Antoni Castellà: «Els votants decidiran si cal fer efectiva la DUI o esperar un gest de l'Estat»

Antoni Castellà (Barcelona, 1970), portaveu de Demòcrates, ha estat un dels noms propis de l'agenda de la setmana. El motiu: finalment s'ha incorporat amb Assumpció Laïlla a la candidatura de Junts per a les eleccions del 14-F. Bregat en política dins de l'extinta Unió, formació per la qual va ser diputat i secretari d'Universitats del Govern, en la legislatura que acaba el seu partit ha format part del grup parlamentari d'ERC. L'aposta dels republicans cap a una estratègia pactista ha empès el partit democristià a allunyar-se'n fins al trencament de l'aliança i recalar en la llista encapçalada per Carles Puigdemont i Laura Borràs. 

El dirigent defensa que els comicis del 14-F són, de nou, "plebiscitaris" i definiran si els votants independentistes advoquen per "activar la declaració d'independència del 2017" o bé esperar "un gest de l'Estat". La formació, amb un historial de pactes que l'ha dut a coaligar-se en comicis diferents amb Convergència i Primàries, buscava per a les eleccions del febrer un "front ampli" per la via unilateral que veu reflectit en les llistes de Junts.

- Què ha convençut Demòcrates per integrar-se a la candidatura de Laura Borràs?

- L'acceptació d'un pacte polític que inclou un full de ruta molt clar perquè aquestes eleccions serveixin per fer efectiu el mandat de l'1-O. Hem defensat des del principi que havíem de sumar el màxim d'esforços amb l'objectiu que hi hagi una majoria al Parlament disposada a activar la declaració d'independència del 2017.

- Inicialment, l'aposta de Demòcrates era un front ampli de partits independentistes. Com van anar els contactes amb partits i entitats?

- Ens vam adreçar a tot l'independentisme. Qui ha estat receptiu és Junts i s'hi han sumat Independentistes d'Esquerres, MES i Solidaritat. Crec que estem construint un front ampli.

- Quina predisposició va trobar en l'ANC quan a plantejar-li la seva proposta?

- Amb l'ANC coincidim en objectius i ens va comunicar que faria un paper molt actiu de fiscalització dels programes electorals. Crec que l'acord que vam anunciar encaixa en els plantejaments que va fer l'ANC i traurem bona nota en el procés de fiscalització. És positiu que l'ANC intervingui en el procés electoral fiscalitzant els programes perquè és rellevant que siguem molt clars sobre què farem si tenim una majoria parlamentària.

- Va guanyar les primàries de Demòcrates per escollir els candidats del 14-F. Per què és Assumpció Laïlla la que ocuparà una posició de sortida a les llistes de Junts i no vostè?

- Mai a Demòcrates ens han preocupat les cadires: ens preocupa el projecte. Hi ha una aposta de llista cremallera i era més fàcil encaixar en primeres posicions Laïlla i no hi va haver discussió. L'objectiu és una majoria que guanyi amb suficient marge per tirar endavant el mandat de l'1-O. Em tindran fent campanya com el primer.
 
- Junts no ha activat la via unilateral en la legislatura que ara acaba. Què el fa confiar que després del 14-F sí que l'activarà?

- Dependrà dels electors. Per aplicar la via unilateral es necessita una majoria molt àmplia i aquesta legislatura no hi havia una majoria disposada a fer efectiva la independència per la via unilateral. L'electorat independentista haurà de decidir si la millor estratègia és que el Parlament tingui una majoria orientada a fer efectiva la DUI o seguir esperant si l'Estat fa un gest amb Catalunya. Quan no hi ha unitat, es resol amb les eleccions.

"Si Borràs és presidenta, apel·laríem ERC i la CUP perquè respectin l'estratègia malgrat que no la comparteixin del tot"

- L'acord amb Junts defensa activar la declaració d'independència del 2017. Quina majoria legitimaria aquest pas?

