29
de juliol
de
2023, 10:11
Actualitzat:
31
de juliol,
11:38h
És el director més longeu dels grans mitjans estatals. Francisco Marhuenda (Barcelona, 1961) dirigeix el diariLa Razón des del 2008. Doctor en Dret i llicenciat en Periodisme, ha conegut també l'administració. Va ser diputat al Parlament pel PP (1995-96) i director de gabinet de Mariano Rajoy quan era ministre d'Administracions Públiques i d'Educació. Quan va ser ministre de la Presidència, Marhuenda va ser director general de Relacions amb les Corts.
Molt proper a Jorge Fernández Díaz -que el va fer comissari honorari de la Policia Nacional-, va participar en les pugnes que va viure el PP català entre fernandistes i vidal-quadristes. Ara, del tot lliurat a la direcció periodística, és un dels homes forts del poder mediàtic conservador madrileny amb múltiples col·laboracions en diversos mitjans. Nació hi conversa a la redacció de La Razón dos dies després d'unes eleccions espanyolesque han deixat tothom bocabadat i que han fet de Junts una força necessària per facilitar la investidura de Pedro Sánchez.
- Com descriuria el paisatge després de la batalla electoral?
- Crec que és un paisatge ple d'incerteses i inseguretats. És una situació complexa, imprevisible. Si hagués de resumir-ho en una paraula, seria inestabilitat. Ho compararia amb el que va passar amb Felipe González després d'haver guanyat les eleccions del 1993 o amb José Luis Rodríguez Zapatero després d'haver guanyat les del 2008. Ara, Pedro Sánchez ha d'afrontar el fet que el PP és el primer partit, que ha guanyat les eleccions, i que amb Vox sumen 169 diputats. Veurem com queda finalment, però Sánchez es pot trobar que ha de patir moltíssim per aconseguir una majoria. Un altre aspecte força negatiu és el del Senat, on el PP té la majoria absoluta. Tampoc sabem el preu que li exigiran els nacionalistes al PSOE per seguir governant. És un escenari complex.
- Comparteix la visió que l'anomenat Madrid DF està desconcertat pel resultat electoral?
- No. Aquesta és una d'aquelles ocurrències que té la gent, que s'inventa idees i frases. En tot cas, si hi ha desconcert el té tot Espanya. És molt còmode utilitzar aquesta idea de Madrid, Districte Federal, fent una gràcia com si fos Washington DC. Al final, Madrid és un ens que és el resultat d'una gran quantitat de gent, de moltíssima gent que ve de la resta d'Espanya. Jo soc català i fa 15 anys que soc el director de La Razón. I aquí hi ha aquesta redacció.
- Quinze anys, ja.
- Sí. Sóc el director més longeu de la premsa diària espanyola en aquests moments. No sé si en algun diari no tan gran n'hi ha també algun que porti tant de temps, però dels grans diaris soc el que porto més temps. Llavors, com li deia, aquesta redacció, per exemple, està plena de gent que ve de tots punts d'Espanya. Això de Madrid DF com si Madrid fos un ens estrany, és un plantejament molt nacionalista. Però si Madrid està ple de catalans. Hi ha una quantitat de catalans impressionant, d'andalusos, de bascos, d'extremenys, de gallecs, etcètera. De fet, Sánchez és un president madrileny, perquè ell és gato, com es diu aquí, fill de pares madrilenys i avis madrilenys. Feijóo és gallec, Rajoy és gallec, Aznar venia de Valladolid, Zapatero era de Lleó, Felipe andalús.
- Home, quan es parla de Madrid DF es refereix a l'existència d'uns poders econòmics arrelats a Madrid. La llotja del Bernabeu. Això tampoc és cert?
- Això és un tòpic. Jo els conec a tots, a tots els de l'IBEX. I, entre ells, alguns tenen mala relació. No formen un ens propi. Hi ha unes persones que es dediquen a fer que les seves empreses creixin, que funcionin bé, compren empreses fora d'aquí. El que crec és que tot Espanya ha quedat sorpresa. Miri, la dreta ha aconseguit 11 milions de vots. Amb aquesta xifra, Mariano Rajoy va treure majoria absoluta el 2011. Vull dir amb això que a molta gent l'ha sorprès que un president tan qüestionat amb tot el tema dels seus pactes amb l'independentisme, amb els hereus d'ETA, que amb tot això hagi resistit. Per resistir ha utilitzat l'espantall de parlar de Vox, que ve l'extrema dreta, que us trauran drets i llibertats. Bestieses. Però això ha mobilitzat. La gent ha anat a votar i jo ho respecte.
