El poder silenciós: el Cercle del Liceu prepara unes eleccions sense ensurts

El club, presidit per Francisco Gaudier, renovarà la seva junta la propera primavera i la cúpula pensa en l'empresària Ernestina Torelló com a successora, mentre hi ha moviments entre els joves

Publicat el 01 de novembre de 2025 a les 20:44

Pels augustos salons del Cercle del Liceu, un dels clubs més simbòlics del patriciat barceloní, retornen els xiuxiuejos que acompanyen les novetats. Molt poques coses aconsegueixen trencar la quietud noble de l’indret, un lloc que històricament fuig de la fressa i que només té amb el Raval i la ciutat conflictiva una proximitat geogràfica. Però s’acosten eleccions per renovar la junta de govern i hi ha moviments. Tampoc molts. La majoria dels processos electorals a la casa han estat sense pugna. Així voldria l’actual direcció que fos el proper, previst en principi per a la primavera. Ja hi ha, però, una ersona ungida com a candidata oficialista.    

Francisco Gaudier culminarà el 2026 un mandat de vuit anys. Fill d’una nissaga vinculada al tèxtil, Gaudier, home de formes edulcorades i de qui tothom al Cercle elogia la seva elegància i bon gust en el vestir, presideix una junta que és tot un retrat de la burgesia més clàssica. Si d’ell i de la seva junta depèn, la successió és clara. Fonts del club expliquen a Nació que Ernestina Torelló Llopart, actual vicepresidenta primera, és la més ben vista entre els qui tallen el bacallà a la casa. 

Torelló, 83 anys, jurista de formació, encara al peu del canó a la seva empresa, Cavas Torelló, prové d’una família que ve de lluny, vinculada al sector vinícola des del segle XIV. Poques persones exemplifiquen com ella un Cercle del Liceu on tot ve de molt lluny. Una ràpida mirada a la flor i nata de la junta de govern és un bon retrat de l’alta societat nostrada.   

José Bau Jover (conseller delegat d’una companyia del sector immobiliari, Bienes Arrendados Urbanos SL) és el vicepresident segon. Eugenia Bieto (consellera d’Endesa, exdirectora general de l’escola de negocis Esade) és la comptadora. Un altre gran nom del patriciat ocupa la secretaria de la junta: Fernando Cuatrecasas Cuatrecasas, que dirigeix una consultora de prevenció de riscos i bona governança. El vicesecretari és un altre omnipresent dels salons de la Barcelona alta: l’amabilíssim Santiago Fisas, exregidor i exeurodiputat del PP. Entre els vocals, un dels grans noms de la burgesia, Javier Godó, a qui Gaudier va incorporar a la seva candidatura el 2018 per fer gairebé inviable les opcions de l’oposició.

Les darreres eleccions disputades a l’entitat van ser el 2018, precisament quan fou elegit com a exponent d’una llista continuista, avalada pel seu antecessor, Ignacio García-Nieto. En aquella ocasió, Daniel Barquero, exdirector general de l’escola de negocis ESERP, es va atrevir a presentar batalla amb una candidatura alternativa que no va poder impedir el triomf de l’statu quo. La reelecció de Gaudier, el 2022, no va tenir oposició.

Un reducte "molt conservador"

Poques entitats de la burgesia passen per la dreta el Cercle del Liceu. Un soci veterà assegura que són un club "molt conservador i més tancat i elitista que l’Ecuestre". La vida interna gira entorn un munt de penyes de socis, a quina més tradicional. La que té més pes és la Penya del Capità General. El nom ja imposa i el de qui en fou el fundador encara més: el general Miguel Primo de Rivera quan era capità general de Catalunya. En els seus salons devia acabar de preparar el cop d’estat militar que el 1923 el va fer dictador d’Espanya. Un cop molt cuinat per la burgesia local.

Les dones van haver de lluitar per ser admeses com a sòcies. Va ser el 2001, després d’una batalla que -aquesta sí- va ser sorollosa i farcida d’episodis sorprenents, com l’enfrontament amb una Montserrat Caballé a qui s’havia vetat i que, un cop guanyada la batalla per les dones, es va oferir l’ingrés i s’hi va negar durant un temps. La Penya 2001 rememora aquella conquesta i aplega avui un grup de dones. Lidera el grup Pilar Fernández Bozal, advocada de l’Estat i exconsellera de Justícia amb Artur Mas. Abans del procés, això sí, quan encara es confiava en el pacte fiscal. El nom de Fernández Bozal també circula com a possible candidata a presidir el club.

La Penya Verde està impulsada per Isaac Martín, membre de l’executiva del PP a Catalunya. Diuen que invoca el color del Cercle i l’esperança… També el Visca el rei d’Espanya. Reuneix un grup d’executius d’entre 30 i 40 anys. La Penya Actual la formen persones molt properes a l’actual junta, com l’expresident Ignacio García-Nieto.

Del conservadorisme que és hegemònic al Cercle en dona mostra el tipus de temes que genera debat intern. Va despertar crítiques la decisió de Gaudier de traslladar el cartell que recordava els Caídos por Dios y por España que eren socis del club de l’entrada al despatx presidencial. Cridava molt l’atenció i feia deturar-s’hi a molts visitants. Als socis, però, no els inquietava gens.   

Xoc generacional

Res fa suposar ara que les properes eleccions seran disputades. El que no vol dir que no hi hagi cap enganxada. Recentment s’ha viscut un pols pel control del Comitè de la Lliga Jove, que aplega els llobatons del club, un comitè fundat pels empresaris Albert Garriga, Isaac Martín i Juan Molina-Martell, recentment homenatjats. La junta volia situar al capdavant Elisabeth Montamat, però finalment va ser Eric Antràs -proper als fundadors i membre de la coneguda nissaga d'advocats- qui va demostrar més suports i la junta ho va haver d’entomar. 

Aquest nucli jove no és pas més progressista que la junta actual. Són, això sí, partidaris d’una entitat més activa socialment i menys vinculada a "l’elitisme operístic" amb què defineixen els Gaudier i Torelló. Dos matisos, en tot cas, dins del patriciat més tradicional en una casa que no canvia ni de gerent. Darrerament s’ha jubilat qui ho era de fa molts anys. El nou, Rubén Sales, ja representa la quarta generació de la mateixa família en el càrrec.