- Si tenim una majoria absoluta de diputats al Parlament disposats a activar-la, caldrà nomenar un Govern que més enllà de la gestió prepari la desconnexió. També s'hauran de treballar la mobilització ciutadana sostinguda en el temps i les complicitats internacionals per triar el momentum en què es produeixi la declaració efectiva amb un procés d'institucions i ciutadania que desbordi l'Estat, com va passar l'1-O.

- ERC planteja ampliar els suports de l'independentisme abans de nous embats amb l'Estat. Com encaixaria aquesta postura en un pacte de govern amb la candidatura de la qual forma part?

- Apel·lant al sentit democràtic de les formacions independentistes. Si sortís l'estratègia d'esperar que l'Estat reaccioni, diria que li dono l'oportunitat. Si la majoria del poble de Catalunya ens fa confiança i Borràs és presidenta, apel·laríem ERC i la CUP que respectin l'estratègia i li donin una oportunitat malgrat que no la comparteixin del tot. La via unilateral la vam provar durant 48 hores; la via d'esperar que l'Estat reconegui Catalunya com a subjecte renunciant a la confrontació s'ha intentat durant tres anys i ha estat un rotund fracàs. Ampliar la base? I tant, però per fer què? És compatible ampliar la base amb un objectiu clar de fer la independència.

"Proposar un nou referèndum és dir que ja no val el del 2017, que la gent va defensar amb el seu cos"

- La CUP defensa un referèndum en la pròxima legislatura, i la número dos d'ERC, Laura Vilagrà, no el descarta. Veu viable aquesta opció?

- Quin valor donem llavors a l'1-O? Proposar un nou referèndum és dir, ras i curt, que ja no val el del 2017, en què la gent va defensar les urnes amb el seu cos. Aquell referèndum va ser fet amb una llei del Parlament, la ciutadania va rebre bufetades de la policia i, malgrat tot, l'Estat va fer fallida i es va poder fer. Cap partit té dret a interpretar aquell referèndum: ens obliga. I si no, que es digui clarament per què es considera que no val.

- L'acord de Junts i Demòcrates parla d'un referèndum per refrendar una constitució catalana. Qui hauria de redactar aquest text? El Parlament?

- Ja l'hem començat amb el procés participatiu liderat per Lluís Llach. És important un procés de baix a dalt. Acabat el procés constituent, s'elaboraria una proposta que hauria de ser avalada pel Parlament. Les constitucions surten d'un Parlament i les avala la ciutadania en un referèndum.
 
- L'entesa amb Junts planteja un pla per controlar el territori. En què consistiria?

- És important exercir l'autoritat republicana de transició nova respecte al territori català. Concretar-la en un entorn d'un Estat repressor no és possible en una entrevista.

- També es refereixen al marc jurídic posterior a la independència. Es tractaria de recuperar les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament i mai aplicades?

- Pot ser un bon instrument. Com que estem fent un procés democràtic, en el moment de trencar amb l'Estat cal un marc de seguretat jurídica.

"No farem la independència al DOGC. Caldrà una estratègia unitària d'institucions i ciutadania per desbordar l'Estat"

- Si el 2017 les autoritats catalanes no van aplicar el resultat de l'1-O, en què hauran canviat les condicions perquè el puguin aplicar en la pròxima legislatura?

- A l'any 2017, després de l'èxit del referèndum, dirigents de la UE i l'Estat van fer una oferta de diàleg i negociació que s'ha demostrat que era mentida. Si ara tornem a un embat l'hem de portar fins al final. Aquests tres anys ens han mostrat que l'Estat només s'asseurà després d'un procés de confrontació. La independència no la farem perquè ho digui el DOGC. Cal una estratègia unitària entre institucions, ciutadania i entitats civils per desbordar l'Estat i que faci fallida en territori català. És un procés llarg i complicat de confrontació democràtica. L'1-O va ser un èxit; el 3-O només hi va ser la ciutadania i van faltar les institucions. 

- Quin paper tindria a parer seu, doncs, la mobilització ciutadana?