- I el vot a Catalunya com l'analitza?
- A Catalunya, Vox ha comès errors importants, com dir que si governaven, tornaria la lluita a Catalunya. I això ha mobilitzat vot en favor del PSC. Però pensem que el vot constitucionalista és un vot que canvia. No és un vot que tingui fixació per cap partit. A vegades ha afavorit Ciutadans, altres vegades ha afavorit més el PSOE. Home, diverteix molt com Sánchez al final ha aixecat la camisa als independentistes. Els independentistes han fet un ridícul espantós, tant ERC, que ha tingut una galeta espectacular, ha perdut sis diputats, com Junts, que també ha tingut una derrota molt clara. És un escenari que per als independentistes ha estat molt dur. Sánchez sempre aconsegueix enganyar-los.
- Entenc que, si diu que Sánchez enreda els independentistes, tot el discurs que es fa des del PP d'un govern espanyol en mans dels independentistes no té base.
- A veure, els independentistes aconsegueixen cosetes. El mateix que els bilduetarres, com Otegi. Home, han aconseguit coses importants, com els indults, la malversació o la sedició. Això sí són coses importants. Aquí l'element distorsionador és Puigdemont.
- Què creu que farà?
- No li sé dir. No el conec. No hi he parlat mai. Al seu advocat, Gonzalo Boye, sí. He sopat amb ell i hi tinc bona relació personal. Home, és veritat que, en teoria, el que li aniria bé és quan pitjor, millor per ell. Però no ho sé.
- En què creu que s'ha equivocat el PP en aquesta campanya?
- Jo crec que s'ha equivocat en la segona part no sent més dur. Al final li va passar també a Aznar l'any 1996, que la campanya va baixar el llistó. I en el tema de Vox el que havia de decidir és i hi anava o no. I si vas, ho fas des del primer dia i ja mates el tema. En lloc de sí, però no, no, però sí. I Sánchez necessitava la foto de Colón per dir que venia l'extrema dreta. Tot això és mentida i la gent és molt ignorant quan diu això. En el marc de la Unió Europea, és impossible perdre drets. També crec que hi ha hagut un vot vergonyant al PSOE, de gent que vota socialista però no ho vol dir. Perquè el sanchisme és un fet objectiu, és governar a cop de reial decret, és una actitud de menyspreu al Parlament. Però bé, Sánchez ha aconseguit sobreviure.
- De tots els resultats, l'obtingut pel PSOE és el que ha desnortat més els seus rivals? És a dir, potser podien assumir que PP i Vox no tinguessin majoria, o un bon resultat de Sumar. Però que el PSOE, després d'haver dit tant que una cosa és el PSOE i l'altra el sanchisme, que hagi aconseguit més escons, percentatge i gairebé un milió més de vots, això és una cosa bastant sorprenent, no?
- Anem a pams. En primer lloc, Sumar ha tret el resultat d'Esquerra Unida de tota la vida. L'únic que hi ha és que sobreviu i podrà enfrontar-se als atacs que li vinguin d'Unides Podem i Pablo Iglesias. Les enquestes donaven la idea que el sanchisme trauria un pitjor resultat, 100 diputats, 105, 107, 110, no? I ha aguantat. Això ens diu que hi havia un vot ocult i que el PSOE, com és evident, té un sòl molt sòlid.
- El gir en la campanya es va produir la segona setmana?
- No ho sabem. És fàcil de dir, això. Jo crec que, més que si la campanya de Feijóo ha estat millor o pitjor, s'ha produït aquesta mobilització de l'esquerra. I després hi ha hagut una no optimització del vot. És a dir, hi ha demarcacions on la presència de Vox ha restat. Els vots s'han llançat a la paperera, perquè 10.000 o 15.000 vots no aporten res i, en canvi, el PP hagués tret un diputat. És el sistema. Però em sembla bé perquè soc demòcrata. El resultat és el que democràticament han volgut els espanyols.
- En aquesta campanya han caigut alguns mites, com el de les enquestes, que han tingut un gran protagonisme en la campanya. Algunes figures, com Narciso Michavila, han fet més d'agitadors en algun moment que no pas de tècnics demoscòpics?
