Demòcrates busca el suport de l'ANC mentre anima un front electoral unilateralista

El partit democristià, que es va presentar amb ERC, tria candidats en primàries per defensar un programa de ruptura i veu factible una entesa amb Junts

Antoni Castellà, secretari general de Demòcrates, en una imatge d'aquest estiu.
Antoni Castellà, secretari general de Demòcrates, en una imatge d'aquest estiu. | Josep M. Montaner
22 de novembre de 2020, 16:27
Actualitzat: 16:28h

Poc abans de les eleccions del 2017, van signar un acord el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per integrar el jove partit democristià a les llistes republicanes. L'entesa va atorgar dos diputats al Parlament a la formació presidida per Núria de Gispert, però tot apunta que no es reeditarà a les pròximes eleccions. En tres anys, els republicans han adoptat una estratègia gradualista pel que fa al procés independentista, mentre que el partit de Castellà ha esdevingut abanderat de la via unilateral.

Demòcrates celebra aquest cap de setmana primàries per escollir candidats a les eleccions del 14-F, en les quals participaran 4.196 persones, de les quals gairebé la meitat no estan associades al partit, fundat el 2015 pel sector independentista de l'extinta Unió Democràtica.

Entre els candidats hi ha els dos diputats actuals del partit, Castellà i Titon Laïlla; que aspiren a ser cap de llista i número u per Barcelona, respectivament. Com que podia ser candidat qualsevol ciutadà compromès amb la via unilateral sense necessitat de militar en el partit, també ha fet el pas Eduardo Reyes, un dels fundadors de Súmate i ara diputat del grup parlamentari d'ERC com a independent.

L'objectiu de Demòcrates és bastir un "front ampli" de partits a favor de la via unilateral. Amb aquesta finalitat la formació s'ha adreçat a Junts, ERC, la CUP, el PDECat, Solidaritat, Força Catalunya i Poble Lliure i Endavant, integrats en la CUP. També han interpel·lat Súmate, entitat presidida per Reyes; Òmnium i l'ANC. Ja s'han celebrat dues trobades i n'estan previstes dues més la setmana vinent. 

L'única línia vermella del partit és la defensa de la via unilateral cap a la independència, segons explica Castellà a NacióDigital. Quan enllesteixi el programa, el partit l'enviarà a l'ANC perquè hi doni el vistiplau, ja que el secretariat nacional de l'entitat que presideix Elisenda Paluzie va acordar fiscalitzar els programes dels partits independentistes. "Assumim el repte i esperem el vistiplau de l'ANC, el nostre full de ruta hi coincideix al 90%", explica el secretari general.


Menys proximitat estratègica observa el partit amb ERC, que segons Castellà el 2017 "era l'únic partit que defensava la via unilateral" i ara ha canviat d'estratègia. "L'única possibilitat d'anar amb ERC és que retorni a l'estratègia d'abans del 21-D", assegura.

Més fàcil amb Borràs que amb Calvet

Pel que fa a Junts per Catalunya, el dirigent de Demòcrates veu possible un acord "en funció del relat que guanyi" en les primàries. Si la vencedora fos Laura Borràs, un acord seria més senzill que amb Damià Calvet com a presidenciable del partit liderat per Carles Puigdemont. Ara bé, Castellà posa com a condició que Junts incorpori al programa "fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre"

La votació del 2017 genera un mandat, segons Castellà, i habilita a aplicar la declaració d'independència quan existeixin condicions propícies per generar una "insubmissió col·lectiva" coordinada entre les institucions i "la ciutadania mobilitzada". El secretari general de Demòcrates defensa que el govern sortit dels comicis del 14-F empri l'administració autonòmica per facilitar el "control del territori", mentre es teixeixen aliances "geopolítiques" i es realitza "un procés constituent".

Castellà, que defensa que l'estratègia del diàleg "ha fracassat" i que "l'única via realista és la confrontació" amb l'Estat, només s'obre a abordar la convocatòria d'un referèndum si l'Estat "unilateralment" el proposa. "Demanar un referèndum pactat és un error, és menystenir l'1-O i la gent que el va defensar amb el cos", argumenta.

Historial d'acords amb CDC, ERC i Primàries

Demòcrates va néixer el 2015 de la mà dels exdirigents d'Unió disconformes amb la desvinculació del partit de la via plebiscitària que llavors impulsaven Artur Mas i Oriol Junqueras. Quan el partit de Josep Antoni Duran i Lleida va decidir no integrar-se a Junts pel Sí i concórrer en solitari a les eleccions d'aquell any, el sector independentista se'n va desmarcar i es va integrar a la llista encapçalada per Raül Romeva.

Demòcrates va aportar a Junts pel Sí un diputat, Castellà; al qual es van sumar més tard Laïlla i Carles Prats perquè van córrer les llistes amb la formació del Govern. A les eleccions estatals del mateix any, el partit va concórrer amb Convergència en la coalició Democràcia i Llibertat, que encapçalava Francesc Homs i amb la qual van situar una diputada al Congrés, Elena Ribera; i un senador, Jordi Souto.

Després d'implicar-se en la campanya de l'1-O, Demòcrates es va integrar en les llistes d'ERC; i dos anys després, en les eleccions municipals va donar suport a Primàries, el moviment que a Barcelona va postular a l'alcaldia Jordi Graupera. Els companys de viatge del partit el 14-F estan per definir.