09
d'octubre
de
2022, 08:48
Actualitzat:
21:34h
El debat polític sobre l'habitatge i les seves derivades està condicionat per dos elements: l'impacte de les diverses crisi econòmiques i la proximitat de les eleccions municipals. I els dos condicionants s'han mesclat en el moment que el PSOE ha escollit per girar la seva política sobre les ocupacions, amb l'anunci d'una modificació de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) que hauria d'agilitzar els desallotjaments d'un pis en cas d'ocupació. Un pas que partits a l'esquerra dels socialistes, com comuns i ERC, han assenyalat com a electoralista. Desocupar pisos en menys de 48 hores, ha introduït el PSOE en l'imaginari col·lectiu. Ara, grups polítics i experts consultats per NacióDigital plantegen dubtes sobre una iniciativa que podria acabar generant més soroll que impacte real en la gestió del dia a dia judicial.
Principalment, hi ha tres fronts que queden per resoldre. En el marc polític, encara s'ha de confirmar si la proposta dels socialistes aconseguirà arribar a una votació al Congrés i si aquesta tirarà endavant. En el marc jurídic, s'haurà d'establir concretament la interpretació que faran els jutjats al marge dels clams polítics. I en el marc de la quotidianitat, caldrà veure com s'acaba aplicant aquesta norma i quins recursos hi ha disponibles per executar-la. Un mar d'incògnites que una desena de fonts han intentat aclarir a aquest diari.
L'arribada de la proposta
L'origen de tot plegat és l'avís que va fer el portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Patxi López, la setmana passada. Va anunciar que el seu grup havia introduït una esmena, en la tramitació de la llei d'eficiència organitzativa del servei públic de justícia. Es reclamava introduir un nou article a la LECrim. En aquesta esmena es proposava que "en els processos relatius a violació de domicili o usurpació de bens immobles o de dret real" el jutge "pugui acordar motivadament el desallotjament en un termini màxim de 48 hores" des de la petició del propietari o l'atestat policial.
Per al portaveu socialista, aquesta iniciativa havia d'atendre una qüestió que "molta gent, ajuntaments i alcaldes" els estaven "plantejant". Aquesta petició feia referència a posicionaments com els dels mateixos batlles de l'Arc Metropolità -entitat formada per nou grans ciutats, entre les quals Sabadell, Terrassa o Mataró- que aquesta setmana s'han desplaçat a Madrid per reclamar mesures contra les ocupacions. En la seva ponència, López va remarcar que això "no té res a veure amb els desnonaments" i que "és només per a les violacions de domicili i l'ocupació il·legal d'habitatges".
Aquesta distinció que planteja el portaveu socialista, però, entra en contradicció amb les dades disponibles sobre el tema. El concepte "ocupació il·legal" fa referència a les persones que ocupen sense haver tingut en cap moment títol habilitant, que ni vivien de lloguer ni tenien cap hipoteca en aquella casa, sinó que entren per instal·lar-se a l'immoble. Patxi López diu que aquesta tipologia d'ocupació no té res a veure amb els desnonaments. Tanmateix, entre les poques administracions que aporten dades sobre el tema hi ha l'Ajuntament de Barcelona, i en l'acompanyament de famílies amb una amenaça de desnonament l'any 2021 s'exposava que gairebé un de cada tres casos detectats pel servei antidesnonaments era una d'aquestes ocupacions. La segona tipologia més freqüent, després de les expulsions després d'haver tingut contracte de lloguer.
El primer tallafocs: l'embat al Congrés
Aquesta és una de les principals preocupacions de l'espai d'Unides Podem, que lamenten la confusió que s'estén amb aquesta temàtica. Com a resposta a la proposta socialista, de fet, el diputat Rafa Mayoral (UP) va fer una crida immediata a reactivar la llei per l'habitatge bloquejada i a "no assumir l'agenda de la dreta". La referència de Mayoral no era superficial. Tant el PDECat, com Ciutadans i el PP han fet peticions similars a la del PSOE els últims anys. Demanaven agilitzar els desallotjaments en cas d'ocupació.
