també raonables. Però la reforma necessita determinació política per posar-se en marxa assumint-ne si convé els costos, consensos amplis al Parlament i dins de la mateixa administració, realisme en la identificació dels problemes i les solucions, i recursos. Li posaran el cascavell al gat?

Avui no et perdis

• Crònica: El llegat de Mazón: batalla interna al PP i sotmetiment a Vox; per Moisés Pérez Pascual.
• La població ajustada: l'escull entre Montero i ERC pel finançament; per Bernat Surroca Albet.
• Entrevista a Eduard Fernández i Miki Esparbé: «Si els joves sabessin com és realment l'extrema dreta, es penedirien de votar-los»; per Víctor Rodrigo.
• El poder silenciós: el Cercle del Liceu prepara unes eleccions sense ensurts; per Pep Martí Vallverdú.
• Què està passant amb el Catalunya-Palestina?; per Guillem Delso.

El passadís

Orriols. Tal vegada el nom diu ben poca cosa fora de Mediapro, la principal empresa del sector audiovisual del país. Però a la companyia que van fundar Jaume Roures, Tatxo Benet i Gerard Romy diu molt. Orriols és una població de l'Empordà on Roures va comprar en el seu moment una propietat i on es feien les reunions anuals de la direcció de la companyia per repassar la feina feta i debatre i fixar els objectius de futur. Roures va deixar Mediapro fa dos anys i Benet es va quedar al capdavant de l'empresa, ara controlada pel fons xinès Orient Hontai. Però la propietat també n'ha acabat prescindint. Sergio Oslé, ex de Telefónica, serà el nou president, i Carlos Núñez, ex de Prisa, el conseller delegat. La situació d'interinatge a l'empresa (Benet plega el 31 de desembre) ha fet que enguany no hi hagi la trobada Orriols, que feia anys que aplegava tots els directius i cap d'àrea i filials a Barcelona.  

Vist i llegit

Els països europeus no volen ser tan dependents com fins ara dels americans en matèria de defensa encara que Trump els demani més diners per sostenir l'OTAN. Però la realitat és que estan cada cop més lligats als magnats tecnològics, que apareixen cada cop més allunyats dels valors democràtics. La indústria de defensa no pot funcionar al marge d'aquests personatges i els seus serveis i no hi ha, per ara, alternativa. Ho explicava la consultora Francesca Bria en un documentat article a La Vanguardia. "S’està configurant a Washington una nova formació que planteja el desafiament més sofisticat que ha rebut la governança democràtica en l’era digital: és el Complex Tecnològic Autoritari. És més ràpid, més ideològic i més privat que qualsevol model militar-industrial anterior. Silicon Valley ja no només construeix aplicacions: està construint imperis", escrivia. Ho podeu llegir aquí. 

Recordem

Tal dia com avui de l'any 1936 una dona es convertia, per primer cop, en ministra d'Espanya. Es tracta de la catalana Federica Montseny, que va ser ministra de Sanitat del govern de la República durant la guerra civil. El fet té un valor doble. D'una banda, per l'arribada d'una dona a un càrrec d'aquesta importància i, de l'altra, per la implicació dels anarquistes en la governabilitat, un fet contradictori que justificava l'excepció del context i que arribava després d'un gran debat intern. A Montseny la van acompanyar tres companys de la CNT, dos d'ells catalans: el reusenc Joan García Oliver (Justícia) i el mataroní Joan Peiró (Indústria). La tria feia evident el pes de l'anarquisme a Catalunya que, amb ERC i la resta de forces lleials a la Generalitat de Lluís Companys, va ser clau per sufocar el cop militar el juliol de 1936.

En el seu curt període al ministeri (els Fets de Maig de 1937, quan es van enfrontar comunistes i anarquistes, van precipitar-ne la sortida) va impulsar nombroses mesures socials, especialment enfocades a les dones, i va intentar promoure una llei de l'avortament. Aquest vídeo de Betevé la recordava i aquí podeu veure un fragment d'un discurs seu a Montjuïc el 1977 en un acte multitudinari de la CNT, que finalment no va aconseguir recuperar la força que havia tingut anys abans.        

[Si t'ha agradat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]