- El problema és que et pregunten i has de contestar. A Michavila el conec molt, és un tio fantàstic, és molt bona persona. Va ser militar quan era jove, crec que és tinent coronel. Va deixar-ho fa anys. Té una carrera molt brillant i en general l'encerta. Però és que les enquestes no són una ciència. Tampoc idealitzem el camarada Tezanos, que tampoc ha encertat.
- No té la sensació que bona part dels mitjans de Madrid formen part d'un ecosistema propi i no sempre connecten amb la complexitat de la societat espanyola?
- No hi estic d'acord. Pensem en la potència dels mitjans de comunicació que han donat suport a Sánchez, que ha estat enorme, digitals, diaris, televisions, etcètera. Sobre el que diu de la complexitat, mirem Andalusia, on el PP ha fet una transformació històrica i governa amb majoria absoluta, una comunitat que era absolutament socialista. Per què el PP no ha guanyat? Per Catalunya. Jo soc català i vull que Catalunya sigui Espanya, i és Espanya. Però si traiem de l'equació a Catalunya, el PSOE no guanya unes eleccions ni per casualitat. Catalunya està dividida com si fos un pastís, més o menys en quatre parts: hi ha una esquerra independentista, una esquerra constitucionalista, una dreta constitucionalista i una dreta independentista. Amb matisos. Sumar vol un referèndum però no és independentista. El problema amb l'independentisme és la seva voracitat.
- Sempre demanant...
- Tu li dones una cosa i et demanarà més. Si fan un referèndum, no pararan. Tot l'independentisme està sustentat amb mentides històriques, amb tergiversacions. La història no la pots retallar a trossos i agafar els que t'agraden i els altres a la paperera. Catalunya ha viscut molt bé. Quan jo era més a Catalunya, sempre molestava el que deia, com que a Felip V li havien de fer un monument a totes les places de Catalunya. Amb el reformisme borbònic, els catalans ens vam forrar. A Catalunya li ha anat molt bé gràcies a Espanya. Ha tingut un mercat captiu. Cambó i els diputats que estaven a les Corts el que negociaven era aranzels i que Catalunya tinguessin beneficis.
- I el PP no té algun problema amb Catalunya?
- Ah, sens dubte. Jo sempre he pensat que ha mantingut una actitud erràtica. El PP hauria d'haver escollit una línia, la que fos, i mantenir-la. I no canviar de líder cada poc temps. Ara Jorge Fernández, ara Trias de Bes, ara Vidal-Quadras, ara poso Alberto Fernández, després Piqué, ara Albiol. La llista és interminable.
- Què creu que necessita el PP català: un altre Josep Piqué o un altre Vidal-Quadras?
- El PP català no ha de tenir complexos. Jo vaig ser diputat al Parlament durant un breu temps, però no necessito que ningú em doni un carnet de català. No necessito que Junqueras em digui que soc català i parlo català quan em dona la gana. Ser català és la meva forma de ser espanyol. I vull una Catalunya rica i plena. No necessito que des del nacionalisme català alguns arreplegats que ni tan sols van néixer a Catalunya em vinguin a donar lliçons de català.
- Es refereix a algú en concret?
- No. Però ara me'n recordo del Pisarello i les seves condemnes del franquisme. Miri, el meu pare va patir a Barcelona els bombardejos franquistes, perquè vivia a Barcelona. Jo parlo català perquè el meu pare volia ser català. El meu pare no era franquista. Dic això de Pisarello no per cap tema de racisme. per mi és català qui ho vol ser i punt. El PP no ha de tenir complexos.
- Però no creu que, després de tants anys, actituds com la de Feijóo parlant d'apartheid a l'escola catalana, no explica que el PP no surti de la marginalitat a Catalunya? No hauria de fer un altre discurs sobre pluralitat, sobre la complexitat?
- El meu pare va estudiar a les escoles de la República i el meu avi va decidir que optés la branca en català. S'ha de deixar que la gent elegeixi amb llibertat. Les meves filles parlen català, jo parlo un català xava... Quan estudiava a Girona, em deien que era de Can Fanga. En canvi, el meu germà parla català perfectament, els meus pares s'entenien parlant en català. Al nacionalisme se'l guanya sense grans dificultats, desmuntant els mites i les mentides i, insisteixo, sense complexos. Se'ls guanya parlant en català. A mi el president Pujol em deia: "Com és que no estàs amb nosaltres?". El meu sogre va estudiar medicina amb ell. Jo tenia bona relació amb el president Pujol. A Xavier Trias l'aprecio molt.
