19
de juliol
de
2023, 17:59
Actualitzat:
18:22h
La candidata del PSC a les eleccions espanyoles, Meritxell Batet, era a punt de finalitzar el seu pas pel Círculo Ecuestre quan un dels participants a la trobada ha entomat el micròfon i li ha demanat pel seu parer sobre les ocupacions. Contundent, la representant socialista ha coincidit amb la veu interrogativa. "És un gran problema", ha expressat Batet. Tot seguit, ha obert un camí que ha acabat assenyalant la Generalitat com a responsable de gestionar el fenomen i de les xifres i els conflictes actuals. També ha remarcat que les ocupacions es resolen amb major implicació dels Mossos d'Esquadra. A més, i com ja es fa, la socialista planteja incidir-hi amb els serveis socials i les polítiques d'habitatge assequible.
D'inici, ha mencionat que hi ha alcaldes socialistes arreu del territori català que estan "molt preocupats per aquest gran problema". Per emmarcar aquesta situació, ha recordat que bona part de les ocupacions de tot l'Estat es donen a Catalunya. L'any 2022, se n'hi van registrar 7.168 casos, un 42% del total espanyol. Tot i que no s'ha mencionat, les xifres van en consonància amb el nombre de desnonaments, matèria en què Catalunya també lidera el rànquing per comunitats. De fet, el mateix any passat es van registrar 8.574 desallotjaments judicials a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
La líder del PSC al Congrés dels Diputats i presidenta de la cambra ha tret pit de la feina dels socialistes a l'Estat. "En aquesta legislatura s'han aprovat modificacions legislatives precisament per evitar el problema de l'ocupació", ha exposat la candidata a repetir presència a la cambra baixa espanyola. De fet, ha vingut a dir que les exigències no poden mirar cap a Madrid. "El marc legal està bastant ben configurat en aquests moments", ha subratllat.
A l'hora de posar fil a l'agulla amb quin abordatge se n'hauria de fer, Batet ha resolt que "el problema de l'ocupació bàsicament té com a fonament dues polítiques. Una, la seguretat. Les forces i cossos de seguretat han de donar respostes a les ocupacions. I després, els serveis socials. És a dir, que s'ha d'oferir habitatge social perquè aquells que realment tinguin necessitats puguin tenir un habitatge digne", ha reblat des del club icònic del conservadorisme barceloní. A continuació, ha plantejat en veu alta a qui corresponen les competències en aquestes dues qüestions, esmentant particularment que la seguretat està en mans dels Mossos. "Doncs miri, les dues són competències de la Generalitat. Per tant, crec que és eminentment responsabilitat de la Generalitat abordar aquest problema, més encara quan és la comunitat autònoma on més ocupacions hi ha", ha conclòs.
Un altre dels puntals del col·loqui s'ha donat quan el moderador ha qüestionat a Batet quin paper ocuparà la reforma del finançament entre Estat i Generalitat. La candidata socialista ha apuntat que serà "de primeríssima urgència" i que es porten "anys de retard en la renovació del pacte de finançament", en reconèixer que la comunitat està infrafinançada, realitat en què també ha inclòs altres territoris com el País Valencià. Ara bé, no només s'ha posat deures, sinó que també ha aprofitat per punxar l'executiu de Pere Aragonès i demanar-li implicació en els espais comunitaris, després que la Generalitat estigués "absent de totes les conferències sectorials i totes les reunions multilaterals" durant els governs del PP . "És imperatiu reclamar-ho al Govern: han d'estar als òrgans multilaterals participant-hi i defensant els interessos de Catalunya", ha rematat.
De nou, però, Pedro Sánchez va esquivar el conflicte territorial entre Catalunya i l'Estat. L'objectiu era evitar la sensibilitat. No va fer cap menció a la taula de diàleg ni a una possible votació futura. "Avui la Catalunya del 2023 és molt millor que la Catalunya del 2017", va apuntar, com a resum.