De fet, el grup liderat per Ferran Bel també ha introduït una proposta gairebé calcada en el mateix projecte de llei utilitzat pels socialistes. No és casualitat. En els dos casos, els polítics que ho han treballat fan referència a les necessitats dels municipis i a la influència de les conclusions del Primer Congrés d'Ocupació Il·legal, celebrat a Màlaga el maig passat, i que va comptar amb la participació de representants de la judicatura, l'advocacia o el món local.
La incògnita ara respecte a la proposta del PSOE és com l'encaixaran la resta de grups. Diverses fonts del congrés preveuen que la dreta, especialment Vox i el PP, s'hi posi bé. Si bé fonts dels populars recorden que ells segueixen defensant que els desallotjaments s'haurien de fer en un màxim de 24 hores, i no 48. En qualsevol cas, si superés el període d'esmenes de manera favorable, encara caldria veure si la dreta dona suport al conjunt d'una llei centrada en l'organització dels estaments judicials. Així, encara queden mesos perquè es resolgui. Tanmateix, tot i que no hi ha un calendari clar, si la dreta s'hi presta, el PSOE podria arribar a aprovar aquesta modificació legislativa abans de les eleccions municipals, malgrat l'oposició dels seus socis habituals d'esquerres.
Fonts de l'Arc Metropolità, que es va reunir amb tot els grups del congrés, remarquen que fan "una valoració molt bona" i que hi ha "moltes probabilitats que tiri endavant la modificació".
El debat de les 48 hores
Més enllà de si finalment aquesta proposta arriba a ser una realitat, advocats contactats per NacióDigital remarquen alguns elements de confusió en el redactat proposat pels socialistes. D'una banda, assenyalen que el discurs polític està enfocant-se a ressaltar que es produiria un desallotjament en menys de 48 hores després que la propietat ho demani. En canvi, creuen que l'escrit de la reforma legislativa no fa referència a que l'expulsió dels ocupants es faci en menys de dos dies, sinó que aquest és el temps que es dona al jutge per decidir. I que l'aplicació de l'ordre, una vegada el jutge decideixi, pot allargar-se en el temps. Una disjuntiva que caldria veure com ho interpreta la judicatura, una vegada aprovada la llei.
Igualment, fonts de la comissió jurídica del Congrés per l'Habitatge de Catalunya -l'espai de trobada del tots els col·lectius pel dret a l'habitatge del país- asseguren que la proposta "deixa dubtes de garanties processals" especialment pel que fa a la comprovació de requisits del delicte quan es parla "d'ocupacions delictives". A més, es recorda que en els casos de pisos buits de grans tenidors és més difícil justificar "la necessitat de celeritat" que activaria les mesures cautelars de desnonar persones abans que es produeixi un judici. Per contra, es recorda que en els casos de primeres i segones residències ja hi ha mecanismes d'expulsió immediata, en qualsevol moment en què es detecti l'ocupació. També es subratlla que l'augment d'aquestes mesures cautelars pot estendre la contradicció de persones desnonades que acabin quedant absoltes del delicte d'usurpació, podent reclamar danys i perjudicis.
En un sentit contrari, el degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús Sánchez, apunta que aquesta modificació és un pas "positiu" per a l'aconseguiment de "mecanismes àgils" contra totes les ocupacions. "A mi no em val que es digui que com és d'un banc o d'una entitat, no es pot intervenir", remarca Sánchez. Igualment, tot i que les dades de l'Ajuntament de Barcelona apunten que el 74% de les persones que ocupaven ho feien en pisos de grans tenidors, des de l'ICAB assenyalen que hi ha altres realitats a ciutats que no són la capital catalana on s'ocupen més pisos de petits propietaris. Aquesta realitat, però, no se sosté tant sobre dades sinó sobre l'experiència dels alcaldes que s'ho troben, apunten des del col·legi de l'advocacia.