- Hi continua mantenint relació?
- No, perquè jo fa 15 anys que visc aquí. A l'Oriol Junqueras l'aprecio, també. Hem tingut algun debat històric. Li tinc simpatia perquè va ser valent i es va quedar a Catalunya. Puigdemont va fugir quan s'hauria d'haver quedat a Catalunya i assumir les responsabilitats del que havia fet, amb dignitat i amb valentia, com va fer el president Companys.
- Creu que Feijóo sobreviurà?
- Sí, crec que sí. El que no sé si sobreviurà a llarg termini és Sánchez. Jo crec que Sánchez està esgotat. Aquesta legislatura, si es constitueix, serà complicada i breu. Potser m'equivoco.
- No veu que aparegui Ayuso com a alternativa?
- No perquè Feijóo ha fet un gran resultat. No ha complert les expectatives que de manera artificial havien creat els mitjans, però té dret a una segona oportunitat.
- El lema Sánchez o Espanya no creu que és invocar a les dues Espanyes?
- És que el problema que tenim amb Sánchez, i ja ve del Pacte del Tinell, és la divisió permanent de les dues Espanyes. Ja està bé que ens estiguin treient cada dia la Guerra Civil. No ha volgut fer cap pacte amb el PP. I té la seva lògica. Ell no podia arribar a acords amb el PP quan entre els seus aliats hi ha l'aparell polític-militar d'ETA, que és el que són els de Sortu i Arnaldo Otegi.
- Però Bildu no és l'antiga Batasuna.
- Però és Sortu qui mana allí. No s'equivoqui.
- Però ETA va acabar fa deu anys.
- Ni tan sols han demanat perdó ni han ajudat a aclarir atemptats. El que no pot ser és estar contínuament recordant el franquisme i prohibir que es parli d'ETA. Hem de parlar de la Guerra Civil que va acabar l'any 1939. Però acceptem Otegi com a animal de companyia.
Molt proper a Jorge Fernández Díaz -que el va fer comissari honorari de la Policia Nacional-, va participar en les pugnes que va viure el PP català entre fernandistes i vidal-quadristes. Ara, del tot lliurat a la direcció periodística, és un dels homes forts del poder mediàtic conservador madrileny amb múltiples col·laboracions en diversos mitjans. Nació hi conversa a la redacció de La Razón dos dies després d'unes eleccions espanyolesque han deixat tothom bocabadat i que han fet de Junts una força necessària per facilitar la investidura de Pedro Sánchez.
- Com descriuria el paisatge després de la batalla electoral?
- Crec que és un paisatge ple d'incerteses i inseguretats. És una situació complexa, imprevisible. Si hagués de resumir-ho en una paraula, seria inestabilitat. Ho compararia amb el que va passar amb Felipe González després d'haver guanyat les eleccions del 1993 o amb José Luis Rodríguez Zapatero després d'haver guanyat les del 2008. Ara, Pedro Sánchez ha d'afrontar el fet que el PP és el primer partit, que ha guanyat les eleccions, i que amb Vox sumen 169 diputats. Veurem com queda finalment, però Sánchez es pot trobar que ha de patir moltíssim per aconseguir una majoria. Un altre aspecte força negatiu és el del Senat, on el PP té la majoria absoluta. Tampoc sabem el preu que li exigiran els nacionalistes al PSOE per seguir governant. És un escenari complex.
"A Catalunya li ha anat molt bé gràcies a Espanya"
- Comparteix la visió que l'anomenat Madrid DF està desconcertat pel resultat electoral?
- No. Aquesta és una d'aquelles ocurrències que té la gent, que s'inventa idees i frases. En tot cas, si hi ha desconcert el té tot Espanya. És molt còmode utilitzar aquesta idea de Madrid, Districte Federal, fent una gràcia com si fos Washington DC. Al final, Madrid és un ens que és el resultat d'una gran quantitat de gent, de moltíssima gent que ve de la resta d'Espanya. Jo soc català i fa 15 anys que soc el director de La Razón. I aquí hi ha aquesta redacció.
- Quinze anys, ja.
