27
de juny
de
2023, 15:25
Actualitzat:
16:47h
El Parlament ha celebrat aquest tarda un ple monogràfic sobre educació impulsat per Junts -al març- i amb el suport de tots els grups parlamentaris. Precisament per la rellevància d'un ple d'aquestes característiques -la comunitat educativa n'està pendent a l'espera de quines propostes s'hi acaben aprovant i el Govern avui ha anunciat una ampliació de plantilla docent-, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut obrir la sessió amb un discurs, abans de deixar pas a la consellera d'Educació, Anna Simó, i a la resta de grups. Després de la destitució del conseller Josep Gonzàlez Cambray, molt qüestionat pel sector i que molt probablement hauria acabat reprovat si encara ostentés el càrrec, Aragonès ha defensat que és "imprescindible" recuperar la confiança i cuidar la comunitat educativa. Així, també ha demanat un consens fort per defensar l'escola catalana davant l'amenaça de l'extrema dreta i d'aquells que volen una educació en castellà.
El president ha ressaltat la importància de l'escola, que té un "paper central" en la millora de la vida de la ciutadania. "L'educació té una gran capacitat transformadora pel seu impacte en el conjunt de la societat, i és un bé comú i el servei públic més important per a l'estat del benestar", ha dit Aragonès. Així, ha destacat la importància del debat, que s'ha de fer des de l'exigència per millorar i des del reconeixement dels progressos que s'han fet. "Avaluem on som per seguir millorant", ha indicat. Aragonès ha buscat un apropament amb la comunitat educativa després d'uns anys de mala relació entre sindicats i Departament i ha dit que cal centrar-se en els "reptes" que té el sistema educatiu. En aquest sentit, ha recordat que la nova consellera té el deure de reimpulsar les polítiques educatives en aquest segon tram de la legislatura i ha defensat que cal "cuidar" la comunitat educativa i refer confiances i escolar tothom.
Aragonès ha admès que cada vegada es demanen més coses a l'escola, des de combatre les desigualtats fins a combatre determinats comportaments socials. "Situar l'escola com l'única solució genera pressió excessiva que ens distreu d'altres objectius", ha dit. Per això, ha demanat un major reconeixement social -i el Govern hi contribuirà- a la figura dels mestres i professors. "És imprescindible per recuperar l'autoestima i el seu paper de referent en la vida dels joves", ha dit. Són els mestres els que coneixen la realitat dins de l'aula i els més preparats per donar resposta a les seves necessitats, i per això, ha defensat Aragonès, cal "confiar-hi".
El president ha dit que els canvis socials afecten l'escola, com ara els canvis demogràfics o els canvis tecnològics o el mateix canvi climàtic. "Hem de reconèixer que té impacte a l'escola i hi pot donar resposta, però no és l'única responsable dels reptes de la societat ni l'ase dels cops de tot allò que no funciona com ens agradaria", ha dit. En aquesta línia, ha demanat als grups que arribin a un consens per tenir un full de ruta per al sistema educatiu, amb l'objectiu de millora els resultats educatius. "No parlo de rànquings, sinó resultats palpables en la realitat de les nostres famílies i infants", ha dit.
El Govern treballarà per reduir "de manera dràstica" l'abandonament escolar prematur, reduir la segregació escolar, potenciar l'escola inclusiva, enfortir la formació professional i continuar amb la reducció de ràtios i millorar la gratuïtat de l'Infantil 2. Així mateix, ha defensat millorar el benestar emocional dels alumnes, fent especial èmfasi en la salut mental dels joves. "Centrem-nos en com reforcem l'escola catalana per millorar els resultats i fer front als reptes que tenim al davant", ha dit. En aquest sentit, ha defensat enfortir el consens al voltant de l'escola en català davant l'amenaça de l'extrema dreta. "Serem els primers de fer front a aquests atacs que ja s'anuncien al País Valencià i a les Illes", ha dit.
La consellera ha fixat com a objectius l'educació sexoafectiva o la lluita contra l'assetjament, i també la digitalització del sistema educatiu, accelerada a conseqüència de la pandèmia. El Govern vol també repensar i reordenar la formació professional. "Volem avançar en la formació professional dual i arribar al 30% de la mitjana europea", ha indicat. Simó també ha defensat la necessitat d'enfortir l'escola inclusiva. "No n'hi ha prou amb recursos, cal canviar la governança d'aquests recursos", ha dit. Sigui com sigui, Simó ha assegurat que treballarà per fer "la vida més fàcil als centres". "Tenim absouta voluntat política de revertir les retallades i ho farem ràpidament com ho permeti una bona distribució dels recursos disponibles", ha assegurat. En aquest sentt, ha exhibit voluntat de "refer i millorar la confiança" amb els sindicats, però els ha demanat "corresponsabilitat".