D'inici, ha mencionat que hi ha alcaldes socialistes arreu del territori català que estan "molt preocupats per aquest gran problema". Per emmarcar aquesta situació, ha recordat que bona part de les ocupacions de tot l'Estat es donen a Catalunya. L'any 2022, se n'hi van registrar 7.168 casos, un 42% del total espanyol. Tot i que no s'ha mencionat, les xifres van en consonància amb el nombre de desnonaments, matèria en què Catalunya també lidera el rànquing per comunitats. De fet, el mateix any passat es van registrar 8.574 desallotjaments judicials a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
La líder del PSC al Congrés dels Diputats i presidenta de la cambra ha tret pit de la feina dels socialistes a l'Estat. "En aquesta legislatura s'han aprovat modificacions legislatives precisament per evitar el problema de l'ocupació", ha exposat la candidata a repetir presència a la cambra baixa espanyola. De fet, ha vingut a dir que les exigències no poden mirar cap a Madrid. "El marc legal està bastant ben configurat en aquests moments", ha subratllat.
A l'hora de posar fil a l'agulla amb quin abordatge se n'hauria de fer, Batet ha resolt que "el problema de l'ocupació bàsicament té com a fonament dues polítiques. Una, la seguretat. Les forces i cossos de seguretat han de donar respostes a les ocupacions. I després, els serveis socials. És a dir, que s'ha d'oferir habitatge social perquè aquells que realment tinguin necessitats puguin tenir un habitatge digne", ha reblat des del club icònic del conservadorisme barceloní. A continuació, ha plantejat en veu alta a qui corresponen les competències en aquestes dues qüestions, esmentant particularment que la seguretat està en mans dels Mossos. "Doncs miri, les dues són competències de la Generalitat. Per tant, crec que és eminentment responsabilitat de la Generalitat abordar aquest problema, més encara quan és la comunitat autònoma on més ocupacions hi ha", ha conclòs.
La reforma del finançament, "de primeríssima urgència"
Un altre dels puntals del col·loqui s'ha donat quan el moderador ha qüestionat a Batet quin paper ocuparà la reforma del finançament entre Estat i Generalitat. La candidata socialista ha apuntat que serà "de primeríssima urgència" i que es porten "anys de retard en la renovació del pacte de finançament", en reconèixer que la comunitat està infrafinançada, realitat en què també ha inclòs altres territoris com el País Valencià. Ara bé, no només s'ha posat deures, sinó que també ha aprofitat per punxar l'executiu de Pere Aragonès i demanar-li implicació en els espais comunitaris, després que la Generalitat estigués "absent de totes les conferències sectorials i totes les reunions multilaterals" durant els governs del PP . "És imperatiu reclamar-ho al Govern: han d'estar als òrgans multilaterals participant-hi i defensant els interessos de Catalunya", ha rematat.Una recta final amb Pedro Sánchez com a figura
En aquests últims dies de campanya electoral, Batet s'encamina cap a una victòria amb els mínims ensurts possibles. Si no hi ha cap gir de guió sobtat, el PSC serà la primera força a Catalunya i l'objectiu de la formació catalana és posar el focus en la figura de Pedro Sánchez com a "l'únic" possible aturador d'un govern del PP encapçalat per Alberto Núñez Feijóo. Tant és així que diumenge passat a Barcelona el president del govern espanyol es va aferrar de manera explícita a la idea d'un govern de coalició entre PSOE i Sumar per oposició a una entesa entre les altres dues principals forces al Congrés: Partit Popular i Vox.De nou, però, Pedro Sánchez va esquivar el conflicte territorial entre Catalunya i l'Estat. L'objectiu era evitar la sensibilitat. No va fer cap menció a la taula de diàleg ni a una possible votació futura. "Avui la Catalunya del 2023 és molt millor que la Catalunya del 2017", va apuntar, com a resum.