- Sí. Sóc el director més longeu de la premsa diària espanyola en aquests moments. No sé si en algun diari no tan gran n'hi ha també algun que porti tant de temps, però dels grans diaris soc el que porto més temps. Llavors, com li deia, aquesta redacció, per exemple, està plena de gent que ve de tots punts d'Espanya. Això de Madrid DF com si Madrid fos un ens estrany, és un plantejament molt nacionalista. Però si Madrid està ple de catalans. Hi ha una quantitat de catalans impressionant, d'andalusos, de bascos, d'extremenys, de gallecs, etcètera. De fet, Sánchez és un president madrileny, perquè ell és gato, com es diu aquí, fill de pares madrilenys i avis madrilenys. Feijóo és gallec, Rajoy és gallec, Aznar venia de Valladolid, Zapatero era de Lleó, Felipe andalús.
Francisco Marhuenda, dimarts passat en el seu despatx de director de "La Razón". Foto: José Ramón Platón
- Home, quan es parla de Madrid DF es refereix a l'existència d'uns poders econòmics arrelats a Madrid. La llotja del Bernabeu. Això tampoc és cert?
- Això és un tòpic. Jo els conec a tots, a tots els de l'IBEX. I, entre ells, alguns tenen mala relació. No formen un ens propi. Hi ha unes persones que es dediquen a fer que les seves empreses creixin, que funcionin bé, compren empreses fora d'aquí. El que crec és que tot Espanya ha quedat sorpresa. Miri, la dreta ha aconseguit 11 milions de vots. Amb aquesta xifra, Mariano Rajoy va treure majoria absoluta el 2011. Vull dir amb això que a molta gent l'ha sorprès que un president tan qüestionat amb tot el tema dels seus pactes amb l'independentisme, amb els hereus d'ETA, que amb tot això hagi resistit. Per resistir ha utilitzat l'espantall de parlar de Vox, que ve l'extrema dreta, que us trauran drets i llibertats. Bestieses. Però això ha mobilitzat. La gent ha anat a votar i jo ho respecte.
- I el vot a Catalunya com l'analitza?
- A Catalunya, Vox ha comès errors importants, com dir que si governaven, tornaria la lluita a Catalunya. I això ha mobilitzat vot en favor del PSC. Però pensem que el vot constitucionalista és un vot que canvia. No és un vot que tingui fixació per cap partit. A vegades ha afavorit Ciutadans, altres vegades ha afavorit més el PSOE. Home, diverteix molt com Sánchez al final ha aixecat la camisa als independentistes. Els independentistes han fet un ridícul espantós, tant ERC, que ha tingut una galeta espectacular, ha perdut sis diputats, com Junts, que també ha tingut una derrota molt clara. És un escenari que per als independentistes ha estat molt dur. Sánchez sempre aconsegueix enganyar-los.
"No podem estar parlant contínuament del franquisme i prohibir parlar d'ETA"
- Entenc que, si diu que Sánchez enreda els independentistes, tot el discurs que es fa des del PP d'un govern espanyol en mans dels independentistes no té base.
- A veure, els independentistes aconsegueixen cosetes. El mateix que els bilduetarres, com Otegi. Home, han aconseguit coses importants, com els indults, la malversació o la sedició. Això sí són coses importants. Aquí l'element distorsionador és Puigdemont.
- Què creu que farà?
- No li sé dir. No el conec. No hi he parlat mai. Al seu advocat, Gonzalo Boye, sí. He sopat amb ell i hi tinc bona relació personal. Home, és veritat que, en teoria, el que li aniria bé és quan pitjor, millor per ell. Però no ho sé.
- En què creu que s'ha equivocat el PP en aquesta campanya?
- Jo crec que s'ha equivocat en la segona part no sent més dur. Al final li va passar també a Aznar l'any 1996, que la campanya va baixar el llistó. I en el tema de Vox el que havia de decidir és i hi anava o no. I si vas, ho fas des del primer dia i ja mates el tema. En lloc de sí, però no, no, però sí. I Sánchez necessitava la foto de Colón per dir que venia l'extrema dreta. Tot això és mentida i la gent és molt ignorant quan diu això. En el marc de la Unió Europea, és impossible perdre drets. També crec que hi ha hagut un vot vergonyant al PSOE, de gent que vota socialista però no ho vol dir. Perquè el sanchisme és un fet objectiu, és governar a cop de reial decret, és una actitud de menyspreu al Parlament. Però bé, Sánchez ha aconseguit sobreviure.