Sobre llengua, Simó ha deixat clar que el model d'immersió no perjudica la comprensió lectora dels estudiants que parlen castellà. "El nivell socioeconòmic i cultural de l'entorn té efectes en el rendiment acadèmic", ha dit, i per això ha defensat que cal garantir que tots els alumnes adquireixen el ple domini de català i castellà, que serveix per ascendir socialment. També ha tret pit del fet que el Govern ha constatat per primera vegada amb dades que la immersió no funciona, i s'ha posat fil a l'agulla per enfortir-lo. En aquest sentit, ha advertit que qualsevol atac a la llengua és un atac a tot el territori. "L'extrema dreta al País Valencia i les Illes ens avisen que Catalunya serà la propera, però ens trobaran davant en defensa dels consensos i les institucions", ha deixat clar. "Davant l'onada involucionista els grans consensos seran en benefici de la comunitat educativa i del país", ha dit, i ha demanat un "acord de país" perquè l'escola catalana sigui una institució d'equitat i igualtat d'oportunitats.
Per la seva banda, el PSC plantejarà un pacte català per l'educació amb l'objectiu de teixir el màxim consens possible. En aquest acord que els socialistes volen que sigui transversal -amb l'exemple del pacte pel català a l'escola o per renovar els càrrecs de la CCMA- s'inclouen propostes per millorar resultats acadèmics i reduir el fracàs escolar i l'abandonament, o també un nou model de governança, que tingui més en compte el sector. Des del grup parlamentari asseguren que les converses estan en marxa i que la rebuda, fins ara, ha estat bona. De fet, ja s'han reunit amb la nova consellera i asseguren que hi ha hagut "un canvi important". "La música sona bé, el consens hi pot ser", assenyalen fonts consultades.
Junts, que va ser qui va plantejar el ple monogràfic, també està en converses amb els grups per mirar de travar una proposta de consens en defensa de l'escola catalana i contra les ingerències de Madrid. A banda, també presentarà diverses propostes de resolució per defensar la llengua i la immersió lingüística i desplegar la legislació catalana en aquest àmbit, mesures contra la segregació i per una escola inclusiva, i també un canvi de rumb en les polítiques del Departament. Des del grup parlamentari creuen que en l'etapa Cambray -a qui molt probablement s'hauria reprovat en el ple d'avui- va primar la "transformació per la transformació" i per això proposen fer transformacions enfocades a millorar els resultats.
En les converses també hi són els comuns, que centren les seves demandes a millorar qüestions com la salut mental, l'educació sexoafectiva o la lluita contra l'assetjament a les aules. El grup parlamentari diagnostica un "malestar educatiu", que es pot veure tant en els docents -per això el conflicte als carrers-, com en els alumnes -amb dades d'abandonament elevades- o en les famílies. "Aquest malestar l'hem de convertir en benestar", assenyalen fonts consultades. Al Parlament, els comuns faran propostes per combatre la segregació, els mals resultats en comprensió lectora i l'abandonament escolar prematur, així com per millorar la igualtat educativa i per calmar la mala maror entre el personal docent i el Govern. També la CUP manté converses amb la resta de grups, tot i que ha refredat les opcions d'arribar a alguna entesa amb els independentistes.
El president ha ressaltat la importància de l'escola, que té un "paper central" en la millora de la vida de la ciutadania. "L'educació té una gran capacitat transformadora pel seu impacte en el conjunt de la societat, i és un bé comú i el servei públic més important per a l'estat del benestar", ha dit Aragonès. Així, ha destacat la importància del debat, que s'ha de fer des de l'exigència per millorar i des del reconeixement dels progressos que s'han fet. "Avaluem on som per seguir millorant", ha indicat. Aragonès ha buscat un apropament amb la comunitat educativa després d'uns anys de mala relació entre sindicats i Departament i ha dit que cal centrar-se en els "reptes" que té el sistema educatiu. En aquest sentit, ha recordat que la nova consellera té el deure de reimpulsar les polítiques educatives en aquest segon tram de la legislatura i ha defensat que cal "cuidar" la comunitat educativa i refer confiances i escolar tothom.