El trasllat a la realitat
Tanmateix, a alguns experts tampoc no els sembla que els jutges puguin arribar a prendre una decisió en menys de 48 hores. Diverses veus coincideixen a assenyalar que, ara per ara, els tempos semblen difícils d'acomplir. Especialment, si s'acumulen els casos d'immobles afectats.
De fet, aquest dubte impacta en l'altra pregunta compartida per polítics i entorn jurídic. S'acompanyarà amb recursos econòmics, aquesta modificació, si tira endavant? Si no, difícilment podria portar-se a terme. La judicatura ja està col·lapsada i ni tan sols en processos que ja contemplen ritmes més àgils s'està aconseguint rebaixar els desallotjaments dels quatre o cinc mesos de mitjana. Davant d'això, s'obre l'enèsima incògnita, i de moment el govern no inclou aquest detall en cap de les seves intervencions sobre el tema.
En definitiva, ens trobem davant d'una proposta que encara no té la viabilitat política confirmada, ni la validació judicial refermada, ni una possibilitat d'aplicació garantida. Tot i així, ha estat un catalitzador de reaccions. Ajuntaments i impulsors ho veuen com un avenç i activistes pel dret a l'habitatge, com una amenaça.
Principalment, hi ha tres fronts que queden per resoldre. En el marc polític, encara s'ha de confirmar si la proposta dels socialistes aconseguirà arribar a una votació al Congrés i si aquesta tirarà endavant. En el marc jurídic, s'haurà d'establir concretament la interpretació que faran els jutjats al marge dels clams polítics. I en el marc de la quotidianitat, caldrà veure com s'acaba aplicant aquesta norma i quins recursos hi ha disponibles per executar-la. Un mar d'incògnites que una desena de fonts han intentat aclarir a aquest diari.
L'arribada de la proposta
L'origen de tot plegat és l'avís que va fer el portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Patxi López, la setmana passada. Va anunciar que el seu grup havia introduït una esmena, en la tramitació de la llei d'eficiència organitzativa del servei públic de justícia. Es reclamava introduir un nou article a la LECrim. En aquesta esmena es proposava que "en els processos relatius a violació de domicili o usurpació de bens immobles o de dret real" el jutge "pugui acordar motivadament el desallotjament en un termini màxim de 48 hores" des de la petició del propietari o l'atestat policial.
Per al portaveu socialista, aquesta iniciativa havia d'atendre una qüestió que "molta gent, ajuntaments i alcaldes" els estaven "plantejant". Aquesta petició feia referència a posicionaments com els dels mateixos batlles de l'Arc Metropolità -entitat formada per nou grans ciutats, entre les quals Sabadell, Terrassa o Mataró- que aquesta setmana s'han desplaçat a Madrid per reclamar mesures contra les ocupacions. En la seva ponència, López va remarcar que això "no té res a veure amb els desnonaments" i que "és només per a les violacions de domicili i l'ocupació il·legal d'habitatges".
Aquesta distinció que planteja el portaveu socialista, però, entra en contradicció amb les dades disponibles sobre el tema. El concepte "ocupació il·legal" fa referència a les persones que ocupen sense haver tingut en cap moment títol habilitant, que ni vivien de lloguer ni tenien cap hipoteca en aquella casa, sinó que entren per instal·lar-se a l'immoble. Patxi López diu que aquesta tipologia d'ocupació no té res a veure amb els desnonaments. Tanmateix, entre les poques administracions que aporten dades sobre el tema hi ha l'Ajuntament de Barcelona, i en l'acompanyament de famílies amb una amenaça de desnonament l'any 2021 s'exposava que gairebé un de cada tres casos detectats pel servei antidesnonaments era una d'aquestes ocupacions. La segona tipologia més freqüent, després de les expulsions després d'haver tingut contracte de lloguer.