- De tots els resultats, l'obtingut pel PSOE és el que ha desnortat més els seus rivals? És a dir, potser podien assumir que PP i Vox no tinguessin majoria, o un bon resultat de Sumar. Però que el PSOE, després d'haver dit tant que una cosa és el PSOE i l'altra el sanchisme, que hagi aconseguit més escons, percentatge i gairebé un milió més de vots, això és una cosa bastant sorprenent, no?
- Anem a pams. En primer lloc, Sumar ha tret el resultat d'Esquerra Unida de tota la vida. L'únic que hi ha és que sobreviu i podrà enfrontar-se als atacs que li vinguin d'Unides Podem i Pablo Iglesias. Les enquestes donaven la idea que el sanchisme trauria un pitjor resultat, 100 diputats, 105, 107, 110, no? I ha aguantat. Això ens diu que hi havia un vot ocult i que el PSOE, com és evident, té un sòl molt sòlid.
- El gir en la campanya es va produir la segona setmana?
- No ho sabem. És fàcil de dir, això. Jo crec que, més que si la campanya de Feijóo ha estat millor o pitjor, s'ha produït aquesta mobilització de l'esquerra. I després hi ha hagut una no optimització del vot. És a dir, hi ha demarcacions on la presència de Vox ha restat. Els vots s'han llançat a la paperera, perquè 10.000 o 15.000 vots no aporten res i, en canvi, el PP hagués tret un diputat. És el sistema. Però em sembla bé perquè soc demòcrata. El resultat és el que democràticament han volgut els espanyols.
"Parlar d'un Madrid DF és una ocurrència, conec la gent de l'IBEX i no formen cap ens"
- En aquesta campanya han caigut alguns mites, com el de les enquestes, que han tingut un gran protagonisme en la campanya. Algunes figures, com Narciso Michavila, han fet més d'agitadors en algun moment que no pas de tècnics demoscòpics?
- El problema és que et pregunten i has de contestar. A Michavila el conec molt, és un tio fantàstic, és molt bona persona. Va ser militar quan era jove, crec que és tinent coronel. Va deixar-ho fa anys. Té una carrera molt brillant i en general l'encerta. Però és que les enquestes no són una ciència. Tampoc idealitzem el camarada Tezanos, que tampoc ha encertat.
Francisco Marhuenda: "Tot l'independentisme està sustentat en mentides històriques". Foto: José Ramón Platón
- No té la sensació que bona part dels mitjans de Madrid formen part d'un ecosistema propi i no sempre connecten amb la complexitat de la societat espanyola?
- No hi estic d'acord. Pensem en la potència dels mitjans de comunicació que han donat suport a Sánchez, que ha estat enorme, digitals, diaris, televisions, etcètera. Sobre el que diu de la complexitat, mirem Andalusia, on el PP ha fet una transformació històrica i governa amb majoria absoluta, una comunitat que era absolutament socialista. Per què el PP no ha guanyat? Per Catalunya. Jo soc català i vull que Catalunya sigui Espanya, i és Espanya. Però si traiem de l'equació a Catalunya, el PSOE no guanya unes eleccions ni per casualitat. Catalunya està dividida com si fos un pastís, més o menys en quatre parts: hi ha una esquerra independentista, una esquerra constitucionalista, una dreta constitucionalista i una dreta independentista. Amb matisos. Sumar vol un referèndum però no és independentista. El problema amb l'independentisme és la seva voracitat.
- Sempre demanant...
- Tu li dones una cosa i et demanarà més. Si fan un referèndum, no pararan. Tot l'independentisme està sustentat amb mentides històriques, amb tergiversacions. La història no la pots retallar a trossos i agafar els que t'agraden i els altres a la paperera. Catalunya ha viscut molt bé. Quan jo era més a Catalunya, sempre molestava el que deia, com que a Felip V li havien de fer un monument a totes les places de Catalunya. Amb el reformisme borbònic, els catalans ens vam forrar. A Catalunya li ha anat molt bé gràcies a Espanya. Ha tingut un mercat captiu. Cambó i els diputats que estaven a les Corts el que negociaven era aranzels i que Catalunya tinguessin beneficis.
"A Narciso Michavila el conec molt, és bona persona. Va ser militar, té una carrera brillant i en general l'encerta. Però les enquestes no són una ciència. Tampoc idealitzem Tezanos, que tampoc ha encertat"
- I el PP no té algun problema amb Catalunya?