Aragonès ha admès que cada vegada es demanen més coses a l'escola, des de combatre les desigualtats fins a combatre determinats comportaments socials. "Situar l'escola com l'única solució genera pressió excessiva que ens distreu d'altres objectius", ha dit. Per això, ha demanat un major reconeixement social -i el Govern hi contribuirà- a la figura dels mestres i professors. "És imprescindible per recuperar l'autoestima i el seu paper de referent en la vida dels joves", ha dit. Són els mestres els que coneixen la realitat dins de l'aula i els més preparats per donar resposta a les seves necessitats, i per això, ha defensat Aragonès, cal "confiar-hi".
El president ha dit que els canvis socials afecten l'escola, com ara els canvis demogràfics o els canvis tecnològics o el mateix canvi climàtic. "Hem de reconèixer que té impacte a l'escola i hi pot donar resposta, però no és l'única responsable dels reptes de la societat ni l'ase dels cops de tot allò que no funciona com ens agradaria", ha dit. En aquesta línia, ha demanat als grups que arribin a un consens per tenir un full de ruta per al sistema educatiu, amb l'objectiu de millora els resultats educatius. "No parlo de rànquings, sinó resultats palpables en la realitat de les nostres famílies i infants", ha dit.
El Govern treballarà per reduir "de manera dràstica" l'abandonament escolar prematur, reduir la segregació escolar, potenciar l'escola inclusiva, enfortir la formació professional i continuar amb la reducció de ràtios i millorar la gratuïtat de l'Infantil 2. Així mateix, ha defensat millorar el benestar emocional dels alumnes, fent especial èmfasi en la salut mental dels joves. "Centrem-nos en com reforcem l'escola catalana per millorar els resultats i fer front als reptes que tenim al davant", ha dit. En aquest sentit, ha defensat enfortir el consens al voltant de l'escola en català davant l'amenaça de l'extrema dreta. "Serem els primers de fer front a aquests atacs que ja s'anuncien al País Valencià i a les Illes", ha dit.
Simó exhibeix voluntat de diàleg
La nova consellera d'Educació, Anna Simó, ha utilitzat un to conciliador i ha exhibit la voluntat de teixir consensos amb els grups i amb la comunitat educativa i el món local. "Volem refer més confiances", ha dit, i ha verbalitzat un compromís de "diàleg", que és "una exigència de país". "Hem d'avançar junts en el model d'escola que haurem de defensar amb totes les forces", ha indicat. Simó ha ressaltat la feina feta per Cambray i ha ressaltat alguns dels canvis impulsats. "Consolidarem les millores iniciades", ha afirmat. La consellera ha repassat la feina feta per reduir ràtios, avançar en la gratuïtat de l'I-2, en mesures contra la segregació escolar o en la reducció de l'abandonament escolar. "Hem posat en marxa un pla de xoc per fer seguiment", ha afirmat. La taxa d'abandonament escolar a Catalunya és de quasi el 17% i l'objectiu marcat per la Unió Europea és del 9%.La consellera ha fixat com a objectius l'educació sexoafectiva o la lluita contra l'assetjament, i també la digitalització del sistema educatiu, accelerada a conseqüència de la pandèmia. El Govern vol també repensar i reordenar la formació professional. "Volem avançar en la formació professional dual i arribar al 30% de la mitjana europea", ha indicat. Simó també ha defensat la necessitat d'enfortir l'escola inclusiva. "No n'hi ha prou amb recursos, cal canviar la governança d'aquests recursos", ha dit. Sigui com sigui, Simó ha assegurat que treballarà per fer "la vida més fàcil als centres". "Tenim absouta voluntat política de revertir les retallades i ho farem ràpidament com ho permeti una bona distribució dels recursos disponibles", ha assegurat. En aquest sentt, ha exhibit voluntat de "refer i millorar la confiança" amb els sindicats, però els ha demanat "corresponsabilitat".