El primer tallafocs: l'embat al Congrés
Aquesta és una de les principals preocupacions de l'espai d'Unides Podem, que lamenten la confusió que s'estén amb aquesta temàtica. Com a resposta a la proposta socialista, de fet, el diputat Rafa Mayoral (UP) va fer una crida immediata a reactivar la llei per l'habitatge bloquejada i a "no assumir l'agenda de la dreta". La referència de Mayoral no era superficial. Tant el PDECat, com Ciutadans i el PP han fet peticions similars a la del PSOE els últims anys. Demanaven agilitzar els desallotjaments en cas d'ocupació.
De fet, el grup liderat per Ferran Bel també ha introduït una proposta gairebé calcada en el mateix projecte de llei utilitzat pels socialistes. No és casualitat. En els dos casos, els polítics que ho han treballat fan referència a les necessitats dels municipis i a la influència de les conclusions del Primer Congrés d'Ocupació Il·legal, celebrat a Màlaga el maig passat, i que va comptar amb la participació de representants de la judicatura, l'advocacia o el món local.
La incògnita ara respecte a la proposta del PSOE és com l'encaixaran la resta de grups. Diverses fonts del congrés preveuen que la dreta, especialment Vox i el PP, s'hi posi bé. Si bé fonts dels populars recorden que ells segueixen defensant que els desallotjaments s'haurien de fer en un màxim de 24 hores, i no 48. En qualsevol cas, si superés el període d'esmenes de manera favorable, encara caldria veure si la dreta dona suport al conjunt d'una llei centrada en l'organització dels estaments judicials. Així, encara queden mesos perquè es resolgui. Tanmateix, tot i que no hi ha un calendari clar, si la dreta s'hi presta, el PSOE podria arribar a aprovar aquesta modificació legislativa abans de les eleccions municipals, malgrat l'oposició dels seus socis habituals d'esquerres.
Fonts de l'Arc Metropolità, que es va reunir amb tot els grups del congrés, remarquen que fan "una valoració molt bona" i que hi ha "moltes probabilitats que tiri endavant la modificació".
El debat de les 48 hores
Més enllà de si finalment aquesta proposta arriba a ser una realitat, advocats contactats per NacióDigital remarquen alguns elements de confusió en el redactat proposat pels socialistes. D'una banda, assenyalen que el discurs polític està enfocant-se a ressaltar que es produiria un desallotjament en menys de 48 hores després que la propietat ho demani. En canvi, creuen que l'escrit de la reforma legislativa no fa referència a que l'expulsió dels ocupants es faci en menys de dos dies, sinó que aquest és el temps que es dona al jutge per decidir. I que l'aplicació de l'ordre, una vegada el jutge decideixi, pot allargar-se en el temps. Una disjuntiva que caldria veure com ho interpreta la judicatura, una vegada aprovada la llei.
Igualment, fonts de la comissió jurídica del Congrés per l'Habitatge de Catalunya -l'espai de trobada del tots els col·lectius pel dret a l'habitatge del país- asseguren que la proposta "deixa dubtes de garanties processals" especialment pel que fa a la comprovació de requisits del delicte quan es parla "d'ocupacions delictives". A més, es recorda que en els casos de pisos buits de grans tenidors és més difícil justificar "la necessitat de celeritat" que activaria les mesures cautelars de desnonar persones abans que es produeixi un judici. Per contra, es recorda que en els casos de primeres i segones residències ja hi ha mecanismes d'expulsió immediata, en qualsevol moment en què es detecti l'ocupació. També es subratlla que l'augment d'aquestes mesures cautelars pot estendre la contradicció de persones desnonades que acabin quedant absoltes del delicte d'usurpació, podent reclamar danys i perjudicis.
En un sentit contrari, el degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús Sánchez, apunta que aquesta modificació és un pas "positiu" per a l'aconseguiment de "mecanismes àgils" contra totes les ocupacions. "A mi no em val que es digui que com és d'un banc o d'una entitat, no es pot intervenir", remarca Sánchez. Igualment, tot i que les dades de l'Ajuntament de Barcelona apunten que el 74% de les persones que ocupaven ho feien en pisos de grans tenidors, des de l'ICAB assenyalen que hi ha altres realitats a ciutats que no són la capital catalana on s'ocupen més pisos de petits propietaris. Aquesta realitat, però, no se sosté tant sobre dades sinó sobre l'experiència dels alcaldes que s'ho troben, apunten des del col·legi de l'advocacia.