- Ah, sens dubte. Jo sempre he pensat que ha mantingut una actitud erràtica. El PP hauria d'haver escollit una línia, la que fos, i mantenir-la. I no canviar de líder cada poc temps. Ara Jorge Fernández, ara Trias de Bes, ara Vidal-Quadras, ara poso Alberto Fernández, després Piqué, ara Albiol. La llista és interminable.
- Què creu que necessita el PP català: un altre Josep Piqué o un altre Vidal-Quadras?
- El PP català no ha de tenir complexos. Jo vaig ser diputat al Parlament durant un breu temps, però no necessito que ningú em doni un carnet de català. No necessito que Junqueras em digui que soc català i parlo català quan em dona la gana. Ser català és la meva forma de ser espanyol. I vull una Catalunya rica i plena. No necessito que des del nacionalisme català alguns arreplegats que ni tan sols van néixer a Catalunya em vinguin a donar lliçons de català.
- Es refereix a algú en concret?
- No. Però ara me'n recordo del Pisarello i les seves condemnes del franquisme. Miri, el meu pare va patir a Barcelona els bombardejos franquistes, perquè vivia a Barcelona. Jo parlo català perquè el meu pare volia ser català. El meu pare no era franquista. Dic això de Pisarello no per cap tema de racisme. per mi és català qui ho vol ser i punt. El PP no ha de tenir complexos.
- Però no creu que, després de tants anys, actituds com la de Feijóo parlant d'apartheid a l'escola catalana, no explica que el PP no surti de la marginalitat a Catalunya? No hauria de fer un altre discurs sobre pluralitat, sobre la complexitat?
- El meu pare va estudiar a les escoles de la República i el meu avi va decidir que optés la branca en català. S'ha de deixar que la gent elegeixi amb llibertat. Les meves filles parlen català, jo parlo un català xava... Quan estudiava a Girona, em deien que era de Can Fanga. En canvi, el meu germà parla català perfectament, els meus pares s'entenien parlant en català. Al nacionalisme se'l guanya sense grans dificultats, desmuntant els mites i les mentides i, insisteixo, sense complexos. Se'ls guanya parlant en català. A mi el president Pujol em deia: "Com és que no estàs amb nosaltres?". El meu sogre va estudiar medicina amb ell. Jo tenia bona relació amb el president Pujol. A Xavier Trias l'aprecio molt.
"Els catalans es van forrar amb Felip V. Hauria de tenir un monument a totes les places de Catalunya"
- Hi continua mantenint relació?
- No, perquè jo fa 15 anys que visc aquí. A l'Oriol Junqueras l'aprecio, també. Hem tingut algun debat històric. Li tinc simpatia perquè va ser valent i es va quedar a Catalunya. Puigdemont va fugir quan s'hauria d'haver quedat a Catalunya i assumir les responsabilitats del que havia fet, amb dignitat i amb valentia, com va fer el president Companys.
- Creu que Feijóo sobreviurà?
- Sí, crec que sí. El que no sé si sobreviurà a llarg termini és Sánchez. Jo crec que Sánchez està esgotat. Aquesta legislatura, si es constitueix, serà complicada i breu. Potser m'equivoco.
- No veu que aparegui Ayuso com a alternativa?
- No perquè Feijóo ha fet un gran resultat. No ha complert les expectatives que de manera artificial havien creat els mitjans, però té dret a una segona oportunitat.
- El lema Sánchez o Espanya no creu que és invocar a les dues Espanyes?
- És que el problema que tenim amb Sánchez, i ja ve del Pacte del Tinell, és la divisió permanent de les dues Espanyes. Ja està bé que ens estiguin treient cada dia la Guerra Civil. No ha volgut fer cap pacte amb el PP. I té la seva lògica. Ell no podia arribar a acords amb el PP quan entre els seus aliats hi ha l'aparell polític-militar d'ETA, que és el que són els de Sortu i Arnaldo Otegi.
- Però Bildu no és l'antiga Batasuna.
- Però és Sortu qui mana allí. No s'equivoqui.
- Però ETA va acabar fa deu anys.
- Ni tan sols han demanat perdó ni han ajudat a aclarir atemptats. El que no pot ser és estar contínuament recordant el franquisme i prohibir que es parli d'ETA. Hem de parlar de la Guerra Civil que va acabar l'any 1939. Però acceptem Otegi com a animal de companyia.