- La ciutadania ha demostrat que està disposada a defensar la voluntat popular, però ara crec que només sortirà al carrer si l'objectiu és clar i contundent. Un dels errors de Tsunami Democràtic va ser convocar la gent al carrer per la post-sentència sense marcar l'objectiu final. No podem tornar a convocar la gent sense marcar un objectiu clar. La ciutadania no ha fallat i si l'objectiu és clar, tornarà a sortir al carrer.

"L'error de Tsunami Democràtic va ser convocar la gent al carrer sense marcar l'objectiu final. Si l'objectiu és clar, la ciutadania tornarà a sortir al carrer"

- Què ha canviat en tres anys perquè Demòcrates passi de concórrer a les llistes d'ERC a fer-ho a les de Junts?

- Demòcrates va néixer perquè Catalunya esdevingui independent. Vam impulsar Junts pel Sí, vam ser el primer partit que va exigir un referèndum i el 21-D vam fer un acord amb ERC perquè defensava la via unilateral. ERC va renunciar legítimament a la via unilateral i ara Junts defensa la via de la confrontació i el mandat de l'1-O. Les formacions han anat variant d'estratègia, nosaltres no ens hem mogut ni un mil·límetre.
 
- Per què s'han mantingut durant aquests anys dins del grup republicà?

- El grup republicà és tan propietat de Demòcrates com d'ERC. Neix per un acord entre Marta Rovira i jo amb l'objectiu de fer efectiva la independència aquesta legislatura. Nosaltres hem estat lleials al grup, per què n'hauríem de marxar? En tot cas seria legítim que hagués marxat ERC.

"Dubto que les bases d'Esquerra comparteixin la ruptura del pacte amb Demòcrates"

- ERC va donar el pacte per trencat el 6 de desembre per l'assistència de dos voluntaris de Demòcrates a una reunió en què van participar representants de partits d'ultradreta.

- Devia ser una decisió tàctica pels nervis preelectorals i dubto que la comparteixin les bases d'Esquerra. La reunió la van convocar exsecretaris de l'ANC per fer una proposta i dos voluntaris de Demòcrates van anar a escoltar-la. Era una reunió bilateral i això ERC ho sabia. Hem intentat defensar el que pensàvem sense fer mal a l'adversari. Probablement ERC devia trobar inconvenient fer una escenificació del trencament per la via unilateral i s'agafen a la frivolitat de manipular una reunió com si hagués estat col·lectiva. Demano al periodisme que es miri la convocatòria d'exmembres de l'ANC per fer ells una proposta. 

- Va ser un encert l'assistència dels dos voluntaris a aquesta trobada?

- És correcte escoltar exmembres de l'ANC, històrics activistes? Sí. Algunes de les formacions que estaven allà ens havien contactat i la resposta havia estat que no teníem res a parlar-hi. Anàvem a escoltar membres de l'ANC i utilitzar això em sembla immoral.

- Durant les reunions per fer el front ampli que defensava, una de les formacions convocades va ser Força Catalunya, el partit de Santiago Espot. Va arribar a reunir-s'hi?

- Amb Espot he parlat moltes vegades, és activista des de fa molts anys, però les converses potents per articular un front comú Demòcrates les ha tingut amb les grans formacions i amb Solidaritat, que és un partit amb una trajectòria impecable i encara pot fer una aportació rellevant en el procés d'alliberament nacional.

"El Govern no estava pensat per a una pandèmia i els partits haurien d'haver estat flexibles per buscar el millor talent"

- Què hauria pogut fer millor el Govern en la crisi sanitària?

- A la primavera vam dir que potser era el moment de remodelar el Govern perquè no estava pensat per a una pandèmia. Era un govern de reacció davant la repressió de l'Estat. Els partits haurien d'haver estat flexibles per buscar el millor talent en l'àmbit sanitari i d'empresa. 
 
- Junts hauria d'aspirar a gestionar el Departament de Salut?

- Hauria d'aspirar a governar tots els departaments. Una majoria absoluta seria la garantia absoluta per fer efectiu el mandat de l'1-O. Aspirem a governar tots els departaments i el poble ens dirà si és vàlid o no.