El trasllat a la realitat
Tanmateix, a alguns experts tampoc no els sembla que els jutges puguin arribar a prendre una decisió en menys de 48 hores. Diverses veus coincideixen a assenyalar que, ara per ara, els tempos semblen difícils d'acomplir. Especialment, si s'acumulen els casos d'immobles afectats.
De fet, aquest dubte impacta en l'altra pregunta compartida per polítics i entorn jurídic. S'acompanyarà amb recursos econòmics, aquesta modificació, si tira endavant? Si no, difícilment podria portar-se a terme. La judicatura ja està col·lapsada i ni tan sols en processos que ja contemplen ritmes més àgils s'està aconseguint rebaixar els desallotjaments dels quatre o cinc mesos de mitjana. Davant d'això, s'obre l'enèsima incògnita, i de moment el govern no inclou aquest detall en cap de les seves intervencions sobre el tema.
En definitiva, ens trobem davant d'una proposta que encara no té la viabilitat política confirmada, ni la validació judicial refermada, ni una possibilitat d'aplicació garantida. Tot i així, ha estat un catalitzador de reaccions. Ajuntaments i impulsors ho veuen com un avenç i activistes pel dret a l'habitatge, com una amenaça.
Els moviments socials, alarmats
Al marge dels dubtes sobre la manera en què es desenvolupi, des dels col·lectius pel dret a l'habitatge reclamen que el PSOE faci marxa enrere en la proposta d'agilitzar per la via penal els desallotjament de pisos ocupats.
Les PAH catalanes adverteixen que si la mesura funcionés, famílies que actualment subsisteixen a pisos de la banca anirien al carrer. Hi hauria "un augment del barraquisme i els infrahabitatges, com ara tendes de campanya, caravanes i assentaments".
Fonts de la comissió jurídica del Congrés de l'Habitatge de Catalunya preveuen un col·lapse dels serveis socials i es reclama no carregar sobre l'administració pública la gestió econòmica d'un problema habitacional en part "provocat pels grans tenidors, a través de l'especulació immobiliària".
Així, afegeixen una altra derivada: si augmenten els processos penals condemnatoris contra els ocupants -moltes vegades persones migrades-, també es bloquejarien més processos de regularització administrativa d'aquestes persones, ja que no se'ls permet tenir antecedents.
Per tot plegat, reclamen que la preocupació pels desnonaments es circumscrigui a la via civil i s'estudiï en aquest context les mesures necessàries per agilitzar els ritmes de la justícia, i no per la via penal.
Al marge dels dubtes sobre la manera en què es desenvolupi, des dels col·lectius pel dret a l'habitatge reclamen que el PSOE faci marxa enrere en la proposta d'agilitzar per la via penal els desallotjament de pisos ocupats.
Les PAH catalanes adverteixen que si la mesura funcionés, famílies que actualment subsisteixen a pisos de la banca anirien al carrer. Hi hauria "un augment del barraquisme i els infrahabitatges, com ara tendes de campanya, caravanes i assentaments".
Fonts de la comissió jurídica del Congrés de l'Habitatge de Catalunya preveuen un col·lapse dels serveis socials i es reclama no carregar sobre l'administració pública la gestió econòmica d'un problema habitacional en part "provocat pels grans tenidors, a través de l'especulació immobiliària".
Així, afegeixen una altra derivada: si augmenten els processos penals condemnatoris contra els ocupants -moltes vegades persones migrades-, també es bloquejarien més processos de regularització administrativa d'aquestes persones, ja que no se'ls permet tenir antecedents.
Per tot plegat, reclamen que la preocupació pels desnonaments es circumscrigui a la via civil i s'estudiï en aquest context les mesures necessàries per agilitzar els ritmes de la justícia, i no per la via penal.