Reconèixer les debilitats per corregir-les
La consellera ha dit, però, que cal reconèixer les debilitats del sistema per superar-les, com ara els resultats de les proves de competències bàsiques o els efectes de la pandèmia. "En tots els països es constata una reducció dels nivells d'aprenentatge", ha afirmat. En aquest sentit, ha agraït la feina del Consell Escolar -Simó n'era la presidenta- per tornar a la presencialitat a les aules durant la pandèmia i el procés de resiliència de la societat, les direccions de centre i els docents, així com les famílies que es van trobar amb els fills confinats. La pandèmia també ha tingut efectes sobre la salut mental dels joves. En aquest sentit ha fet referència als mals resultats en comprensió lectora, i ha recordat que és un problema que ve de lluny i que costarà de reconduir, perquè també té relació amb les condicions socials, i cal intervenir-hi.Sobre llengua, Simó ha deixat clar que el model d'immersió no perjudica la comprensió lectora dels estudiants que parlen castellà. "El nivell socioeconòmic i cultural de l'entorn té efectes en el rendiment acadèmic", ha dit, i per això ha defensat que cal garantir que tots els alumnes adquireixen el ple domini de català i castellà, que serveix per ascendir socialment. També ha tret pit del fet que el Govern ha constatat per primera vegada amb dades que la immersió no funciona, i s'ha posat fil a l'agulla per enfortir-lo. En aquest sentit, ha advertit que qualsevol atac a la llengua és un atac a tot el territori. "L'extrema dreta al País Valencia i les Illes ens avisen que Catalunya serà la propera, però ens trobaran davant en defensa dels consensos i les institucions", ha deixat clar. "Davant l'onada involucionista els grans consensos seran en benefici de la comunitat educativa i del país", ha dit, i ha demanat un "acord de país" perquè l'escola catalana sigui una institució d'equitat i igualtat d'oportunitats.
Converses per buscar consensos
Els grups parlamentaris han mantingut converses per mirar de trobar punts de consens en les votacions que hi haurà dijous. Des d'ERC es veu el ple com una "oportunitat" per trobar posicions comunes amb la resta de grups admeten converses en aquest sentit. Els republicans aniran alineats amb la consellera i el Govern, i se centraran en la defensa del model d'escola catalana i la llengua -especialment davant l'amenaça de l'extrema dreta que ja s'ha visibilitzat al País Valencià-, en la lluita contra l'assetjament i l'abandonament escolar, i en la defensa de l'escola inclusiva i les mesures contra la segregació. Fonts dels republicans insisteixen que els canvis a la conselleria d'Educació no impliquen abandonar les polítiques dutes a terme fins ara.Per la seva banda, el PSC plantejarà un pacte català per l'educació amb l'objectiu de teixir el màxim consens possible. En aquest acord que els socialistes volen que sigui transversal -amb l'exemple del pacte pel català a l'escola o per renovar els càrrecs de la CCMA- s'inclouen propostes per millorar resultats acadèmics i reduir el fracàs escolar i l'abandonament, o també un nou model de governança, que tingui més en compte el sector. Des del grup parlamentari asseguren que les converses estan en marxa i que la rebuda, fins ara, ha estat bona. De fet, ja s'han reunit amb la nova consellera i asseguren que hi ha hagut "un canvi important". "La música sona bé, el consens hi pot ser", assenyalen fonts consultades.
Junts, que va ser qui va plantejar el ple monogràfic, també està en converses amb els grups per mirar de travar una proposta de consens en defensa de l'escola catalana i contra les ingerències de Madrid. A banda, també presentarà diverses propostes de resolució per defensar la llengua i la immersió lingüística i desplegar la legislació catalana en aquest àmbit, mesures contra la segregació i per una escola inclusiva, i també un canvi de rumb en les polítiques del Departament. Des del grup parlamentari creuen que en l'etapa Cambray -a qui molt probablement s'hauria reprovat en el ple d'avui- va primar la "transformació per la transformació" i per això proposen fer transformacions enfocades a millorar els resultats.
En les converses també hi són els comuns, que centren les seves demandes a millorar qüestions com la salut mental, l'educació sexoafectiva o la lluita contra l'assetjament a les aules. El grup parlamentari diagnostica un "malestar educatiu", que es pot veure tant en els docents -per això el conflicte als carrers-, com en els alumnes -amb dades d'abandonament elevades- o en les famílies. "Aquest malestar l'hem de convertir en benestar", assenyalen fonts consultades. Al Parlament, els comuns faran propostes per combatre la segregació, els mals resultats en comprensió lectora i l'abandonament escolar prematur, així com per millorar la igualtat educativa i per calmar la mala maror entre el personal docent i el Govern. També la CUP manté converses amb la resta de grups, tot i que ha refredat les opcions d'arribar a alguna entesa amb els independentistes.