L'última batalla Junts-PDECat

Hi havia un moment, no gaire llunyà, en què cada mes coincidien sota el mateix sostre Jordi Pujol, Josep A. Duran i Lleida, Artur Mas, Xavier Trias, Ramon Espadaler, Josep Sánchez Llibre, Marta Pascal i Roger Montañola. Fomaven part del comitè executiu nacional de CiU, el màxim òrgan de la federació nacionalista, que exercia com a guardià de les essències d'una manera de fer política amb ancoratges forts a la Generalitat i també al Congrés dels Diputats. L'última dècada ha disgregat bona part dels seus integrants i ha derivat en un puzle de sigles amb dos principals actors -Junts i el PDECat- que aquest 23-J lliuraran l'última batalla a les urnes.


Per què és l'última batalla? Perquè, segons assenyalen des de les files del PDECat -que concorre a less eleccions sota el paraigua de l'Espai CiU, un nom que aspira a ressuscitar el vell esperit convergent repartit per múltiples formacions-, és "molt complicat" arribar a treure representació al Congrés. La candidatura, segons fonts consultades per Nació, sosté que es necessiten 90.000 vots per superar la barrera de la representació. "Tenim un 85% de possibilitats de no entrar, però fa unes setmanes hauria dit el percentatge arribava al 95%", sosté un dels implicats. Una de les estratègies de campanya és, precisament, entrar al cos a cos amb Junts i, fins i tot, amb veus de l'espai postconvergent -com Artur Mas- que aposten per la reunificació sota les sigles fundades per Carles Puigdemont el 2020, l'any de la ruptura de tot l'espai.

Montañola aprofitarà els debats televisats -sobretot el de TV3, programat pel 18 de juliol- per confrontar projecte amb Nogueras. El candidat de l'Espai CiU té garantits el dret a la participació pública en tota la campanya perquè la Junta Electoral Central (JEC) va constatar que era el PDECat qui disposava dels drets electorals de la candidatura que va presentar Junts per Catalunya a les eleccions del novembre del 2019. Es tractava d'una coalició, i en el document que la regia s'hi podia llegir de manera nítida que els drets electorals pertanyien al 100% al PDECat. Els dirigents de la formació porten des de dijous al matí tuitejant el contingut d'aquell acord, rubricat quan Junts encara no s'havia escindit i no era un partit autònom.
 
L'única vegada que s'han enfrontat a les urnes els dos partits -municipals a banda, on la dinàmica local fomenta la proliferació de sigles- va ser a les eleccions catalanes del 2021. Puigdemont i Borràs, com a números u i dos de la candidatura de Junts, van obtenir 32 escons, mentre que el PDECat es va quedar fora del Parlament. El Congrés dels Diputats és l'última plaça on els postconvergents disposen de drets, i per tant suposa l'última oportunitat per sobreviure. Quan Ferran Bel -cap visible de quatre diputats que han acabat formant part estable de la majoria de Pedro Sánchez- va decidir deixar la política, van anar a buscar Montañola, que disposa d'una excel·lent relació amb Marta Pascal des que lideraven les joventuts d'Unió i de Convergència.

L'enfrontament directe es va evitar a Barcelona, on Xavier Triasva ser capaç d'aglutinar sota el mateix paraigua Junts, el PDECat -que va situar Joana Ortega com a número sis de la candidatura-, Demòcrates de Catalunya -sorgida del trencament d'Unió- i Moviment d'Esquerres. "Si s'hi hagués sumat ERC, seríem com Junts pel Sí", remarca un alt dirigent de Junts, amb ironia. Trias va guanyar les eleccions, però no va poder governar -l'operació liderada per Jaume Collboni el va desplaçar de l'alcaldia- i això va impactar en la recomposició de l'espai postconvergent que s'havia ideat amb Barcelona com a epicentre. També en clau de discurs, perquè la moderació va servir per guanyar els comicis però no va evitar una unió entre el PSC, el PP i els comuns per evitar que un independentista -tranquil- arribés de nou a l'alcaldia.


"I després d'això només podem fer que posar-nos tots darrere de Nogueras, encara que el discurs ens faci més petits", reflexionava aquesta setmana -consultat per Nació- un alt dirigent de l'etapa convergent que coneix de primera mà com funciona l'estructura de Jordi Turull com a secretari general de Junts. El discurs de la candidata es basarà en la confrontació, en evidenciar que l'estratègia d'ERC a Madrid s'ha quedat a mig camí -indults i reforma del codi penal com a protagonistes- i en defensar que es bloquejarà qualsevol investidura si no s'atenen les demandes catalanes. Que Nogueras sigui la candidata i no Jaume Giró, del sector pragmàtic i a qui Puigdemont i Turull van demanar deixar les primàries, ja és indicatiu del to.

I Montañola? De moment, insisteix en la idea que qualsevol pacte a Madrid consistirà en "cobrar per avançat" -l'Espai CiU està emmirallat en el PNB-, reclama fer "política útil" i renega de tothom que defensi una independència unilateral o la vigència del mandat de l'1-O. El PDECat torna a tenir les de perdre davant de Junts, que disposa de més lideratges i de més maquinària, però aspira a fer el suficient soroll en els debats per trobar un forat que pugui eixamplar en les properes eleccions al Parlament. I la formació de Puigdemont sap que no pot perdre cap vot pel camí si vol complir el principal objectiu del 23-J: quedar per sobre d'ERC en vots i escons.